29 d’oct 2020

Anar al contingut

CRISI SANITÀRIA INTERNACIONAL

Alerta dels metges: l'atenció primària està «a punt de la defunció»

Els professionals asseguren que «ja hi ha un col·lapse» que s'acabarà traslladant a tot el sistema

Demanen habilitar altres espais per descarregar els centres de salut de tant treball

Beatriz Pérez

Alerta dels metges: l'atenció primària està «a punt de la defunció»

ANGEL GARCIA

L’atenció primària d’Espanya es troba, en aquests moments, «desbordada i a punt de la defunció», segons el Consell General de Col·legis Oficials de Metges d’Espanya (CGCOM). Si en la primera onada de la pandèmia de coronavirus van ser els hospitals i les seves unitats de cures intensives (ucis) els que més van patir la pressió, ara és el torn dels centres de salut. «Hi ha un col·lapse en l’atenció primària en aquests moments», afirma a aquest diari, sense embuts, el vocal d’atenció primària del CGCOM, Vicente Matas.

L’organisme, a través d’un comunicat enviat aquest dilluns, ha mostrat la seva preocupació per la situació d’urgència en la qual es troba el sistema sanitari, el desbordament de l’atenció primària, la sobrecàrrega de les urgències i l’augment d’ocupació de serveis hospitalaris i ucis que fa que estigui en joc la relació metge-pacient i el model sanitari. Així mateix, el CGCOM exigeix la posada en marxa d’un «pla Ifema» que descarregui els CAP de les tasques de diagnòstic, control i seguiment epidemiològic.

«Demanem el mateix que es va fer a Madrid en 24 hores [l’hospital Ifema], que facin el mateix per a la primària, treure’ls el pes de les proves PCR», assenyala Matas. Per exemple, considera una «bona iniciativa» el pla de Catalunya de realitzar la campanya de la grip aquest any en centres cívics i casals d’avis per treure feina als centres d’atenció primària (CAP).

«Molt especialment» aquesta organització mèdica que té els professionals en estat d’esgotament físic i emocional i que assisteixen amb «abatiment» «indignació» a l’«espectacle» dels responsables polítics, «incapaços de mostrar un mínim d’acord que solucioni els problemes urgents als quals s’enfronta, des de fa setmanes i mesos, la professió mèdica en diferents escenaris». 

«Sobrecàrrega» assistencial

Quant a l’atenció primària, ha insistit en la «sobrecàrrega» assistencial, ja que a la tasques habituals s’afegeix el diagnòstic precoç, control d’aïllament de casos i contactes de coronavirus, vigilància i control de residències de gent gran, la tornada a l’escola i l’augment de la «càrrega burocràtica» derivada de la Covid com informes a escoles i empreses, «baixes» per atendre fills en quarantena, etc.

«No és que n’hi hagi d’haver, és que ja hi ha un col·lapse en l’atenció primària en aquests moments. Això es tradueix en què, malgrat que els metges atenen cada dia 30 pacients presencialment i uns 50 per telèfon, tenen un retard d’una setmana o dues quan un pacient els demana una cita», explica Matas, que adverteix que aquesta situació «repercuteix en tot el sistema sanitari» perquè molts d’aquests pacients, al no ser atesos en el CAP, van a urgències a l’hospital i «tot el sistema comença a col·lapsar».

L’organisme 
assegura que
«s’estan incrementant
les agressions verbals i físiques» als metges

Segons el comunicat del CGCOM, «des dels hospitals , sense treva, es torna als escenaris de març i abril: es torna a anul·lar l’activitat diària i programada, l’augment de llistes d’espera i una disminució del control de processos greus, amb el temor de desbordament i sobrecàrrega assistencial en unes plantilles cansades, reduïdes i desmotivades». La falta de mitjans repercuteix també en el pacient i, segons Matas, «s’estan incrementant les agressions verbals i físiques» als metges. «S’ha donat la falsa impressió que els CAP estan tancats, i no és veritat. Cal procurar que l’assistència presencial sigui només la necessària. Hi ha pacients que no ho entenen», apunta.

La corporació insta el Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes a un gran acord amb les professions sanitàries i exigeix que la professió mèdica sigui declarada professió de risc i que el contagi per Covid-19 sigui malaltia professional. Recorda que 63 companys han perdut la vida durant la pandèmia i centenars es troben en procés de recuperació i/o amb seqüeles. 

«Fa anys i anys que denuncien que a la primària li falta pressupost i plantilla. No ens han fet cas. Ha arribat la pandèmia i, per desgràcia, ha posat de manifest les grans deficiències de la primària que se suplien amb l’enorme esforç dels professionals», conclou Vicente Matas.