S’acaba l’estat d’alarma: ¿hi haurà toc de queda i tancament de comunitats?

Davant l’anunci del president del Govern, Pedro Sánchez, que la seva intenció és que el 9 de maig sigui el «punt i final» de l’estat d’alarma, diversos constitucionalistes adverteixen que si decau també suposarà el final tant dels tancaments de frontera entre comunitats autònomes com del toc de queda, ja que són restriccions que afecten drets fonamentals.

En aquest sentit, diversos experts consultats per Europa Press indiquen que a partir d’aquest 9 de maig les comunitats autònomes, tot i que es coordinin en el Consell Interterritorial de Salut, tornen a la situació anterior a l’estat d’alarma i, per tant, només poden adoptar «mesures ordinàries» en matèria de sanitat.

No obstant, indiquen que per a situacions greus poden arribar a limitar drets fonamentals, però només en casos molt definits i individualitzats podran valer-se de la llei orgànica de mesures especials en matèria de salut pública del 1986.

L’article 3 d’aquesta norma assenyala que a fi de controlar les malalties transmissibles, l’autoritat sanitària, a més de realitzar les accions preventives generals, podrà adoptar les mesures oportunes per al control dels malalts, de les persones que estiguin o hagin estat en contacte amb ells i del medi ambient immediat, així com que es considerin necessàries en cas de risc de caràcter transmissible.

Atenent això, els experts indiquen que sí que podrien veure’s fins i tot tancaments perimetrals, però que serien de zones sanitàries, barris o a tot estirar de ciutats, mai de tota una comunitat autònoma. A més, aquests tancaments, que s’adoptarien per decret, haurien de comptar amb l’aval dels tribunals.

Sí que es podrien restringir horaris de bars

Sí que es podrien restringir horaris de barsD’aquesta forma, assenyalen que es torna a la situació que es va viure l’estiu passat, i que les administracions autonòmiques sí que podrien, per exemple, restringir horaris comercials i d’hostaleria.

Des de les associacions judicials assenyalen que les comunitats autònomes poden ordenar restriccions per raons de salut pública, però sempre que no afectin els drets fonamentals. Concepción Rodríguez, del Fòrum Judicial Independent (FJI), recorda que la limitació de la circulació i permanència de persones en determinats llocs estan incloses entre les restriccions que reserva la llei del 1981 per a l’estat d’alarma.

Aprovació judicial

Notícies relacionades

Un de cada sis avis pateix maltractaments: «Visc amb por, el meu fill l’emprèn contra mi quan pateix una crisi»

Fer regals (o no) al professorat

Les mesures que podran adoptar les comunitats autònomes, en tot cas, no podran ser com les actuals, per a les quals es necessita l’estat d’alarma, segons l’opinió de María Jesús del Barco, de l’Associació Professional de la Magistratura (APM). Així, ha recordat que entre el mes de juliol passat i l’actual estat d’alarma es van imposar algunes normes en alguns territoris que van ser impugnades davant els tribunals superiors de justícia i que van ser validades, ja que s’ha d’estudiar la proporcionalitat concreta de cada una.

Amb aquesta opinió coincideixen fonts del Tribunal Constitucional consultades per Europa Press, que insisteixen que, tot i que és més complicat que quan hi ha un estat d’alarma, les comunitats autònomes podrien adoptar algunes mesures amb aprovació judicial, ateses les seves competències en sanitat. Les restriccions de mobilitat, en tot cas, es podran portar quan acabi l’estat d’alarma al Consell Interterritorial de Salut.