IA i envelliment: reptes de futur

D’una banda, la IA ja està destruint ocupació entre els joves, perquè ocupen llocs de treball que són més fàcilment substituïbles per algoritmes, mentre que afecta menys l’ocupació sènior, tal com ha mostrat el Financial Times per als Estats Units. De mantenir-se aquesta tendència podria ampliar-se encara més la bretxa intergeneracional, a banda de generar un nou problema: sense joves que aprenguin avui, no hi haurà sèniors experimentats en el futur.

Respecte a l’envelliment, les previsions són aclaparadores i, a més, deixen poc marge d’error perquè el futur en demografia s’escriu amb anticipació. Segons les projeccions de l’INE publicades el juny del 2024, l’any 2050 el 28% de la població espanyola tindrà 67 anys o més, davant el 18% actual. Per tant, la població jubilada passarà de 9 a 15,2 milions (un 70% de creixement), mentre que la població en edat laboral central (25-55 anys) es mantindrà pràcticament estable en 21 milions, cosa que en redueix el pes relatiu del 43% al 38%. El conjunt de la població espanyola passarà dels 49,3 milions actuals als quasi 55 milions el 2050. Aquest increment de 5,6 milions serà únicament població de més de 67 anys, ja que la compresa entre 0 i 66 anys es reduirà un 1,6%. Tot això fins i tot considerant, segons l’INE, que la població nascuda a l’estranger augmentarà en 8 milions i la nadiua es reduirà en 2,5 milions, cosa que comportarà que el 2050 una de cada tres persones residents (el 32%) hagi nascut a l’estranger.

Aquest canvi demogràfic tindrà diverses conseqüències rellevants. D’una banda, la més baixa proporció de població activa en edat d’innovar i emprendre limitarà el creixement de la productivitat i el potencial econòmic del país. Al seu torn, el sector públic es tensarà: la suma de la despesa en sanitat, dependència i pensions ja absorbeix el 21,4% del PIB a Espanya, i amb l’augment de persones grans aquesta despesa anirà a més. Finançar aquest increment de la despesa pública serà complex, perquè la IA i l’automatització depenen més de maquinàries i algoritmes que són difícils de fiscalitzar, i menys del treball humà, que genera clars ingressos impositius i cotitzacions socials per pagar les pensions.

Notícies relacionades

Raons per subscriure’t a EL PERIÓDICO

El talent, eix de desenvolupament

En tercer lloc, l’envelliment transformarà les pautes de consum i, amb aquestes, l’estructura productiva del país. Les persones grans consumeixen menys béns duradors –cotxes, tecnologia o vivenda–, però més serveis de benestar, cures i oci (turisme, cultura o restauració). A més, l’envelliment impulsarà la innovació en salut digital, les tecnologies d’assistència i l’ocupació vinculada a la cura. El resultat és que el sector serveis seguirà guanyant pes en l’economia. La demanda més gran d’aquests serveis intensius en mà d’obra, i a més difícils de mecanitzar, més la menys disponibilitat de població activa, tal com s’ha apuntat, podria elevar els salaris d’aquests llocs de treball (la majoria ocupats per dones) i amb això la seva contribució a l’economia.

Espanya s’enfronta a un doble desafiament que podria dur a una economia de baix dinamisme, alta desigualtat intergeneracional i risc per a l’Estat del benestar. Però es podria anticipar a aquestes dinàmiques combinant creixement productiu amb un pacte intergeneracional que redistribueixi oportunitats i càrregues més equitativament. Seria essencial una estratègia múltiple: fomentar la formació contínua per adaptar els treballadors a l’economia digital; aprofitar la immigració com a font de rejoveniment i talent; i promoure un envelliment actiu, que prolongui la vida laboral.