Sis de cada 10 metges pateixen la síndrome del treballador cremat

Per a un metge, explicar a un familiar que se li ha mort un ésser estimat, sobretot si el pacient és jove i la mort ha sigut inesperada, és molt dur, tot i que per a molts facultatius formi part de la seva vida diària. Els professionals sanitaris «reben formació per salvar vides», no per comunicar desgràcies, segons explica Tomás Cobo, president de l’Organització Mèdica Col·legial (OMC). Per això, i a causa de les condicions laborals, en molts casos precàries, si ja abans de la pandèmia tres de cada 10 metges confessava patir la síndrome de ‘burnout’ o del treballador cremat, una forma d’estrès que es cronifica i provoca esgotament mental, amb la pandèmia el percentatge s’ha multiplicat. Ara sis de cada 10 facultatius confessen que ho pateixen.

En aquest context, el consum de tranquil·litzants i hipnòtics s’ha incrementat entre els professionals de la medicina, els prenen gairebé el 30% en comparació amb el 18% abans del virus. A més, un 20% s’ha plantejat avançar la jubilació i un 34% ha arribat a plantejar-se la idea d’abandonar la professió, segons es desprèn de l’enquesta ‘Repercussions de la Covid-19 sobre la salut dels metges d’Espanya’, realitzada per la Fundació Galatea, l’OMC i altres entitats, amb la participació de 4.515 metges.

Insomni

La investigació revela també que els facultatius dormen menys i pitjor a causa de l’increment de treball i l’estrès que els genera el coronavirus; de fet, un 27% dorm menys de sis hores, un percentatge que dobla el que s’havia registrat abans de la pandèmia. Així mateix, un 51% confessa que se sent «sobrepassat» i menys preparat físicament i emocionalment davant de cada nova onada i molts admeten que els seus hàbits de vida han empitjorat. De fet, disminueix del 50% al 28% la pràctica habitual d’activitat física i s’incrementa del 4% al 7% la proporció de professionals que admeten a l’enquesta que consumeixen bastant o molt alcohol.

Malgrat això, encara són pocs els metges que acudeixen als serveis de suport a la salut mental per fer front a aquest malestar emocional i cansament acumulat. «Tenen pànic que se’ls relacioni amb els serveis mentals i per això, si demanen ajuda, opten per l’oferta que preserva l’anonimat», explica Antoni Calvo, director de la Fundació Galatea, institució que des de l’inici de la crisi sanitària ha efectuat 4.400 intervencions a través del servei de suport psicològic per videotrucada.

El psicòleg

Notícies relacionades

Coronavirus a La Rioja: última hora del nombre de casos

Coronavirus al País Basc: última hora del nombre de casos

Segons l’enquesta, el 13% dels professionals sondejats reconeix que necessita ajuda però no busca aquests serveis. Si a aquest percentatge s’afegeix el de sanitaris que sí que van al psicòleg, el resultat és que una quarta part dels metges (el 24,9%) són usuaris reals o potencials dels serveis de suport a la salut mental.