«La Covid ha sigut un torpede en la línia de flotació dels ajuntaments»

Des de la primera línia del front de la pandèmia de la Covid, els ajuntaments catalans han hagut de fer un pas endavant per mirar de salvar les economies locals, molt tocades per les restriccions en la mobilitat, en el turisme i en la restauració. «El coronavirus ha tocat la línia de flotació dels nostres ajuntaments», lamenta, per exemple, l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon.

Una trentena de regidors han parlat aquests dies amb EL PERIÓDICO sobre la seva experiència, les seves vivències i les seves inquietuds en aquests últims mesos. Aquí va l’última entrega amb les seves opinions.

• Bellver de Cerdanya

• Reus

• Rialp

• Salou

• Santa Coloma de Gramenet

• Terrassa

• Torredembarra

• Viella

Bellver de Cerdanya

Una de les destinacions turístiques més freqüentades i preferides pels barcelonins és Bellver de Cerdanya, un poble pirinenc perfecte per desconnectar que ha vist com aquests últims mesos amb el confinament perimetral de la Cerdanya i el Ripollès els negocis no han pogut aixecar el cap. D’aquesta manera, Xavier Porta, l’alcalde de Bellver, valora de manera negativa el primer any convivint amb el virus. A més de les pèrdues econòmiques i humanes, veu més perillós els pocs ànims de la seva població. «Si bé és cert que les pèrdues econòmiques i humanes són molt importants, no ho és menys el perjudici moral. Ara tenim una societat amb la moral molt baixa i amb poca capacitat de reactivació», lamenta el governant.

Al confinament perimetral de la regió s’hi va unir poc després el confinament municipal, que com l’alcalde de la Seu o de Ripoll, no han acabat d’entendre. «Considero que no s’ha aplicat un criteri just, ja que no es pot analitzar una situació similar en una població amb una densitat molt baixa com és la de les zones rurals amb una població amb densitat molt alta com és l’àrea urbana», comenta Porta. Amb les bones xifres que estan donant des de Salut, l’alcalde vol que les mesures facin aixecar els ànims dels seus conciutadans: «Vull que millori la situació, que disminueixi l’impacte de la pandèmia i que això es reflecteixi en una adopció de mesures adequades que permetin recuperar una societat anímicament molt més positiva». 

Reus

Carles Pellicer, alcalde de Reus, té clar que el 2020 ha sigut un any molt dur i estrany. «Ens trobem immersos en una triple crisi: sanitària, econòmica i social. Hem de donar resposta a les tres com a administració més pròxima a la ciutadania que som». Pellicer reitera que sortir d’aquesta triple crisi és un esforç col·lectiu i que no serà una cosa fàcil per a cap municipi. «A l’ajuntament vam ser dels primers en posar en marxa un Pla de Reactivació Econòmica i Social ambiciós, dotat amb 4,5 milions d’euros. Aquest pla té continuïtat aquest 2021, mantenint algunes de les accions i impulsant-ne altres de noves», explica. 

Per pal·liar alguns dels efectes del confinament i les restriccions, el consistori va impulsar polítiques com els Bons Reus, fons que l’ajuntament ha posat a l’abast de la ciutadania per destinar-los a comprar als comerços de Reus, i que fins ara ha sigut tot un èxit reconegut pel mateix sector.

De cara al futur, l’alcalde espera que la situació millori, sobretot la situació sanitària a mesura que avanci la vacunació. Tot i que hi ha una cosa que té clara, i és que els efectes econòmics i socials perduraran en el temps. «Des de l’Ajuntament de Reus donem continuïtat al Pla de Reactivació Econòmica i Social, però el nostre marge de maniobra és limitat. És necessària la implicació de tots els nivells de l’administració per implicar-se en l’atenció als més vulnerables i en la reactivació de l’activitat econòmica i la consolidació i generació de llocs de treball», sentencia Pellicer.

Rialp

La sort ha estat al seu costat per a Rialp (Pallars Sobirà), ja que dels seus 661 habitants només 16 s’han contagiat. «Malgrat tot, l’afectació de la Covid al municipi ha sigut mínima fins al dia d’avui i sense cap defunció», se n’alegra Gerard Sabarich, el seu alcalde, que és al càrrec des del 2007. 

