De consumidor a consum’actor

Aquest concepte de Comerç Just òbviament va de la mà de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 12: el de producció i consum responsable i està també relacionat amb els 16 altres objectius de l’Agenda 2030 que junts són la definició d’una vida digna, per a tothom, en els límits del planeta. Però el 2030 s’acosta i, a nivell global, costa veure canvis positius que ens acostin a aquest objectiu.

A pesar, o per culpa, d’aquest panorama desolador, sí que es van veient cada vegada més iniciatives individuals relacionades amb l’Economia Social i Solidària, la base del qual és la recerca d’un impacte positiu i on l’ètica, la reducció de les desigualtats salarials i el respecte del medi ambient prevalen sobre els guanys. 

Els supermercats cooperatius són un excel·lent exemple d’aquests projectes desintoxicadors on el consumidor es desfà dels estímuls permanents del consumisme (estratègies de màrqueting, publicitat, estudis de mercats) per exercir un consum ciutadà i lliure, amb capacitat d’elegir, detectar i aplicar alternatives justes i racionals. 

Una forma de producció i de comercialització

Les decisions del consum no són neutres: amb cada producte que es compra i es disfruta, amb cada servei que s’utilitza, s’està donant un vot per una forma de producció, de comercialització, i per un estil de consum.  

Aquests supermercats cooperatius afavoreixen les cadenes de subministrament curtes, el contacte gairebé directe entre productors i consumidors, la creació de vincles socials entre cooperativistes i amb tot l’ecosistema que articula. 

Per la seva mida i al comercialitzar tota mena de producte, tenen a més, un avantatge addicional comparat amb les cooperatives de consum de més petita escala: són més accessibles a tothom, no necessàriament a persones ja sensibilitzades amb la idea d’un consum local i ecològic. Tornen així punts d’informació i propagació d’una manera de gestió diferent basada en la cohesió social, la lògica mediambiental i la governança col·lectiva. 

Actualment, a Catalunya, sabem de dos supermercats cooperatius inaugurats aquest any: el Super Coop, a Manresa, i La Feixa, a Matarò, i dos projectes estan covant a Barcelona: el FoodCoop, al barri de l’Esquerra de l’Eixample, i el Pebreroig, al Poblenou. 

Si comparem amb França, on el primer, La Louve, va obrir a Paris a finals del 2016 i on ara hi ha més de 40 iniciatives funcionant a tot el territori gal, el creixement d’aquest model de consum alternatiu al territori sembla garantit! 

Notícies relacionades

Trobat el cos de l’espanyol que va naufragar a Indonèsia

Paraigua i un bon abric per rebre els Reis d’Orient

I per a qui vulgui iniciar-se com a consum’actor, dues recomanacions: Opcions.org i JoTrio.cat.

Marike Charlier és enginyera i cooperativista.