¿Què és l’‘habeas corpus’?

La negativa de la jutge de guàrdia de Mallorca de concedir l’’habeas corpus’ a una de les joves confinades per Covid a l’hotel de Palma de Mallorca ha tret de nou a la llum aquesta figura jurídica. Dispensar l’‘habeas corpus’ comporta que una persona detinguda sigui presentada en un termini determinat davant el jutjat, que podria ordenar la seva llibertat immediata si no trobés motiu suficient d’arrest.

Aquesta circumstància va ser plantejada pels advocats Luis Baena i Bochika Bitata, que dilluns van intentar entrevistar-se personalment amb el grup d’estudiants que els havia requerit, però no van poder fer-ho al no permetre’ls l’entrada a l’hotel Covid del passeig marítim de Palma. Davant aquesta situació, els advocats van acudir al jutjat de guàrdia per presentar un escrit denunciant la detenció il·legal dels estudiants, sol·licitant al jutge que ordenés que els deixés tornar als seus domicilis, sobretot als que havien donat negatiu a les proves PCR.

Tenir el «cos lliure»

Notícies relacionades

Què se n’ha fet de Berta García, l’alumna que va treure la millor nota a la selectivitat catalana: «El pitjor de la universitat és Rodalies i els mals professors»

Arribar a la selectivitat després del curs de les vagues: «Entenc la protesta, però competim per la nota amb alumnes que no han fet ni una aturada»

El terme ‘habeas corpus’ prové del llatí ‘habeas corpus [ad subiciendum]’, que significa «que tinguis [tu] cos [per exposar]» o «tindràs el teu cos lliure». La institució de l’‘habeas corpus’  permet evitar arrestos, detencions arbitràries i assassinats parajudicials. Els pares dels joves de Mallorca consideren que aquests estan retinguts de forma il·legal, no són lliures.

La figura jurídica procedeix del dret anglosaxó i està recollida a l’article 17 de la Constitució, on es regula el dret fonamental a la llibertat i la seguretat i comporta que la persona detinguda sigui posada en llibertat immediatament. Aquesta petició també ha sigut utilitzada en casos més vinculats a la política, com quan es van detenir els dirigents independentistes el setembre de 2017 i els seus advocats van demanar que se’ls alliberés a l’entendre que els seus arrestos s’havien practicat de manera il·legal.