Alcaldes en primera línia de la Covid

Premeu per anar directament a la localitat:

• Amposta

• Barcelona

• La Bisbal del Penedès

• Castell-Platja d’Aro

• Girona

• Granollers

• Llavorsí

• Roses

• El Vendrell

Amposta

El balanç que Adam Tomàs, alcalde d’Amposta, fa del primer any amb Covid-19 va en la línia de molts dels seus companys, malgrat que la incidència a la ciutat no ha sigut gaire destacable. «Òbviament no pot ser positiu, malgrat posar en relleu la necessitat de canviar el model social i la manera en què vivim, el cost ha sigut molt elevat», comenta el regidor, que està a l’alcaldia des del juny del 2015. 

Com a president de la comissió municipal de Desenvolupament Econòmic, Indústria i Ocupació, Tomàs entén que els negocis hagin patit amb el confinament perimetral de Catalunya o el confinament municipal, i que els veïns del voltant no hagin pogut accedir al comerç d’Amposta fins ara. «El confinament ens afecta més perquè la ciutat és un punt de venda comarcal. El tancament de l’hostaleria i els comerços els caps de setmana també ha sigut negatiu», lamenta Tomàs. 

Respecte al futur, Tomàs es mostra confiat en la vacunació contra el virus. «Esperem que la vacuna funcioni i a poc a poc puguem tornar a una certa normalitat en les relacions i en l’activitat econòmica i social», exposa. A més, espera que les coses bones que ha comportat es quedin i demana al nou govern que «continuï apostant per la millora de la sanitat i els serveis públics». Finalment, que també aposti per l’Agenda 2030, un projecte de les Nacions Unides. «És important establir com a prioritat l’aplicació d’aquesta agenda per continuar transformant.

,

Barcelona

Barcelona ha sigut l’epicentre de la pandèmia en tots els sentits. La gestió de la crisi ha sigut complicada per a l’alcaldessa, Ada Colau, que qualifica el primer any amb Covid-19 com un any dolorós. «Ha sigut un any duríssim, que ens deixa una triple crisi, sanitària, social i econòmica. Penso honestament que totes les administracions hem fet el que hem pogut per fer-hi front, amb encerts i errors, però ja tindrem temps d’avaluar-ho», comenta. 

A més de lamentar les pèrdues humanes, també destaca l’esperit de col·laboració de la ciutadania barcelonina. «Hem vist coses increïbles, com la construcció de plantes d’hospitals en molt poques setmanes, xarxes de solidaritat veïnal per no deixar ningú sol i treballadors fent autèntiques heroïcitats per cuidar els altres», explica.

Sobre les restriccions de mobilitat, l’únic que ha demanat al Govern és que fos clar i comprensible amb les mesures. «La gestió de tot és difícil i fem el que podem per donar més espai per evitar aquestes situacions. La mobilitat s’ha d’entendre, sempre que sigui possible, amb una visió metropolitana», exposa.

Malgrat tot, Colau està convençuda que Barcelona se’n sortirà. «Estic convençuda que Barcelona tornarà a ser capaç de liderar la reactivació econòmica i social del país». I prepara una inversió molt potent amb l’arribada de fons europeus. «La reactivació del 22@, amb un milió de metres quadrats per a activitat econòmica; el desenvolupament del nou barri de la Marina del Prat Vell; la transformació del Besòs, o la connexió del tramvia formen part de l’agenda», acaba dient l’alcaldessa.

La Bisbal del Penedès

Agnés Ferré, alcaldessa de la Bisbal del Penedès des del 2015, defineix l’any com complicat, en un municipi amb risc baix-mitjà de contagis, però amb molta conscienciació ciutadana. Assegura que se n’han ressentit econòmicament bona part de les empreses dels polígons, comerços, establiments i autònoms del municipi i les famílies afectades per ertos o que han perdut la seva feina, com a tot Catalunya. 

Sobre les restriccions de mobilitat, Ferré opina que deu haver sigut una decisió complicada per part de l’autoritat competent, ja que aquestes restriccions s’han pres de manera global, sense tenir en compte el dia a dia i les necessitats dels municipis petits i mitjans. «Haurien de mantenir-se només en municipis més grans (com el de Barcelona)», suggereix. «¿O té sentit que tots els municipis pateixin les mateixes restriccions alhora? Depenent de la mida del municipi i del nivell de contagis, hauria de ser diferent la restricció de mobilitat», argumenta. 

Si una cosa té clara és que la situació ha aportat solidaritat i voluntariat al municipi durant els mesos de confinament per part de moltes persones i entitats. Ja sigui per fer bates per a l’hospital, mascaretes de roba per donar gratuïtament, activitats d’entitats ‘online’... Des de l’ajuntament, han recolzat totes aquestes iniciatives, han potenciat les comunicacions per les xarxes socials i serveis com el servei de bon dia a les persones grans, així com ajudes i projectes de reactivació econòmica municipal, que és un dels seus principals objectius per a aquest 2021. 

