El Dia de la Terra

Les potències més contaminants fan propòsit d’esmena

Els Estats Units, la Unió Europea, Rússia i la Xina són responsables del gruix d’emissions de CO2 al planeta. De les seves polítiques ambientals depèn el futur de la Terra.

Les potències més contaminants fan propòsit d’esmena
Es llegeix en minuts

La cimera de líders mundials pel clima, que reuneix de forma virtual aquest dijous i divendres 40 mandataris de tot el planeta –convidats pel nord-americà Joe Biden– ha fet seure a la mateixa taula (o a la mateixa pantalla) els dirigents dels països més contaminants. Aquests són els seus compromisos.

Joe Biden col·loca el clima al centre de la seva agenda, per Idoya Noain

Els Estats Units, el segon emissor del planeta i el màxim històric, han marcat en la presidència de Joe Biden el seu compromís més ambiciós respecte a la reducció de gasos amb efecte hivernacle: entre un 50 i un 52% respecte als nivells del 2005 per al 2030. La meta anunciada oficialment aquest dijous pel mandatari queda per darrere de la promesa per la Unió Europa o el Regne però pràcticament dobla l’objectiu de reducció d’entre el 26 i el 28% que es va marcar l’anterior president demòcrata, Barack Obama.

El 2019, l’últim any de què hi ha dades completes, les emissions nord-americanes s’havien reduït un 13%, en bona part per forces del mercat que han abaratit el gas natural i l’energia solar i eòlica. La projecció per al 2020 era una reducció del 21% gràcies en part a l’alentiment de l’activitat provocat per la pandèmia, tot i que aquest any tornen a accelerar.

Després del parèntesi en el combat contra l’emergència climàtica durant el mandat de Donald Trump, Biden ha posat aquesta lluita al centre de la seva agenda. Forma part, amb aportacions econòmiques concretes, del seu ambiciós pla d’infraestructures de dos bilions de dòlars. El demòcrata, a més, ha reiterat que vol que de cara al 2035 tota l’electricitat als EUA surti de fonts netes. Tot i que la inversió en cotxes elèctrics està entre les seves prioritats de despesa, amb 174.000 milions de dòlars marcats per aquest mercat, Biden no ha arribat a imposar que tots els vehicles que es venguin el 2035 siguin models que compleixin l’objectiu de zero emissions per al 2050, malgrat la petició que formalment li han fet per carta els governadors de 12 estats.

Rússia pretén ser menys contaminant que la UE a meitat de segle, per Marc Marginedas

El canvi climàtic ha aconseguit fer-se un lloc a l’agenda del president rus Vladímir Putin, malgrat les greus tensions amb Occident i en concret amb el president nord-americà Joe Biden. En el seu discurs sobre l’estat de la nació pronunciat davant les dues cambres del Parlament rus dimecres passat, el líder del Kremlin ha estipulat que el seu país, en els pròxims 30 anys, hauria de ser menys contaminant que la Unió Europea.

En les pròximes tres dècades, «les emissions netes de gasos hivernacle a Rússia han de ser més baixes que a la UE, és una tasca difícil, atesa la grandària del país, les seves dimensions, la seva geografia, el seu clima i la seva estructura econòmica; no obstant, estic totalment segur que aquest objectiu és possible, atès el nostre potencial científic i tecnològic», ha emfatitzat el líder del Kremlin. Rússia és un dels països més contaminants del món, sobretot en relació amb la mida de la seva economia.

Els experts consideren que aquest objectiu és molt poc ambiciós. Les emissions de la UE són dues vegades i mitja superiors a les de Rússia, i per arribar a aquest equilibri amb els Vint-i-set –que s’han compromès a una xifra de zero emissions per a meitat de segle– Moscou pretén incloure els boscos russos que, segons Putin, tenen la capacitat d’absorbir 2.500 milions de tones de CO2. Rússia és, de fet, un dels pocs membres del G-20 que per al 2050 no ha fixat un objectiu de zero emissions.

La UE insta el món a seguir el seu exemple, per Silvia Martinez

Si hi ha una política en què la Unió Europea porta la davantera i encapçala el canvi com cap altre país al món és la lluita contra el canvi climàtic. Aquest dijous, vint-i-quatre hores després que el Consell i el Parlament Europeu es posessin d’acord a reduir un 55% les emissions de CO2 el 2030 amb l’objectiu de fer realitat la neutralitat climàtica el 2050, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha demanat a la resta dels líders europeus que segueixin el seu exemple.

«Europa vol ser el primer continent climàticament neutral del món però per salvar el planeta necessitem el món», ha avisat durant la cimera virtual organitzada pels Estats Units. La cita li ha servit de plataforma per anunciar que Europa aplicarà també el mecanisme de comerç d’emissions, pedra angular del pla per retallar emissions de CO2, als edificis i el transport i que les propostes arribaran al juny. «El carboni ha de tenir el seu preu perquè la natura no ho pot continuar pagant», ha avisat. En l’acte també ha participat el president del Consell Europeu, Charles Michel, que ha demanat un terreny de joc «igualitari» i ha esmentat dues àrees crítiques: la fixació del preu del carboni i els bons verds.

La Xina aspira a no dependre del carboni el 2060, per Adrián Foncillas

La Xina arribarà al pic d’emissions de diòxid de carboni el 2030 i aconseguirà la neutralitat de carboni el 2060. El moment i l’escenari van amplificar l’inesperat anunci de Xi Jinping, el president xinès: va ser en una assemblea de l’ONU amb aire pessimista i pocs minuts abans que agafés el micròfon el seu negacionista homòleg, Donald Trump. L’onada va arrossegar el veïnat. El Japó i Corea el Sud, que amb la Xina concentren un terç de les emissions globals, van fer promeses similars els dies següents. 

Notícies relacionades

La Xina li va declarar la guerra a la contaminació fa una dècada i ara parla de «revolució verda». El seu últim Pla Quinquennal, recentment aprovat, detalla el full de ruta per arribar a aquest compromís presidencial. L’energia provinent de fonts no fòssils, que avui se situa en el 15,8%, serà del 20% el 2025. També contempla reduccions del 13,5% en energia consumida i del 18% en emissions de carboni per cada unitat del PIB.  

Els experts aplaudeixen les promeses de Pequín però alerten que complir-les exigirà que acceleri la desintoxicació de la seva vella addicció al carbó. Aquest ha passat en una dècada del 70% al 56,8% del total energètic, cosa que es tradueix en ingents emissions que s’ha estalviat el planeta, però aconseguir la neutralitat el 2060 passa per tancar totes les plantes el 2050. A la Xina s’han tancat o modernitzat les més antigues i contaminants però se’n continuen obrint de noves. Pequín demana paciència als que l’apressen i aclareix que els seus objectius són realistes.