Multes de fins a 500.000 euros contra el malbaratament alimentari

Han tingut un any per preparar-se i tenir-ho tot a punt per a l’entrada en vigor, el 3 d’abril passat, de les mesures obligatòries de la llei contra el malbaratament alimentari, amb la qual Espanya ha d’arribar a l’objectiu de reduir almenys en un 20% la xifra d’1,7 milions de tones de menjar que continuen llençant-se cada any al camp, en la indústria, als supermercats o en els serveis de restauració. A partir d’ara, amb la normativa ja totalment desplegada, les empreses agroalimentàries que no disposin de plans de prevenció o que no hagin subscrit acords per donar els excedents a entitats socials s’exposen a ser sancionades amb multes que poden arribar a 500.000 euros.

A més, l’hostaleria i altres proveïdors de menús col·lectius (com ara escoles, residències o hospitals) "tindran l’obligació de facilitar al consumidor que pugui emportar-se, sense cap cost addicional, els aliments que no hagi consumit". Aquesta opció s’haurà de fer sempre i –aquesta és la novetat– en envasos reutilitzables o fàcilment reciclables.

"El fet cert és que la llei arriba en un moment en què les empreses ja fa temps que havien pres consciència de la importància de combatre el malbaratament, ja no solament per una qüestió mediambiental o social, sinó també perquè tota minva té un cost econòmic", reflexionava la setmana passada Carolina Muro, directora de Relacions Institucionals de Nestlé España i presidenta del comitè contra el malbaratament alimentari de l’associació empresarial Aecoc. Per Muro, un dels aspectes rellevants d’aquesta normativa, que s’inspira en la llei francesa del 2016, és que "harmonitza i coordina el que fins i tot havia anat fent cada companyia pel seu compte".

Deures fets

Només el fet que es comencés a parlar fa uns anys que es redactaria una llei, "ja va tenir un efecte tractor i moltes empreses actualment arriben amb els deures fets", indica, per la seva banda, Victoria Albiñana, responsable de Relacions Institucionals de la plataforma Too Good to Go a Espanya. La seva companyia, que va participar en el seu moment en la redacció de la normativa, ofereix una alternativa a la donació, "la redistribució, que és també una solució vàlida per donar una sortida als aliments que encara estan en bon estat i que poden arribar, a preus rebaixats, a altres consumidors".

No entren en aquesta normativa les llars o el consum domèstic. Malgrat que és en aquest tram de la cadena on més aliments es malbaraten, segons les estadístiques tant del Ministeri d’Agricultura i Alimentació com de la FAO. També estan exemptes del compliment d’aquestes exigències les companyies que tinguin menys de 10 treballadors i dos milions de facturació, les explotacions agrícoles de menys de 50 treballadors i 10 milions de facturació i els establiments comercials inferiors a 1.300 metres quadrats. De fet, la Unió Europea calcula que un 40% del malbaratament es concentra en el consumidor i el mateix tant per cent en els processos de transformació i fabricació dels aliments, mentre que la restauració és responsable del 15% del malbaratament i la distribució, del 5%.

Ciutadans conscienciats

Tot i que no els impacta directament la nova llei, en l’última dècada el nombre de llars que asseguren que gestionen més bé els aliments, amb compres més ajustades pel que fa a la quantitat de les racions o a les dates de caducitat, ha crescut un 53%. Queden, però, reptes importants per solucionar: un 23% reconeix que continua llençant menjar i el mateix percentatge considera que malgasta més que no li agradaria, segons les dades recollides al tercer Baròmetre sobre Malbaratament Alimentari que elabora Aecoc en col·laboració amb la companyia Phenix, presentat en l’última edició de la fira Alimentaria.

Notícies relacionades

Una aplicació connecta el sobrant dels súpers amb les oenagés

Els astronautes de l’Artemis II encaren la recta final a la Lluna

El mateix estudi, basat en enquestes als ciutadans, constata que més de la meitat dels consumidors admeten que obliden aliments a la nevera o el rebost fins que es fan malbé. La generació mil·lennista és, amb diferència, la més propensa a aquests oblits. Un percentatge important dels entrevistats diu que calculen malament les quantitats, que compren en excés o que resten importància a productes de baix valor.

Les fruites i hortalisses són els productes més malbaratats, seguits pel pa. Entre les principals causes hi ha el deteriorament del producte, esmentat pel 39%, i els problemes de conservació, assenyalats pel 30%. Tot i així, s’observen avenços en alguns hàbits, com que actualment el 58% congela el pa sobrant o que el 57% desa la fruita a la nevera per allargar-ne la vida útil.