La Generalitat obre la porta que Catalunya sigui seu dels organismes d’ajuda humanitària de l’ONU atacats per Trump

«La UE no és una obra acabada ni irreversible, encara menys en aquest món nou, més incert, que està canviant davant els nostres ulls i que afecta pilars fonamentals com la democràcia, un comerç just basat en normes o les relacions internacionals basades en el dret, la integritat territorial i la sobirania dels estats», ha indicat durant el Fòrum Europa Tribuna Catalunya, celebrat aquest dilluns a l’hotel Avenida Palace de Barcelona.

En un tauler global sacsejat per les creixents turbulències geopolítiques, Duch ha fet una crida a Europa a defensar el dret internacional. En aquest escenari, ha valorat, l’ampliació del projecte comunitari «té un valor geoestratègic encara més important».

Quan li han preguntat per les amenaces de Trump a Groenlàndia, el conseller ha descartat que Washington opti per la força armada per aconseguir el control de l’estratègica illa pertanyent a Dinamarca i ha apuntat que Brussel·les s’ha d’obrir a negociar una estratègia per reforçar la seguretat de l’Àrtic sempre que es faci en el marc de l’OTAN.

En relació amb la guerra desencadenada pel Kremlin a Ucraïna, que al febrer compleix quatre anys, ha advertit que qualsevol acord de pau ha de contemplar els interessos de Kíiv i de la UE.

Més unió

Quatre dècades després que Espanya entrés a la UE, Duch ha reivindicat el projecte comunitari com un motor per «modernitzar el país». Ara, demana una Europa més autònoma, unida políticament, que aposti per l’autonomia estratègica –la capacitat de reduir la dependència exterior per tenir decisió pròpia en camps estratègics com l’energia o la tecnologia– i pel «rearmament moral per consolidar la seva solidesa democràtica».

El conseller també advoca per aprofundir en el mercat interior i eliminar les barreres «que ens impedeixen ser tant competitius com necessitaríem», finalitzar la unió bancària i agilitar el mecanisme de presa de decisions «per treure’ns de sobre la unanimitat com una cosa obligatòria». Així, Duch ha coincidit amb el veterà polític i advocat Miquel Roca Junyent, que en l’arrencada de la jornada ha advertit que necessitar el vot dels 27 per actuar «ens porta a la paralització del projecte europeu», cosa que accentua la «crisi d’identitat» que, al seu parer, pateix la UE.

Duch ha reivindicat que per «defensar Europa» és crucial que els estats membres siguin «més ambiciosos» i mobilitzin un pressupost comunitari amb «més recursos» per impulsar sectors estratègics en què «ens estem quedant enrere», com els semiconductors. «Si no ho fem, no aconseguirem competir amb els EUA i la Xina», ha advertit, confiat que la UE «pot jugar un rol» d’influència i fins i tot de lideratge en el nou escenari internacional. Aquesta defensa, ha remarcat el conseller, és inexcusable: «La UE és el nostre pla a i no tenim un pla b».

El pla de Catalunya

Durant la seva intervenció al Fòrum Europa Tribuna Catalunya, Duch ha avançat que la Generalitat treballa en un nou pla «de país» que guiï l’acció exterior catalana de cara als pròxims anys. La seva intenció és obrir-se a altres països més enllà del continent europeu, entre els quals la Xina. Tot i que ha corroborat que l’Executiu treballa en l’obertura d’una delegació al gegant asiàtic, no ha concretat quan s’activarà.

Notícies relacionades

Les "paparres" de Musk

Els socialistes i l’extrema dreta aniran a la segona volta a Portugal

Segons Duch, Catalunya pot ajudar a enfortir el rol d’influència de la UE com a garant del dret internacional i de l’ajuda humanitària. És per això que ha informat que ja ha «mantingut converses informals» perquè Catalunya pugui ser seu d’alguns dels organismes internacionals de l’ONU que s’han vist afectats per la «repressió» de països com els EUA. «Catalunya és un país solidari que aposta per l’ajuda al desenvolupament», ha indicat el conseller.

Amb referència a l’estat del català a la UE, Duch ha assegurat que tant el Govern d’Espanya com la Generalitat estan treballant perquè es reconegui com una llengua oficial, si bé és una qüestió que sí que requereix l’aprovació dels 27, una unanimitat que obliga a «fer molta pedagogia» entre els estats membres.