Així s’ha viscut la primera nit de marxa en prova a Sitges

Sitges ha celebrat aquesta matinada de divendres un assaig clínic a l’epicentre de l’oci a la població, el carrer del Primer de Maig (més conegut com del Pecat), on 405 voluntaris s’han retrobat amb la versió més semblant de la nit respecte al ja llunyà març del 2020. No hi ha hagut distàncies de seguretat, les barres s’han omplert de copes i la música ha retronat als locals, on la diferència amb la prepandèmia l’han imposat mascaretes i litres de gel hidroalcohòlic (potser tants com de rom, gin o whisky alegraven les copes). Sense oblidar l’obligatòria prova ràpida d’antígens que tots van superar tot just tres hores abans que s’aixequés la veda de la marxa nocturna, a les 23.30 hores al crit de «tres, dos, un...», com si s’aixequés la barrera cap a la normalitat.

La tarda prèvia va sumar hores de preparatius per a l’experiment, ideat per la patronal Fecalon fa mesos, desenvolupat (i pagat) per l’ajuntament del municipi, i amb l’aval del Departament de Salut, que ha de servir per fixar noves pautes per als locals nocturns com abans millor, una vegada analitzats els resultats. Però el clamor del sector s’ha aguditzat aquests dies, no només per la seva situació econòmica a Catalunya, sinó per l’evident necessitat de donar una alternativa a les concentracions juvenils per beure en carrers i platges a falta de cap opció autoritzada. 

Recuperar l’economia i la il·lusió

Els 405 voluntaris seleccionats (de 18 a 76 anys, constatant que la nit no té edat, i d’una mitjana de 36, sobretot de la zona del Garraf), així com els organitzadors i treballadors dels cinc locals elegits per a l’ocasió s’havien sotmès als tests que garantissin la seguretat sanitària de tots i que es repetiran d'aquí sis dies. L’alcadesa de Sitges, Aurora Carbonell, que després es va integrar al carrer, va explicar que el seu consistori anhela «aquesta recuperació econòmica de l’oci nocturn, que fa moltíssim temps que està tancat», però també que els treballadors recuperin els llocs de treball i que «la ciutadania pugui disfrutar de la nit, perquè és molt necessari en aquests temps», va dir. El representant de Salut, Joan Colom, va detallar que els resultats de l’assaig clínic, en què participa l’Institut Universitari de Recerca en Atenció Primària (IDIAP Jordi Gol), es compararan amb un grup de control de perfils similars.

Acordonat el perímetre entorn dels carrers d’accés, cada assistent tenia assignada una d’aquestes vies per evitar concentracions i carta blanca per moure’s amunt i avall entre els establiments. Primera evidència: hi havia ganes de pista de ball. Que els hi diguin a la Claudia i l’Azucena, de Sant Pere de Ribes i Barcelona, les dues, advocades (i opositores), de 25 anys, i la segona reinventada en «rastrejadora del coronavirus» com a efecte laboral col·lateral de la pandèmia. Després de veure morir la seva àvia, assegura que el seu oci s’ha limitat aquests llargs mesos a alguna petita reunió a casa d’amics, però «sense ‘botellons’», per consciència de la gravetat de la crisi. «Això ens ha donat la vida», deien, vestides per a l’ocasió, després de l’enyorat procés del «què em poso» la vigília. «La nostra generació ho necessita molt», remataven.

Andrei Sircheli, enginyer i ocasional cambrer per guanyar algun ingrés extra, aplaudia a Everlasting el comportament dels assistents: «Només es retiren la mascareta per beure, hi ha molta alegria i ganes de ballar», avaluava mentre a la seva esquena retronaven diversos ‘hits’ del passat. El mateix es repetia a Pachito, Las Vegas, Rich Monkey i Blitz.

Polsera verda cap a la llibertat

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

El bon rotllo de tots el que es van col·locar al canell la polsera verda que permetia l’accés no entelava la realitat. Álex Llopis, amb 21 primaveres, estava content, però conscient que «cada vegada que surtis de festa serà impossible fer tot això...», en al·lusió sobretot als tests. Per això apel·lava a la vacunació accelerada com a sortida imprescindible. Al seu costat, Carlota Martí, de 23, confessava haver-ho «passat molt malament tancada». Així que, tot i que s’havia de despertar d’hora per entrar a treballar a les 8.00 hores en una consultora, s’havia posat un vertiginós vestit negre mini per disfrutar d’aquelles breus hores de llibertat.

També ho va fer l’Ana, de 54 anys, «molt tranquil·la pels tests», whisky amb cola a la mà. Relatava haver trobat a faltar sobre tot el ball, però no esgotaria la nit per responsabilitat laboral. Més avesat en l’assumpte estava Manel Lázaro, de 29, que ja va passar per la mateixa purga prèvia per assistir al concert de prova de Love of Lesbian. En aquests mesos, ha canviat la nit per «mar i muntanya, vermuts» i amics en petites dosis. Per a la gran ocasió s’havia demanat el divendres lliure. La gran pregunta era: quan es podrà repetir.