La factura de la Covid per a la Generalitat ja depassa els 6.000 milions

La pandèmia de la Covid i la crisi econòmica associada han tingut un impacte sobre les finances de la Generalitat que ja arriba als 6.091,3 milions d’euros des que va esclatar la pandèmia, segons les dades actualitzades de què disposa el Departament d’Economia de la Generalitat.

Aquest balanç inclou, d’una banda, les despeses generades per la pandèmia, com les sanitàries, les fetes a les residències, les ajudes i subvencions a sectors afectats, així com altres costos associats a aquesta crisi; i de l’altra, la minva d’ingressos, ja que amb el coronavirus va caure la recaptació de tributs propis i cedits i també van disminuir ingressos d’entitats i cànons.

En concret, l’any passat la Covid va generar un impacte en els pressupostos de 4.761,4 milions d’euros, dels quals 3.638,2 milions van correspondre a despeses i 1.123,2 milions més a la via dels ingressos. De gener a abril d’aquest any, l’impacte sobre el pressupost –els comptes prorrogats del 2020– és d’1.329,9 milions, el resultat de sumar els 1.306,8 milions d’euros de despeses acumulades en aquests quatre mesos, i 23,1 milions més d’impacte en ingressos, és a dir, de minva d’aquests.

Balanç i previsions

La caiguda d’ingressos s’explica, principalment, pel descens de viatgers al transport públic i, en menor mesura, per la reducció de taxes i preus públics de la Generalitat i d’altres ens i empreses públiques derivada de la reducció de l’activitat econòmica, argumenta el Departament d’Economia al seu últim informe mensual d’execució del pressupost.

Amb tot, la Generalitat preveu un increment de recursos a final d’any gràcies a les transferències extraordinàries per finançar prestacions socials i projectes de reactivació econòmica, i apunta que creixeran els ingressos de l’impost sobre successions i donacions, per exemple.

Quant a les despeses provocades per la pandèmia en aquests quatre mesos del 2021, la despesa directa, és a dir, el sanitari i l’associada a les residències, va suposar 419,2 milions, mentre que l’indirecta o l’induïda va ser de 887,6 milions d’euros.

Les ajudes superen la despesa sanitària

Malgrat que la pandèmia continua generant una despesa abundant, el seu origen ha canviat, ja que el 2020 el gruix de la despesa era de caràcter sanitari, i ara la suma destinada a ajudes i subvencions supera àmpliament la despesa en sanitat.

El canvi de tendència posa de manifest que s’ha superat la part més crítica de la pandèmia i ara l’economia catalana busca tornar a la normalitat amb el guiatge de la vacunació.

En concret, si el 2020 la despesa sanitària va suposar un total de 2.141,4 milions d’euros –incloent en aquesta xifra 112,6 milions de les residències–, és a dir, un 58,8% de la despesa total, des de començament d’any –fins a l’abril– la despesa directa generada per la pandèmia (sanitària i sociosanitària) suma 419,2 milions, un 32% del total.

La partida de subvencions i ajudes a sectors perjudicats per les restriccions de la pandèmia va sumar en només quatre mesos un total de 711,26 milions, superant així de llarg el que es va destinar a despesa sanitària.

De fet, l’import en aquests quatre mesos s’acosta a les ajudes i subvencions atorgades en tot l’any passat, que va ser de 880 milions.

Pendents del nou pla

De fet, el Govern, que s’acaba de constituir i ara té al capdavant de l’àrea econòmica Jaume Giró, un exdirectiu de La Caixa, té pendent dir com repartirà els aproximadament 993 milions en ajudes estatals per la pandèmia que li correspon gestionar. L’Executiu català anterior, també format per ERC i JxCat, va anunciar a finals de gener un pla trimestral (de gener a març) amb ajudes per a afectats per la pandèmia per valor de 618 milions, i va dir que elaboraria plans de xoc trimestrals.

Notícies relacionades

La cervesa, el vi i el pa poden contenir la clau de la longevitat

Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»

D’altra banda, el nou Govern encara no ha fet estimacions sobre quin impacte pressupostari pot tenir la pandèmia aquest any, tant en despeses com en ingressos. No obstant, l’estimació del conseller anterior, Pere Aragonès, ara president de la Generalitat, era que aquest any la pandèmia generaria un volum de despesa igual o superior al del 2020, perquè a més de la despesa sanitària s’hauria d’invertir en la recuperació de l’economia catalana.

Una altra incògnita sobre la taula és si el nou conseller d’Economia optarà per intentar aprovar uns pressupostos de la Generalitat per al 2021 o si, ja que el calendari hi juga en contra, se centrarà a intentar dissenyar i negociar uns pressupostos ja per al 2022 i aquest any continuar funcionant amb comptes prorrogats. De fet, el Govern anterior va aconseguir aprovar uns comptes per al 2020, però la pandèmia va fer que quedessin desfasats i es va haver de recórrer a successives ampliacions del pressupost per encaixar les despeses extraordinàries derivades de la Covid-19. EFE