Contra l’assetjament escolar
La línia 017: un servei de consulta també per al ‘ciberbullying’
L’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE) va posar en marxa el febrer del 2020 el número 017, un número curt de la Línia d’Ajut en Ciberseguretat
47.503 consultes a l’INCIBE mitjançant el 017, 39.206 a través del telèfon i 8.297 a través del correu electrònic,partint d’un formulari web. El 017 és una línia d’ajuda que compta amb un equip multidisciplinari, i permet fer consultes molt variades, així com per a ciutadans, empreses i professionals sobre assumptes com el frau en línia i la ciberseguretat. A més, compta amb una part important de consultes sobre menors en l’àmbit digital.
Les consultes vinculades amb els menors estan relacionades amb el seu benestar a Internet i majoritàriament amb problemes que necessiten uns passos a seguir per solucionar-se. Així, el 017 s’encarrega de proporcionar pautes i estratègies personalitzades, segons la persona afectada, la família o el centre escolar, per evitar el mal al menor i posar fi a la situació.
Cristina Gutiérrez, tècnica de Ciberseguretat per a Menors de l’INCIBE, ens explica que aquesta línia no és nova, però que a partir de l’11 de febrer del 2020 se li va assignar el número curt 017, una cosa que permet que es consideri un servei oficial i de confiança per a les persones que l’utilitzen. Amb aquest nou número més breu es pretén aconseguir que la persona l’identifiqui i el recordi amb més facilitat. A més, la línia es caracteritza per ser un servei d’interès social, de caràcter gratuït, confidencial, amb canals alternatius i que no apareix a la factura, cosa que permet l’anonimat.
La Línea de Ayuda en #Ciberseguridad de @INCIBE, 📞017, cumple un año, y desde su lanzamiento en febrero de 2020, hemos atendido más de 47.000 consultas. https://t.co/eZRdd64c2K
— INCIBE (@INCIBE) 23 de febrero de 2021
Entre els dubtes que atenen, Gutiérrez explica que les preocupacions més habituals l’últim any en el terreny dels menors han sigut sobre la privacitat i reputació (29,6%), les configuracions segures en família (18%), els continguts perjudicials (9,8%) i els fraus en línia (8,4%). Detalla que la major part de les consultes sobre el ‘ciberbullying’ se centren en el perjudici per insults o amenaces a les xarxes socials. A més, també són freqüents les consultes respecte als menors sobre la creació comptes falsos, imatges o informació a les xarxes socials sense autorització que poden ridiculitzar i humiliar la persona, o l’ús de l’enginyeria social per aconseguir dades d’accés dels seus perfils a les xarxes socials o dels seus comptes de plataformes de videojocs.
De fet, la tècnica de Ciberseguretat per a Menors de l’INCIBE assenyala que el ciberassetjament adopta constantment noves formes que s’estenen amb facilitat, i per això es detecta «la necessitat d’avançar en competències digitals, com la importància d’una correcta configuració de la privacitat o el pensament crític per evitar l’exposició i, amb això, el risc de perdre el control sobre la informació».
Notícies relacionadesLa línia 017 és un recurs que es proporciona fins i tot des de la mateixa policia i, entre els perfils que més hi accedeixen en relació amb els menors, hi ha primer els progenitors, que representen el 58% dels casos i busquen generalment «respostes i pautes a situacions que observen a casa», segons Gutiérrez, com sobre l’ús de dispositius i els mals hàbits, o allò que pot ser perjudicial per als fills a Internet o que pot afectar la seva privacitat. El professorat és el segon col·lectiu que més s’assessora mitjançant el 017, especialment sobre l’ús de dispositius als centres educatius i sobre com actuar davant un ciberassetjament, suplantacions d’identitat o continguts que s’han viralitzat i realitzat a la mateixa escola o institut.
No obstant, els menors són els que menys coneixen o consulten al 017 des del seu començament. Tot i així, l’últim any han crescut les seves trucades sobre situacions de sèxting o de frau en línia, que suposen un 12% del total. Gutiérrez defineix el sèxting com «l’intercanvi voluntari de materials íntims, que, si bé és una pràctica cada vegada més habitual en el context de les relacions íntimes, suposa assumir el risc a perdre el control sobre aquestes imatges, vídeos, missatges, etc.», i que es converteix en perjudici al difondre’s. Pot afectar la reputació del menor i fins i tot ocasionar ciberassetjament i xantatges per obtenir, entre altres coses, diners o més continguts.
