La Generalitat obrirà tres centres per reeducar la masculinitat tòxica

Sense agressors no hi hauria agressió. I per aquesta raó la Generalitat aplica una mesura que diverses entitats ja havien reclamat des de fa temps, i que Barcelona ja va posar en marxa el 2016. «Estem treballant conjuntament amb Justícia, Interior, Salut i experts en violències i diferents entitats que atenen la violència masclista», explica Sánchez. «En l’àmbit social, els homes que no adopten rols violents són atacats, i el rol violent és premiat. Hem de posar-hi fi i reeducar els homes», afegeix la sotssecretària. En aquest sentit, la idea no és només que els centres facin teràpies als homes que vulguin acudir-hi, sinó estendre les noves masculinitats, les sanes, en xerrades, escoles, instituts o centres de treball.

El drama de sortir sense un sostre

Un dels grans problemes amb què es troben les víctimes de la violència masclista a Catalunya és la falta d’un sostre per sortir del lloc on són maltractades. L’associació In Via lamenta que la llista d’espera per entrar en una casa d’acollida sigui ara de dos mesos, i que hi hagi desenes de dones vivint en pensions i aïllades, cosa que no millora la seva situació mental i emocional. «La llista d’espera als pisos d’inclusió és zero, tot i que sí que és cert que durant el confinament vam arribar a tenir 50 dones en espera», explica Sánchez.

El 2020, el Govern va reforçar els serveis d’atenció a la dona. Va duplicar els centres d’atenció i va crear 150 places d’acollida en pisos. «També vam oferir una partida extra als ajuntaments perquè acollissin i atenguessin dones maltractades amb serveis especialitzats, i ens estem trobant que alguns no ho estan aplicant», assenyala Sánchez. Per això la Generalitat està elaborant un diagnòstic per aclarir les problemàtiques que s’estan trobant els ens locals i mirar de resoldre-les.

Llocs de treball en plena crisi mundial

Després de trobar una llar de refugi, les dones necessiten sortir-ne. «Ens preocupa que la crisi econòmica que vengui els acabi castigant encara més. El focus aquest any el posem en l’ocupació», assenyala la subdirectora. Per això, aclareix, estan realitzant contactes amb empreses i espais de formació perquè les dones ja acollides puguin sortir dels recursos amb un sou i una ocupació aquest 2021. «Sense això no seran lliures mai», diu Sánchez. Una altra problemàtica està en la necessària rotació de les places que ja estan ocupades.

Notícies relacionades

La UE amenaça de suspendre TikTok Lite, que paga per veure vídeos

Catalunya unifica la preinscripció d’FP i donarà places segons la nota

A més, les escasses ajudes econòmiques que reben les dones víctimes de maltractaments, o els fills supervivents que han perdut les mares, tampoc ajuden a la recuperació. El tràmit sol ser excessivament burocràtic, i de vegades ni els mateixos professionals dels serveis públics els coneixen. «El 2020 ens hem centrat en les ajudes dels nens orfes», explicava Sánchez. Aquell any n’hi va haver tres. «Els diferents serveis han de treballar entre ells, buscar els documents necessaris perquè puguin cobrar aquesta ajuda», aclareix.

Atacs a qui protegeixen del maltractament

Moltes de les millores que estan aplicant els equips d’atenció a les dones maltractades, entre els quals, els Mossos, es deuen a la modificació de la llei catalana contra la violència masclista, que per primera vegada cataloga les violències de segon ordre. És a dir, quan l’agressor cohibeix o ataca terceres persones que protegeixen les víctimes perquè la dona no denunciï. «Si no hi posem fi, no superarem la violència masclista», afegeix Sánchez. Ara aquestes terceres persones podran acudir als serveis especialitzats del Govern (SIE) per rebre tot l’assessorament necessari, inclòs el psicològic.