Aixec ciutadà per exigir al Govern recuperar serveis en l’atenció primària

La pandèmia ha suposat un cop fatídic per a la ja malmesa atenció primària a Catalunya, que encara arrossega les conseqüències de les retallades de 2010. La irrupció del coronavirus el març de 2020 va suposar el tancament i reordenació d’ambulatoris i consultoris en tot el territori, fet que ha repercutit en la qualitat assistencial, especialment en municipis petits, i ha afectat especialment els col·lectius amb problemes de mobilitat o amb malalties cròniques, que han vist dificultat el seu accés a la sanitat pública. Un any i mig després, la situació no s’ha revertit, malgrat les promeses de Salut. S’hi afegeix el desgast del personal sanitari, ja que les baixes per estrès s’han duplicat en el que va de 2021. El repunt actual de casos Covid està tensant més encara si pot la situació en els CAPs.

Davant aquest panorama, els ciutadans s’han plantat. Més de 100 entitats de tot Catalunya, que inclouen associacions de veïns, coordinadores en defensa de la sanitat pública, col·lectius sanitaris, sindicats, Marea Blanca i Marea Pensionista es manifestaran aquest dimecres davant 44 centres d’atenció primària (CAPs) per reclamar al Govern més inversió en l’atenció primària, base de tot el sistema sanitari públic.

Els convocants han iniciat la jornada davant la Conselleria de Salut on han presentat un manifest amb una sèrie de reivindicacions concretes que demanen a l’Executiu de Pere Aragonès per a la seva execució immediata. Una d’aquestes és la reobertura d’ambulatoris. Ara mateix queden consultoris tancats i amb serveis derivats a altres municipis.

El cas de Dosrius

És el cas, per exemple, de Dosrius, Canyamars, Can Massuet – El Far i Òrrius, al Maresme, que han de desplaçar-se fins a Argentona per rebre atenció mèdica. El consultori de Canyamars, que abans obria dos dies, continua tancat. El de Can Massuet, que obria cada dia, només té un infermer per a crònics els dilluns. A Dosrius, una doctora de família i un infermer atenen tots els matins els veïns de Dosrius i de Canyamars. Els adults de Can Massuet han d’anar tots a Argentona, així com tota la població infantil d’aquests quatre nuclis. «Exigim un pediatre, com teníem abans. I els serveis mèdics que teníem abans de la pandèmia. No demanem més», clama Emilia García, de la plataforma Dosrius Diu Prou. Hi ha més casos a Catalunya. 

Fa mesos que els usuaris denuncien que la falta de proximitat i d’accessibilitat els està expulsant de l’atenció primària. A més, els grans damnificats són les persones més vulnerables, gent gran, amb problemes de mobilitat i sense mitjans per desplaçar-se, persones sense accés a les noves tecnologies i malalts crònics.

L’atenció telefònica dels CAP, que es va potenciar a causa de la pandèmia, també és blanc de les crítiques. Hi ha consens en acceptar-la com a opció, però «no com l’única». «No és acceptable una atenció primària basada en la trucada o la videoconferència», denuncien des de Marea Blanca. Critiquen que el diagnòstic no és el mateix per telèfon que presencialment i que pot induir a més errors.

Consultoris tancats i atenció telemàtica

El manifest denuncia que amb la pandèmia «s’han tancat alguns CAP i la meitat dels consultoris locals, alguns dels quals, inexplicablement, continuen sense obrir». A més, «s’ha perdut la figura del metge i la infermera de referència». «Ens atenen professionals que no coneixem i que canvien cada vegada». 

Han recordat que «molts centres continuen amb poques visites presencials perquè es fa un ús abusiu de la consulta telefònica». Una altra queixa són les esperes de «dues o tres setmanes per obtenir una visita presencial». Les demores per a proves i exploracions «s’han allargat de manera inacceptable». 

«Tots això –acaben– repercuteix en la qualitat de l’atenció. «L’atenció primària és beneficiosa quan és accessible i longitudinal, realitzada per un mateix professional, amb el qual es creen vincles de confiança». 