Castell-Platja d’Aro

L’alcalde de Castell-Platja d’Aro, Maurici Jiménez, parla d’efecte social per referir-se a una de les conseqüències més importants de la crisi sanitària. «L’efecte social, quant a ocupació, sostenibilitat dels negocis i augment de veïns en situació de vulnerabilitat, ha sigut dur i ho continua sent», explica Jiménez. A més, també lamenta que Platja d’Aro, com la majoria de municipis de la zona, «no ha pogut rebre turistes, un municipi comercial que ha sigut tancat», prossegueix.

Per reactivar la malmesa economia local i de la zona de la Vall d’Aro, al gener els alcaldes van demanar als dirigents de Catalunya i de l’Estat incentius econòmics adaptats a les seves necessitats. Així, els més destacats van ser les bonificacions impositives a empreses i famílies, la reducció de les quotes i les ajudes econòmiques per garantir la seva competitivitat i continuïtat. «Entenem que per frenar aquesta crisi s’han de prendre aquestes mesures, però com a municipi gran part de les famílies depenen directament d’aquestes activitats i en els últims mesos ja s’han vist greument afectades», apunta Jiménez.

Finalment, el dirigent també espera que en els pròxims mesos el calendari de vacunació sigui consistent. «Espero un calendari de vacunació clar, que permeti arribar al màxim de població immunitzada abans de l’estiu, amb un carnet de vacunes acordat en el marc de la Unió Europea que permeti els viatges de manera fàcil», conclou. 

Girona

Si una cosa té clara Marta Madrenas, alcaldessa de Girona, és que aquest ha sigut un any molt complicat. La ciutat va tenir el primer cas de la província, que, a més, va afectar una persona que treballa a l’ajuntament. Ràpidament i quan encara no eren conscients de la gravetat de la situació, el consistori va haver d’activar protocols i organitzar-se internament per donar resposta a l’emergència. «Això ens va permetre estar més preparats quan es van multiplicar els casos i durant el confinament», explica Madrenas.

En el cas dels avis, van fer diverses rondes de trucades personalitzades per tenir controlada la seva situació i saber si estaven bé o necessitaven ajuda. I en el cas dels infants, que no podien anar a l’escola, van treballar per garantir la connectivitat en aquelles famílies que no tenien els mínims tecnològics per assegurar que els alumnes podien seguir l’activitat escolar des de casa. Així, assegura que «allà on la Generalitat no arribava, per exemple, amb dispositius amb accés a internet, ho va fer l’ajuntament».

Madrenas explica que hi ha hagut pocs moments de descans i que es van veure obligats a una reestructuració interna a l’ajuntament per donar sortida a les necessitats que anaven apareixent. «La clau ha sigut resistir les conseqüències de la pandèmia, la solidaritat local que s’ha demostrat, per exemple, amb el comerç de proximitat, i posar els pilars de la transformació cap a una ciutat sostenible i cap a la revolució digital i ecològica, que la pandèmia està accelerant», sentencia l’alcaldessa.

Granollers

«Dur i trist». Així defineix l’any de la pandèmia Josep Mayoral, alcalde de Granollers. «Hem perdut molta gent i molts han marxat sense que els hàgim pogut donar la mà. Aquest és un mal irreparable», lamenta. Per l’alcalde aquests són els efectes més evidents d’una crisi sanitària que no hauria pogut imaginar mai. Però alhora, aquesta crisi sanitària ha comportat una crisi econòmica i social de grans magnituds. «És aviat per avaluar-la, però hi ha sectors amb dificultats extraordinàries: l’hostaleria, la restauració, el comerç, la cultura, l’esport... Amb molta gent amb ertos i molta a l’atur», explica.

Els ajuntaments, prossegueix Mayoral, han de posar els mitjans per complir i fer complir les directrius de les autoritats sanitàries més enllà de les opinions que puguin tenir i tot i que algunes mesures no els complaguin. En tot cas, remarca que seria desitjable conèixer amb més detall les motivacions que condueixen a adoptar una mesura o una altra i així fer possibles les valoracions sobre els resultats d’aquestes. 

Aquest any, l’ajuntament ha desenvolupat estratègies de recolzament amb plans de xoc, fets des del consens polític i social. «Haurem de continuar recolzant els qui pitjor ho passen. Treballant per reactivar la part més danyada de la nostra estructura econòmica. Sempre confiant en la fortalesa del teixit social de Granollers, una ciutat que creu en ella mateixa», sentencia Mayoral. 

