La llet materna de vacunades i infectades conté anticossos però no virus

La llet materna, a part de tenir les múltiples propietats ja conegudes, pot contenir anticossos contra la Covid. Dos estudis espanyols han determinat que la llet de persones tant vacunades com que han passat la infecció presenten anticossos davant el SARS-CoV-2 i, al contrari, no s’hi ha detectat ni rastre del virus. En una segona fase, s’estudiarà si aquests anticossos tenen efecte en la microbiota, el sistema immune i el desenvolupament del lactant. No obstant, segons una de les investigadores, María Carmen Collado, els estudis ja «suggereixen que la llet és un vehicle de transmissió d’anticossos» de la mare al nounat.

Els treballs han sigut liderats per l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA) –dependent del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)– i pel servei de pediatria de l’Hospital Clínic de València. I són els primers sobre aquesta matèria realitzats a Espanya i els primers a escala mundial a comparar els efectes de diverses vacunes.

La primera investigació es va dirigir a determinar la presència, concentració i persistència d’anticossos de Covid a la llet materna. L’assaig es va desenvolupar en col·laboració amb el grup de la investigadora Gloria Sánchez de l’IATA-CSIC, que lidera el rastreig del coronavirus en aigües residuals a diversos punts del país. I la principal conclusió és que no es va detectar l’ARN del virus a cap de les mostres de llet materna analitzades i, a més, la majoria de les mostres van presentar anticossos específics davant el virus, amb una gran variabilitat entre dones.

Tipus d’anticossos

L’estudi va determinar la presència d’anticossos (immunoglobulines) IgA, IgG i IgM davant proteïnes estructurals del SARS-CoV-2, com el denominat ‘receptor binding domain’ (RBD), una part essencial del virus que li permet infectar les cèl·lules, així com davant proteïnes no estructurals, com la proteasa principal (MPro). Els anticossos IgA es van trobar en més nivells que els IgG i IgM a les mostres de llet materna.

Segons la doctora Cecilia Martínez Costa, del servei de pediatria de l’Hospital Clínic Universitari de València, «els resultats sustenten de forma evident la importància de recomanar la lactància materna de forma sistemàtica en tots els casos en què la mare tingui poca o nul·la simptomatologia».

I el segon estudi va analitzar la presència d’anticossos a la llet en funció del tipus de vacuna. Així, es va analitzar la llet de 75 dones, 30 d’elles vacunades amb la pauta completa de Pfizer, 21 amb les dues dosis de Modera i 21 amb la primera punxada d’AstraZeneca. I en tots els casos es va produir una resposta a la vacunació amb un augment d’anticossos davant el SARS-CoV-2, molt més intens després de la segona dosi, si bé la troballa va variar en funció de la immunització rebuda.

Diferències

A més, s’han trobat diferències entre les mares infectades de forma natural i les vacunades en la presència més gran d’un tipus o un altre d’anticòs. A més, algunes de les dones que van ser vacunades havien passat la Covid-19, i, després de la primera dosi de la vacuna, la seva llet presentava nivells d’anticossos equivalents als de dones sanes amb les dues dosis. Això concorda amb la informació que suggereix que individus que han passat la malaltia arriben a la immunitat mesurada en sang amb una única dosi.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Després d’aquestes conclusions, el grup multidisciplinari continuarà treballant per estudiar l’impacte de les noves variants de coronavirus a la llet materna, la seva persistència després de la infecció i la vacunació i l’efecte de la pauta completa d’AstraZeneca.

«La lactància materna és una prioritat i necessitem més estudis per veure si aquests anticossos són realment neutralitzants i el paper protector en els nens», assenyala Carmen Collado. Els dos estudis es troben ara en procés de publicació de diferents revistes científiques.