La revolució de les escombraries de Barcelona s’encalla a Sant Andreu

L’adhesiu. El maleït adhesiu. Si la teva bossa es desperta amb la rodoneta, alguna cosa ha anat malament. O tocava plàstic i has tret l’orgànic; o has deixat a la façana els sanitaris i això no entra en el porta a porta; o no és el dia del cartró i el paper. I allà es queden les teves escombraries, com a feridor recordatori, normalment durant 24 hores, fins que una patrulla municipal se les emporta. La vida és plena de compromisos i normes, però treure les escombraries tenia un punt Isabel Díaz Ayuso: llibertat. S’ha acabat. Entre altres coses, perquè Europa exigeix que el reciclatge sigui del 55% el 2025 i la ciutat està en el 38%. I Barcelona ja s’haurà de menjar, més aviat que tard, una sanció per no haver arribat al 50% el 2020. La meta és el 2030, any per al qual es demana el 60%.

Una altra ocupació de la Bastilla

Vagi per davant que els indignats no estan en contra de la recollida porta a porta. Es queixen del mètode. Que ho haurien fet d’una altra manera, vaja. Ariadna Zorrilla és una de les veïnes que han posat el crit al cel i que han donat forma a la plataforma que la setmana passada, dimarts, després de dies de sonora queixa a les xarxes socials i una protesta davant la seu del districte el divendres anterior, van irrompre a crits en el Consell de Barri com si fos l’ocupació de la Bastilla, que també va ser un dimarts, per cert. L’Ariadna tenia lloc dins, però molts que es van quedar fora; després d’escoltar explicacions que no els satisfeien, van entrar a protestar. Entre altres coses, van demanar que tornin els contenidors, van dir que volen reciclar però no d’aquesta manera i es van queixar de la falta de privacitat per culpa de les bosses transparents i el xip que els identifica.

L’Ariadna viu a la zona de Sant Andreu que a l’octubre s’afegirà a la recollida porta a porta. Però el que ha vist i sentit dels que sí que estan ja hi estan ficats la té convençuda que «no s’han tingut en compte les característiques del barri». Perquè hi ha edificis on viu molta gent i les escombraries «s’amunteguen al carrer a tall d’obstacles», perquè «els horaris són massa restrictius», perquè l’absència de bosses pot ser un indicador de si alguna vivenda està buida, perquè no és salubre que el contenidor que ha passat la nit al ras, a mercè de tota mena de virus i incivisme, torni dins de casa l’endemà, i perquè hi ha persones amb mobilitat reduïda que no es poden adaptar als canvis. Una dona cega, sosté l’Ariadna, té ara seriosos problemes per sortir de casa.

Proposa, com a solució, instal·lar contenidors intel·ligents, que només s’obren amb una targeta personalitzada i que evitarien la presència d’immundícia al carrer. Aquest és, de fet, el mètode que està previst instal·lar l’any que ve a Sant Antoni. No a Horta, que anirà just abans que l’entorn de la superilla. Es queixa a més, que dues de les tres associacions de veïns de la zona, la de Sant Andreu Sud i la de Sant Andreu Nord-Tramuntana, «han sigut silenciades» i que a moltes cases, les cuines són molt petites i no hi ha lloc per a tanta bossa i tant contenidor. En resum: gairebé tot malament.

Li respon Eloi Badia, regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, que passa per unes setmanes mogudes perquè la cosa li coincideix amb el debat sobre l’ampliació de la tercera pista de l’aeroport. Admet que no esperava una resposta tan visceral respecte al canvi d’hàbits a Sant Andreu i recorda que, tal com es va fer a Sarrià en el seu moment, la idea és «anar detectant àmbits de millora a través del diàleg amb els veïns». Assumeix totes les crítiques però convida a fer una ullada a les dades, ja que en només una setmana de posada en marxa, el veïnat de Sant Andreu del Palomar es va convertir en el que més recicla de tota la ciutat, amb una recollida selectiva del 65% (abans era del 37%). Segons xifres de l’ajuntament, el 73% dels residents (5.475 llars) està participant del projecte amb normalitat. Aquestes xifres estan per sobre de les aconseguides a Sarrià, on el percentatge de recollida selectiva es manté estable entre el 55% i el 60%. Al barri alt de la ciutat, per exemple, la fracció orgànica retirada es va multiplicar per 10.

Sense marxa enrere

En aquestes primeres setmanes, sosté el regidor, s’han canviat alguns horaris de recollida del comerç i s’ha creat un servei d’atenció personalitzada a persones amb mobilitat reduïda. Zorrilla diu que només s’han beneficiat uns quants, però segons el regidor, són un centenar les persones a qui ja els recullen les escombraries a casa seva. També s’ha creat una patrulla d’informadors per continuar resolent dubtes i s’han ressituat alguns contenidors de vidre. Però no, en cap cas està sobre la taula la possibilitat de fer marxa enrere.

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

Badia admet que modificar rutines com aquesta pot ser un destorb al principi. «Però hem de sortir una mica de la zona de confort perquè la crisi climàtica ens interpel·la tots», justifica. Sobre les acusacions de desinformació, recorda que es van fer reunions a totes les finques i comerços, i que en sis anys que porta com a regidor dels comuns, mai havia vist un procés participatiu tan extens com aquest. Sobre el futur, manté el desig que el 2025 a Barcelona amb prou feines quedin contenidors tal com els coneixem ara (hi ha uns 26.000 en total), de manera que, progressivament, els 73 barris es vagin incorporant, amb les seves peculiaritats, a la recollida porta a porta. Tenen interessants reptes per davant, com Vallvidrera (impossible deixar una bossa amb menjar al carrer en presència dels senglars) o Ciutat Vella, on la fa temps ciutat emmurallada, que aviat tornarà a ser un vesper turístic, complica la gestió de la recollida, a més de la imatge que es dona al foraster. S’espera que amb la nova contracta de neteja, que hauria de començar a treballar el 2022, el desplegament del mètode agafi velocitat de creuer.

Santi Serra, president de l’associació de veïns de Sant Andreu del Palomar, coincideix que això no pot tenir marxa enrere, i convida a assumir el canvi «amb optimisme». Diu que un dia més de recollida orgànica no aniria malament, que la furgoneta que passa diàriament amb horaris fixos per retirar rebutjos sanitaris sigui més flexible i es faci un esforç per informar més els implicats. «El suflé baixarà i ens anirem acostumant. Quan les coses s’expliquen i a més s’escolta, la gent intenta fer les coses bé».