Llavorsí

En un poble de 346 habitants com Llavorsí, al Pallars Sobirà, el comerç i el turisme rural són essencials per poder sobreviure. Una de les bones notícies a Llavorsí ha sigut la baixa taxa de contagis dels ciutadans. «Pel que fa a l’afectació de la Covid-19, només hi ha hagut algun cas puntual i, per tant, hem tingut bastanta sort. Aquí al març va sortir un cas d’una família de segona residència que va contagiar un veí, que va acabar morint», lamenta l’alcalde, Josep Vidal.

Tot i que el nombre de contagis ha sigut gairebé inexistent al municipi, la situació dels negocis és crítica. Al gener, els alcaldes del Pallars Sobirà van anar a Barcelona a traslladar les seves inquietuds a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i, sobretot, al vicepresident, Pere Aragonès. «Vam anar a demanar que la mobilitat fos comarcal. No és el mateix moure’s per aquí, on som 6.000 habitants a tota la comarca, que al Barcelonès», comenta. 

Amb les bones xifres sanitàries i amb el recent aixecament de restriccions, Vidal espera que la situació econòmica millori i que permeti als comerços del municipi tornar a tenir ingressos, ja que «els quatre hotels i restaurants del municipi estaven tancats des del 15 d’octubre», expressa. No obstant, es mostra prudent respecte a les vacunes. «Espero que la vacuna sigui eficaç, però ara hi ha alguns problemes amb aquestes i no sabem què passarà. Veig que s’avança lentament i no sabem si per Setmana Santa o a l’estiu estarem millor», acaba dient l’alcalde, que creu que serà un altre any d’incertesa.

Roses

Per a Roses, l’any de la Covid ha sigut un any molt complicat, difícil i trist. Primer, per la pèrdua d’amics, familiars i coneguts. D’altra banda, perquè l’economia, centrada en el turisme, s’ha vist greument afectada. «La nostra economia es basa en un tant per cent molt elevat en el sector de serveis, en el turisme. Aquest descens, brutal, d’ingressos, la no contractació de personal i el tancament perimetral municipal durant tant temps (no s’ha pogut treballar ni els caps de setmana de tardor), ens porta a un tancament gairebé total de les empreses locals», exposa l’alcaldessa, Montse Midan. Assegura que actualment estan activament buscant solucions per poder ajudar des de l’Administració local per no agreujar més aquesta problemàtica econòmica i social.

Sobre el confinament perimetral que ha patit la comarca durant setmanes, l’alcaldessa s’hi mostra en contra i argumenta que no s’hauria de contemplar igual els pobles petits o les grans ciutats, ja que existeixen diferents necessitats depenent del nombre d’habitants i els serveis a l’abast. «Si ens fixem en la nostra comarca, l’Alt Empordà, amb 68 municipis, constatem que és segurament una de les comarques més fragmentades quant a la seva estructura municipal. Molts pobles, petits, no disposen de tots els serveis, ja no essencials, que també, sinó que no es poden desplaçar per disfrutar de les poques ofertes culturals que s’ofereixen», comenta. 

Per Midan l’esperança és la vacuna, que espera que permeti recuperar la salut del municipi i afrontar una millor temporada turística, per poder fer front a les grans pèrdues que l’any passat va deixar. 

El Vendrell

El Vendrell ha sigut (almenys fins ara) un dels municipis amb menys afectació per Covid, amb una mínima incidència de contagis, tot i així, Kenneth Martínez, el seu alcalde, assegura que ha canviat la manera de viure de molta gent, «el dia a dia s’ha transformat per a tothom, sens dubte», admet. «Però malgrat això m’agradaria destacar com hi hem estat a l’altura i hem fet front al virus sense caure en el desànim ni la resignació», afegeix.

Les restriccions, afirma Martínez, han sigut un dels punts més durs. «Entenem que no és fàcil justificar les excepcions, però és evident que en municipis petits, sense pràcticament comerç o serveis, o municipis contigus, sense solució de continuïtat, com ocorre al litoral del Baix Penedès, el confinament municipal genera dificultats que no es donen a les grans ciutats», defensa.

Notícies relacionades

L'Ajuntament de Girona desnona una família que ocupava un pis de "forma il·legal"

Li roben una bicicleta de 12.000 euros mentre era en una cafeteria del Barri Vell de Girona i els Mossos la recuperen

Si una cosa té clara és que no han deixat que la pandèmia afecti la cultura i la seva difusió. «Des de l’ajuntament hem repartit ajudes per a autònoms i pimes per valor de 320.000 euros o fins i tot vam celebrar l’any de Capital de la Cultura Catalana 2020 adaptant els actes i sent pioners en #culturasegura. I seguim endavant amb els projectes de transformació urbana, tot per millorar la qualitat de vida de tots», detalla.

L’alcalde defensa el teletreball i la importància de seguir de manera segura les noves mesures. «L’any 2020 el recordarem durant tota la vida per la Covid-19, però també, per l’exemple de solidaritat i esperit de superació que tota la ciutadania ha demostrat», explica.