La pèrdua de boscos tropicals es va incrementar un 12% el 2020 malgrat la pandèmia

La pandèmia no dona treva a la desforestació: el 2020 es va perdre una superfície equivalent a la d’Holanda en boscos verges tropicals, amb el Brasil al capdavant d’una llista en què Bolívia va escalar al tercer lloc. En total, els incendis i la tala d’arbres van destruir 4,2 milions d’hectàrees de boscos tropicals primaris, una alça de 12% respecte al 2019, segons l’informe anual Global Forest Watch, divulgat aquest dimecres pel World Resources Institute (WRI).

Aquesta pèrdua es va traduir en 2,64 gigatones d’emissions de CO₂, equivalents a les emissions anuals de 570 milions de vehicles, més del doble dels que hi ha en circulació als Estats Units. Tenint en compte el conjunt de boscos i plantacions dels tròpics, l’any passat va desaparèixer una superfície total de 12,2 milions d’hectàrees.

Aquesta destrucció es deu principalment a l’agricultura, però també als incendis provocats per les onades de calor i les sequeres en països com el Brasil, Austràlia i Sibèria, segons l’informe, que es basa en dades obtingudes mitjançant satèl·lits. Aquestes dades mostren una «emergència climàtica, una crisi de biodiversitat, un desastre humanitari i una pèrdua d’oportunitats econòmiques», ha alertat Frances Seymour, del WRI, amb seu a Washington.

Preocupa el Brasil

El Brasil va concentrar més d’un terç de la superfície de boscos verges destruïts –1,7 milions d’hectàrees (+25% anual)–, i mentre el 2019 els incendis es van registrar sobretot en zones ja arrasades de l’Amazònia, el 2020 «els focs provocats per l’home van incloure també zones forestals, ja que es van propagar a causa de les sequeres». Només a la regió amazònica, l’alça anual de desforestació va ser del 15%.

Estudis recents van mostrar que la desforestació a la conca de l’Amazones podria acabar suscitant un nou règim climàtic, convertint en sabana els boscos tropicals de la regió. El Govern de l’ultradretà Jair Bolsonaro, al poder des del 2019, és objecte de crítiques per la seva gestió mediambiental i la seva política d’afavorir l’activitat de la indústria minera i agropecuària a les zones forestals. «El Brasil, que havia aconseguit reduir significativament la desforestació a l’Amazònia, ara veu com s’esfumen tots aquests esforços. És desolador», segons Seymour.

Els incendis també van devastar la regió de Pantanal, que s’estén del Brasil a Bolívia, país que va escalar del quart al tercer lloc de la classificació del WRI, darrere de la República Democràtica del Congo. L’informe estima que gairebé el 30% de la superfície d’aquest territori natural es va reduir a cendres el 2020, privant a grups indígenes d’aigua i menjar, com va ser el cas del poble nòmada dels guatos del sud-est del Brasil, i va provocar la mort de milers d’animals d’espècies vulnerables, com els jaguars.

«Les zones humides cremen [...] La natura ens murmurava des de feia un temps que s’acostava el perill. Ara, ho diu cridant», va afegir Seymour, per a qui aquest fenomen mostra clarament que els boscos tropicals ja són víctimes del canvi climàtic.

L’Amèrica del Sud, la regió més colpejada

Als 10 primers llocs de la llista, hi figuren un any més cinc països sud-americans: a més del Brasil i Bolívia, el Perú ocupa el cinquè lloc; Colòmbia, el sisè, i Mèxic, l’últim. Indonèsia, en canvi, va aconseguir reduir per quart any consecutiu la desforestació (-17% el 2020), retrocedint al quart lloc per primera vegada des que el WRI va començar a elaborar el seu informe fa 20 anys.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Segons l’estudi, la dada és un senyal que les polítiques del Govern indonesi, afavorides l’any passat per unes condicions climàtiques més propícies, «semblen fer efecte a llarg termini». Els boscos cobreixen més del 30% de la superfície terrestre de la Terra i els tropicals allotgen entre 50% i 90% de les espècies terrestres.

Dilluns, un estudi publicat a la revista ‘Nature Ecology & Evolution’ va mostrar com la creixent demanda de productes com el cafè i la soja per part dels països rics està accelerant la desforestació als tròpics.