El també vicepresident del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida és un dels que es mostra més crític amb la gestió del Govern. «Estic molt decebut amb el Govern. Em sento massa tutelat per un Govern que sovint entra en contradiccions, que no ha ajudat prou la seva gent, les petites empreses i autònoms», assegura. Entre les mesures que aquests mesos tampoc ha entès del tot es troben el tancament de comerços no essencials els caps de setmana, el confinament municipal i les pistes d’esquí obertes per a residents. «Això és surrealista. El Govern si tanca l’economia, ha de preparar un pla de xoc econòmic per al Pirineu. Les pistes d’esquí generen molta riquesa i llocs de treball», diu l’alcalde.

Malgrat les discordances, Sabarich també fa autocrítica i en el futur espera que no només s’hagi de viure de les activitats turístiques. «Crec que serem més prudents en la salut, i sobretot ens ha de servir a municipis eminentment turístics com el nostre a aprendre a diversificar i a no focalitzar tota l’activitat al turisme», recalca. I demana que no se n’oblidin. «Espero que la gent de la ciutat valori l’alta qualitat de vida que tenim», conclou. 

Salou

A l’estiuenca Costa Daurada s’ha viscut una situació semblant a la de Tremp, al Pallars Jussà. Malgrat que la crisi sanitària s’ha controlat al municipi, el focus de contagi a la residència STS de Salou no es pot obviar. «No podem obviar la realitat i hem de lamentar el brot que hi va haver a la residència i centre sociosanitari, on es va produir una situació de contagi que, afortunadament, es va resoldre de manera satisfactòria, però que va costar la vida a una vintena de persones», lamenta el seu alcalde, Pere Granados. 

Tot i que l’episodi ha sigut dur, l’alcalde de Salou està satisfet amb el treball exhaustiu que han portat a terme per complir les normatives, ja que és un lloc turístic. «Durant els mesos d’estiu, època en què es va registrar un moviment important de persones de segones residències, no vam tenir cap focus de contaminació vírica», presumeix. Tot i que els confinaments han sigut un llast l’activitat, el que més ha funcionat al municipi són els visitants de segones residències. «Han ajudat a donar vida al comerç i a mantenir el nivell d’activitat a Salou. Es pot destacar que Salou ocupa el segon lloc en recaptació d’ingressos per la taxa turística, darrere de Barcelona», explica.

Amb les vacunes espera que la pandèmia es pugui controlar i Salou torni a ser el que era. «Si no hi ha mobilitat no hi ha turisme. Salou ofereix un turisme saludable i es poden fer moltes activitats si es compleix amb les mesures sanitàries reglamentàries», exposa Granados, que ha destinat 8 milions d’euros per pal·liar els efectes de la crisi.

Santa Coloma de Gramenet

«Emocionalment ha sigut terrible». Així defineix l’últim any, l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon. «Veïns i veïnes que ja no estan amb nosaltres, famílies que no han pogut acomiadar els seus éssers estimats i que ploren la seva pèrdua. Això és devastador i ens trenca l’ànima personalment i comunitàriament», afegeix. Un dels grans canvis que han vingut després de la pandèmia és l’augment de demanda dels serveis socials per part d’un segment de la població, les classes mitjanes, que fins ara no ho necessitaven, explica. 

Quant a les restriccions de mobilitat, considera que els municipis grans de la comarca han de mantenir les mateixes restriccions de mobilitat que Barcelona, ja que conformen una mateixa realitat territorial on no hi ha fronteres i, fins i tot, comparteixen carrers. A més de tenir l’avantatge de tenir tots els serveis necessaris per a la ciutadania, a diferència d’un municipi més petit. 

«La pandèmia ha sigut un torpede a la línia de flotació de l’economia de la nostra ciutat. Especialment al sector de la restauració, així com el comerç i els serveis locals, les empreses gestores d’equipaments esportius, etc., que estan patint terriblement els efectes de la Covid-19», explica. Des de l’ajuntament han augmentat els ajuts als sectors més afectats, però assegura que necessiten més recursos extramunicipals per poder afrontar les conseqüències del que ha suposat l’any Covid.

Terrassa

Fa poc més d’un mes va viure de primera mà el confinament per Covid per una afecció respiratòria. Conscient d’això, l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, coneix les dificultats i el dolor que ha comportat el virus per a moltes persones. «Ha sigut i és dur, però també hem demostrat que tenim capacitat per resistir i combatre la pandèmia, per generar vacunes en temps rècord, enfortir els serveis públics...», comenta Ballart, que es mostra positiu amb el que s’ha après. «Hi ha moltes coses que ens semblaven impossibles, o ens deien que eren impossibles, i les hem pogut fer amb molt esforç. Som més forts del que pensàvem», prossegueix. 

