Així és el reciclatge a les principals ciutats europees

L’objectiu europeu que el 55% dels residus urbans siguin reutilitzats i reciclats abans del 2025 és encara una quimera.

zentauroepp34396271 barcelona 21 6 2016 marisa lopez junto a vecinos en la c180828120038 / JULIO CARBO

Malgrat els avenços fets els últims anys, les grans ciutats estan lidiant encara amb la fórmula per conciliar la recollida, el reaprofitament i la comoditat dels veïns.

El contenidor marró, la gran novetat a Madrid

Malgrat que Barcelona va implantar el contenidor marró, perquè els ciutadans dipositin la matèria orgànica pels volts del 2009, la ciutat de Madrid va acabar el setembre passat d’instaurar-lo, com la gran novetat per millorar la separació domiciliària de residus.

I és que a la capital brillen per la seva absència sistemes nous com la recollida porta a porta o pneumàtica (on les escombraries es desplacen per tuberies), que sí que estan disponibles en alguns municipis madrilenys. El primer a localitats petites i el segon destaca a Majadahonda, ciutat al nord de la comunitat que s’ha convertit en l’urbs amb més implantació de recollida pneumàtica d’Europa. A la capital despunta també l’ús de punts nets (fixos o mòbils), on es poden dipositar des d’electrodomèstics fins a oli utilitzat.

La implantació del contenidor marró ha provocat un augment del 56% en la recollida orgànica a la capital i un descens del 20% a les escombraries no reciclables. Però encara queda camí per recórrer. Però segons l’últim informe d’Ecologistes en Acció, encara el 82,9% dels residus de la Comunitat es destrueixen sense possibilitat de ser recuperats per al seu posterior ús. PATRICIA MARTÍN

El camió passa pels carrers de Londres dues vegades a la setmana

A Londres la recollida de les escombraries depèn de cada un dels 32 districtes en què es divideix la capital. Ells es responsabilitzen del reciclatge, amb criteris i sistemes molt dispars, cosa que fa que l’eficiència variï. El camió de les escombraries no passa cada dia pels barris de la capital. La freqüència sol ser de dues vegades per setmana. Molts edificis tenen grans contenidors negres on es poden dipositar les restes orgàniques. Si no és així, es poden deixar a la porta de la vivenda, però només 24 hores abans de la recollida. Hi ha bosses especials per al reciclatge de restes no orgàniques i contenidors reservats per a aquesta missió, que en alguns casos són de diferents colors per separar els materials.

En una enquesta realitzada a 2.000 residents, una de les queixes més comunes era la falta d’espai a les vivendes per reciclar correctament. Tampoc està clar que el públic sàpiga com fer correctament la separació de les escombraries. Les dades del Departament de Medi Ambient mostren que a la capital es recicla menys que en altres ciutats britàniques. L’alcalde, Sahdiq Khan, es va posar com a objectiu augmentar el reciclatge en un 50% de cara al 2030, però aquesta meta sembla difícil de complir. BEGOÑA ARCE

París, una gamma completa de contenidors

Verd, groc i blanc i, fins i tot, a certs barris parisencs el color marró completa la gamma de contenidors destinats a promoure al màxim el reciclatge d’escombraries a la capital francesa.

Des de l’1 de gener del 2019 tots els envasos, des d’ampolles de plàstic fins a bosses de congelats, blísters de medicaments i càpsules de cafè d’alumini, poden ser reciclats si acaben al bon contenidor: el groc. El blanc queda reservat al vidre i el verd, a tots els productes que no compleixen els requisits dels altres contenidors, com per exemple, els productes d’higiene.

En el marc de la llei de transició energètica que insta totes les ciutats franceses a oferir un sistema de recollida de residus alimentaris a partir del 2025, tres barris parisencs disposen ja de contenidors marrons per col·lectar els rebutjos alimentaris. Aquests residus són utilitzats per fabricar compost o es transformen en biogàs per proveir els autobusos de la ciutat.

Segons les últimes dades de l’Observatori Regional de Residus, el 2019, la taxa de reciclatge d’escombraries domèstiques es va situar en un 22% a la regió parisenca, una xifra que demostra que encara queda molt per fer per conscienciar els seus habitants sobre el reciclatge. IRENE CASADO SÁNCHEZ

Quatre contenidors als patis interiors de Berlín

A Berlín, la majoria d’immobles compta amb un pati interior en el qual hi ha, en general, quatre contenidors per separar residus: un per al paper, un altre per al plàstic, un altre per a les restes orgàniques i un altre per a la resta d’escombraries. Alguns patis interiors també compten amb un contenidor del vidre, tot i que hi ha immobles que ho eviten per no generar soroll al veïnat a l’hora de tirar les ampolles o recipients de vidre. Molts dels envasos de vidre a Alemanya són, a més, retornables.

Segons el districte i el carrer, l’immoble té assignats uns dies de recollida dels residus. Camions de l’empresa municipal BSR s’encarreguen de la recollida porta a porta. Els matins dels dies assignats, els treballadors treuen els contenidors amb rodes a les portes dels immobles i els aboquen en un camió contenidor. Posteriorment, tornen els contenidors als patis interiors dels edificis.

La capital alemanya compta amb centres per entregar electrodomèstics i altres aparells electrònics. L’actual govern tripartit, de socialdemòcrates, verds i postcomunistes, posen molt èmfasi en el reciclatge i l’anomenada «economia circular» amb l’objectiu que la gestió de residus tingui el menor impacte ecològic possible. ANDREU JEREZ

Un problema endèmic a la capital italiana

La ciutat de Roma pateix un endèmic problema de mala gestió de la recollida de les escombraries que s’arrossega des de fa més d’una dècada. Segons dades de l’empresa pública encarregada de la retirada d’escombraries, la capital d’Itàlia produeix al voltant de 4.600 tones d’immundícies al dia i la recollida separada no supera el 43%. No obstant, el problema més greu és que cíclicament hi ha disfuncions que provoquen l’acumulació de residus als contenidors al carrer durant dies.

Notícies relacionades

Aquesta situació, que constitueix un risc per a la salut, s’ha agreujat a partir del 2013, any en què la Unió Europea va obligar Itàlia a tancar, per raons ambientals, la planta de processament d’escombraries de Malagrotta. Des d’aleshores, els alcaldes que s’han succeït han sigut incapaços de trobar una solució definitiva i eficaç. No s’han construït noves plantes, i l’actual alcaldessa, Virginia Raggi, ha optat per exportar els residus de Roma a altres ciutats italianes. No obstant, aquests acords han hagut de renegociar-se diverses vegades, i algunes regions han fins i tot anul·lat (o no renovat) els seus contractes amb la ciutat. IRENE SAVIO