Valors financers
El factor efecte riquesa
Pantallas de la bolsa de Madrid indicando la posición del Ibex 35, este 27 de octubre. /
El Banc d’Espanya calculava el 2022 que un 12,5% de les llars tenien accions directes en empreses i un 9,6%, en fons d’inversió. Extrapolant el nombre de llars i aplicant una mitjana de 2,5 persones per cada una, es pot estimar que entre 5 i 6 milions d’espanyols participen en borsa.
L’Ibex 35, principal índex, va tancar el 2022 en 8.229,1 punts, una xifra que gairebé s’ha duplicat des d’aleshores i ha batut així un rècord històric que datava del 8 de novembre del 2007. Això significa en xifres aproximades que, si hagués mantingut la inversió en borsa i hagués estat equilibrada en els valors borsaris, aquestes llars ho podrien celebrar. Tindrien més patrimoni. De fet, l’haurien duplicat. Una dada més que val la pena recordar. A Espanya, segons l’informe de riquesa mundial del banc suís UBS, hi havia 1,2 milions de persones el 2024 amb un patrimoni net (actius financers + actius reals – deutes) d’un milió d’euros.
La teoria de l’efecte riquesa ha sigut un tòpic d’anàlisi constant pels economistes. Està demostrat que un augment del patrimoni financer i immobiliari pot augmentar el consum sense que hagin d’augmentar els ingressos. Si una família se sent més rica quan veu l’evolució de les seves inversions i l’augment del valor del seu habitatge té més incentius per augmentar el seu ritme de vida, si així ho prefereix.
L’última vegada que l’efecte riquesa va tenir una repercussió directa sobre les famílies espanyoles va ser fa vint anys. Eren aquells temps de vi i roses, en què caixes d’estalvi i alguns bancs donaven hipoteques com si fossin xurros, cosa que facilitava a més que els clients aprofitessin per comprar els últims modelets de cotxe, fins i tot d’alta gamma. Una vegada, un empresari em va explicar que estava preocupat quan comptava els models de cotxes que hi havia a l’aparcament de l’empresa. "Sé què guanyen. ¿Els ha tocat a tots la loteria?".
Aquells temps van acabar generant la pitjor crisi econòmica de la història recent. Es van esfondrar els valors financers i immobiliaris. Els que pensaven que els actius tendien sempre cap al cel van veure com de la nit al dia se’ls esfondrava el patrimoni. Els efectes polítics d’aquella crisi són de sobres coneguts, procés català inclòs.
Vam trigar anys a recuperar-nos d’aquella crisi i la corba d’experiència serveix per a alguna cosa. El mercat hipotecari, fins i tot augmentant la seva competència, no està en els nivells del 2005 i 2006. La banca, que bat rècords de beneficis, està regulada i ningú posa en dubte la seva solvència. ¿I els actius financers? El món no ha nedat mai entre tanta riquesa com ara. Les inversions, públiques i privades a la recerca de gangues, es mouen amb una rapidesa extraordinària, i el sector de l’alta tecnologia al voltant de la IA ha de fer rutllar la resta. No hi ha ningú que sàpiga si mai hi haurà correcció, de quin tipus i amb quines conseqüències. Val més no apostar. Mentrestant, pensem que si Espanya va bé econòmicament, l’efecte riquesa és un factor decisiu.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