Per a l’alcalde de Terrassa, les restriccions de mobilitat i d’activitat econòmica han sigut contundents, però això ha servit per millorar els índexs i les xifres de coronavirus. «Trobar punts d’equilibri no és gens fàcil, però existeixen. En els últims mesos hem anat aprenent què funciona i què no», exposa Ballart. Tot i que s’ha contingut la crisi sanitària, també destinarà ajuts per als negocis que més l’han patit. «Terrassa destinarà 2 milions d’euros en ajuts als sectors més afectats», anota. 

Ballart espera que en els pròxims mesos el Govern s’acosti a les persones i cooperi amb els ajuntaments per sortir units de la crisi sanitària. «No és moment de partidismes, sinó de sumar. La prioritat és la gent, reiniciar el país i les ciutats, recuperar l’economia i l’ocupació, a més de preservar al màxim la salut», conclou Jordi Ballart.

Torredembarra

Per a Eduard Rovira, alcalde de Torredembarra, ha sigut un any estressant, estrany, complicat i difícil de gestionar. Com en qualsevol altre municipi l’any ha vingut carregat de canvis, que, segurament hagin vingut per quedar-se. Destaquen els hàbits de compra (l’augment de les compres per internet) o les modificacions en el sistema de recollida d’escombraries. Quant a l’administració, l’adaptació no ha sigut fàcil i el canvi al teletreball ha suposat un gran canvi a nivell tecnològic. «A més, les mesures que s’han anat aplicant han anat variant, hem anat passant de períodes totalment confinats a semiconfinats, a molt oberts i hem hagut d’anar adaptant-nos a les circumstàncies», assegura.

 Quant a les restriccions més dures, les de mobilitat, entén i comparteix que s’hagin mantingut durant tant temps, tot i que en el cas de Torredembarra, un municipi de costa i amb molta segona residència, aquest confinament municipal va comportar no rebre gaires persones, especialment els caps de setmana, que compraven al poble i donaven molta vida al sector de la restauració. Les mesures horàries de la restauració i el tancament de comerços no essencials els caps de setmana també van afectar molt negativament aquests sectors econòmics. «L’únic sector que segurament hagi vist incrementat el volum de negoci és el de l’alimentació a la menuda», defensa.

Amb perspectives de futur espera haver après molt de com manejar una situació de crisi i poder millorar la capacitat d’adaptació a una realitat nova que ha vingut per quedar-se. 

Viella

La pandèmia ha afectat la vida de la gent a tots els nivells i a Viella ho saben bé, ja que en les últimes setmanes ha sigut una de les zones amb més índex de risc. Amb una població de 5.000 habitants, les principals mesures de l’ajuntament han anat encaminades a ajudar la gent a superar la crisi. «En el conjunt del 2020 vam aprovar ajuts i subvencions per valor de més de 400.000 euros destinats a pal·liar els efectes de la crisi», explica l’alcalde, Juan Antonio Serrano. 

Notícies relacionades

L'Ajuntament de Girona desnona una família que ocupava un pis de "forma il·legal"

Li roben una bicicleta de 12.000 euros mentre era en una cafeteria del Barri Vell de Girona i els Mossos la recuperen

Part d’aquests ajuts han anat a les famílies que van perdre el seu lloc de treball i als comerços i autònoms que es van veure afectats per les restriccions. L’alcalde lamenta que el Govern fes el mateix confinament a Barcelona que a la Vall d’Aran. «La situació és greu i preocupant, perquè molts establiments han tancat i d’altres viuen com poden. Esperem que des de la Generalitat facin cas a les administracions locals del Pirineu, perquè estem farts que des de la llunyania ens diguin què hem de fer», afirma Serrano.

Amb la millora de la situació epidemiològica i l’aparició de les vacunes, l’alcalde de Viella es mostra esperançat. «El futur és imprevisible, però hem de ser positius, i malgrat que encara seguirem patint els efectes de la crisi sanitària, no hem de decaure. Si les vacunes arriben i funcionen bé, en pocs anys podem tornar a recuperar l’activitat prèvia a la pandèmia», conclou Serrano.