Crítiques a l’estratègia de Salut

Han criticat el reforç posat en marxa per Salut durant la pandèmia perquè, assenyalen, s’ha limitat a «personal administratiu per a tasques de Covid». «En lloc de restablir el funcionament dels CAP i reforçar-los per assumir noves funcions, s’han dedicat recursos a línies de serveis externalitzats, com el 061 i el SEM». I denuncien que «l’atenció primària no és una prioritat per als governs perquè genera poc negoci». Sobre el pacte de Govern que contempla un augment de 5.000 milions d’euros per a sanitat, adverteixen que d’aquest import, a l’atenció primària només es dedicaran 300 milions en els pròxims tres anys.  

Les 10 peticions

Davant aquesta situació, han exigit a Aragonès i a Argimon 10 mesures que inclouen la reobertura de «tots» els CAP i consultoris locals, la recuperació de les visites presencials «a criteri del pacient», recuperació del metge i la infermera de referència i redimensionar els equips d’atenció primària en funció de la població a atendre. 

Les 10 peticions són les següents:

1. Reobertura de tots els CAP i consultoris locals. Cap consultori tancat. No a l’abandonament de les comunitats del medi rural.

2. Recuperació de les visites presencials a criteri del pacient. No a les barreres d’accés a les visites que ofenen la ja penosa fractura digital que expulsa generacions de persones majors o sense mitjans o formació en línia.

3. Recuperació de la metge i la infermera de referència. No a les agendes úniques, consultes d’urgències, unitats d’atenció domiciliària, unitats de crònics i altres formes que trenquen la longitudinalitat.

4. Millora dels equipaments tecnològics per a la comunicació telefònica i telemàtica per resoldre consultes administratives o de seguiment a criteri de pacient i professional.

5. Redimensionament dels equips d’atenció primària en funció de la població a atendre, incloses les persones que viuen en residències. Condicions dignes per a totes les treballadores i treballadores del sector que permeti acabar amb les diferents formes de precarietat laboral existents i incrementar els recursos humans, necessaris per garantir una atenció de qualitat.

6. Destinar el 25% del pressupost de Salut per als equips d’atenció primària. Si el pressupost és de 5.000 milions, això suposaria destinar a l’atenció primària 1.250 milions d’euros, lluny dels 300 que els convocants asseguren que planeja destinar el Govern.

7. Garantir els serveis de suport als equips d’atenció primària per a una òptima atenció a la ciutadania: comunicació fluida amb serveis hospitalaris, implantació en tot el territori del Programa de Suport de la Primària, rehabilitació, podologia i d’altres.

8. Capacitar l’atenció primària dins del sistema: que la professional de referència pugui decidir un ingrés hospitalari o sociosanitari, prioritzar una exploració o una visita d’especialitat.

9. Posar en marxa consells de participació en cada àrea bàsica de salut amb representació de pacients i ciutadania com a instrument per millorar la transparència, la qualitat dels serveis i la gestió dels centres. Les decisions dels consells de participació han de tenir caràcter vinculant.

10. Programes d’atenció comunitària per a un enfocament globalitzador dels problemes de salut, intervenint en els condicionants socials de la salut.

El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, preguntat en roda de premsa per aquestes reivindicacions, ha explicat que ara mateix el 100% dels CAPs estan oberts, així com el 85% dels consultoris locals. La previsió de Salut, ha apuntat, és obrir-los després de l’estiu, però dependrà de com evolucioni la pandèmia. Ha admès que «hi ha tensió» en la primària i en aquest sentit ha recordat que el repunt de casos que està vivint Catalunya repercuteix en aquesta tensió.

Notícies relacionades

Alerta dels metges: l'atenció primària està «a punt de la defunció»

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

El 2 de juny passat, Argimon, en la seva primera compareixença en sessió de control al Parlament, va garantir que revertirà la reordenació dels CAPs. Així mateix, va assegurar que el Govern de Pere Aragonès comparteix l’objectiu de destinar a l’atenció primària un 25% del pressupost de Salut, com a figura en l’acord de Govern al qual van arribar ERC i la CUP.

El sindicat Metges de Catalunya alertava recentment que la situació de l’atenció primària és «absolutament agònica» després d’anys de retallades i després de la pandèmia. «Se’ns acaben les forces», resumia Carolina Roser, metge de família. El col·lectiu denuncia que la pandèmia ha donat «l’estocada final» a un model de medicina familiar «basat en el baix cost» i «sostingut bàsicament el sobreesforç» dels professionals.