Les sectes estenen els seus tentacles a la universitat

Els grups coercitius són més presents a la societat del que molts poden pensar. Al recent seminari ‘Sectes destructives en l’àmbit educatiu’, organitzat per la facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona (UB), el rector Joan Guàrdia va oferir una xifra demolidora: a Catalunya cada 10 dies s’interposa una denúncia sobre comportaments sectaris.

«El 40% dels cartells que hi ha al tauler d’anuncis de les facultats són de moviments sectaris», afirma Marga Barranco, psicòloga clínica especialitzada en manipulació psicològica amb una dilatada experiència ajudant pacients que han sortit del grupuscle. Moltes d’aquestes associacions depredadores s’inventen un nom científic per camuflar i blanquejar el seu veritable objectiu. Per exemple, institut d’investigació, expressió amb què busquen tenir un vernís científic. L’experiència de Barranco demostra que, més enllà de l’estafa (pagar per una cosa que no serveix per res) aquests grups són nocius i destructius psicològicament.

A l’àmbit universitari hi ha associacions que promocionen cursos sota la falsa premissa que mitjançant tècniques alternatives (sense suport científic) és possible augmentar el rendiment acadèmic. «És una estafa econòmica, sens dubte. Però també un procés sectari. Són grups a què tu dones diners i que et fan creure que tindràs el millor de la vida. Però, a més, et preparen perquè portis més gent. Si et relaciones amb persones que no són dins et veus desplaçat i aconsegueixen aïllar-te. El problema rau no només en l’estafa econòmica sinó que hi ha un component espiritual, màgic, filosòfic o religiós», afegeix l’experta. 

 Barranco ha participat en dos seminaris universitaris sobre sectes. El primer es va celebrar el 2016 i va estar organitzat pel professor Àlex Caramé, del departament de Teoria i Història de l’Educació de la UB. El segon es va celebrar el febrer passat i aquesta vegada va estar organitzat per la Facultat d’Educació. Dies després, Caramé va oferir un resum de la jornada a vuit alumnes que no hi van poder assistir. A l’acabar, tres li van confessar que havien tingut tractes amb grups de manipulació psicològica, cosa que dona idea de com d’esteses que estan aquest tipus de xarxes a els universitaris. «Entre el meu alumnat veig gent enamorada de certes idees, projectes i corrents perillosos. Són persones que ben aviat s’inseriran al món laboral i els falta un punt de maduresa. El meu objectiu és que tinguin un sentit crític i que es plantegin si el que està oferint aquesta camarilla és tan bonic com sembla», destaca Caramé, que va ingressar en un grup coercitiu quan era alumne universitari després que fos captat per un dels seus professors.

Com capten

La captació arriba amb missatges com ‘t’oferirem una altra manera d’entendre la vida’, ‘transformarem el món’ o ‘deixa’t guiar per mi’. «Rere un bonic aparador s’amaguen rebotigues fosques», alerta Josep Alsina Masmitjà, vicedegà de Transferència i Relació amb la Societat de la Facultad d’Educació, on s’han celebrat les xerrades de Caramé.

Dins l’àmbit universitari, els grups de manipulació psicològica estan més ficats a les carreres d’Humanitats que les de Tecnologia ja que són un tipus d’estudiants –a priori– més sensibles a qüestions socials i amb carreres amb menys probabilitats d’inserció laboral. És especialment preocupant que les sectes intentin seduir universitaris perquè es tracta de persones que estan «en plena fase de construcció», remarca Caramé.

No hi ha un perfil únic de víctima. Qualsevol persona és susceptible de caure. Sobretot, en períodes de crisi, com l’actual, en què se solen passar mals moments i es busquen més respostes, adverteix Ana Ayuste González, vicedegana d’Investigació, Doctorat i Comunicació de la Facultat d’Educació. «La universitat hauria de ser un espai en què poder debatre de tot i fer caure certs tabús, com les sectes. Resulta fonamental que els alumnes i les alumnes desenvolupin un esperit crític per no deixar-se entabanar fàcilment», afirma.

Caramé, precisament, acaba les seves conferències sobre sectes destructives demanant als estudiants que posin en dubte tot el que han sentit. Que busquin punts de vista, que contrastin i acudeixin a fonts científiques d’informació.

A Espanya no hi ha un llistat oficial de sectes. França en va fer un el 1995 en què va incloure 173 moviments, entre els quals hi havia Testimonis de Jehovà i d’altres com La ciència de la ment i l’Institut d’Investigacions Psicoanalítiques. El 1997, Bèlgica va fer el mateix i va identificar 189 sectes. Entre aquestes hi havia l’Antroposofia, un corrent lligat a Rudolf Steiner, fundador de les escoles Waldorf. El divulgador científic Mauricio Schwarz explica que l’anomenada pedagogia Waldorf no té base científica. «Està basada en les idees que Steiner va dir haver conegut, però no estudiant l’ensenyament, ni els processos cognitius dels nens, ni el que funciona millor en una aula, sinó posant-se en trànsit místic. El seu objectiu era ser clarivident», afegeix.

La psicòloga Barranco admet que no tots els grups –per més estranys que siguin– entren en la categoria de sectes. De la mateixa manera, les sectes utilitzen les pseudoteràpies, però no tots els que les practiquen són sectes. Per complir els criteris de grup sectari hi ha d’haver un component de manipulació, coerció i aïllament.

¿Quin és l’objectiu d’una secta? «El poder», respon la psicòloga. «Ells volen tenir un grup de gent que fa el que el líder digui. I quan parlo de poder també em refereixo a poder econòmic, evidentment. No hi ha cap líder que visqui en situació de pobresa. Als Legionaris de Crist, per exemple, se’ls coneix a Mèxic com els Milionaris de Crist».

Notícies relacionades

¿Qui va matar els guàrdies civils?

Catalunya va imposar sis sancions per LGTBI-fòbia el 2023

La batalla contra les sectes és àrdua. Quan la víctima aconsegueix sortir-ne, el que busca és fugir i oblidar-se de tot el que li ha passat. Alguns denuncien, però és complicat. Entre altres coses, perquè «anar a un jutjat i tenir un advocat costa diners», apunta Barranco. «Els grups tenen solvència econòmica per afrontar aquest procés als tribunals, al contrari que sol passar amb els afectats».

Fugir de la secta

¿Com s’aconsegueix sortir d’un grup de manipulació psicològica? Amb molta ajuda i molta paciència», diu la psicòloga. «Malament, d’un grup així surts malament. Necessites reconstruir-te», afegeix Caramé, que fa 19 anys va aconseguir fugir de les urpes del grupuscle en què es va ficar. «Estava en un moment de la meva vida en què no em trobava bé, no estava de bon humor i això que jo acostumo a ser alegre i positiu. El grup no feia més que preguntar-me constantment què em passava», recorda. Un dia, un altre docent va posar a classe un vídeo sobre una secta. «Vaig observar moltes similituds amb la meva vida i vaig sortir de la classe convençut que havia de fugir». Ho va aconseguir.