Alcaldes entre l’espasa i la paret l’any de la Covid

«Les pèrdues que ens deixa aquest any ja són insalvables. A nivell turístic, molts dels establiments d’hostaleria, de restauració, les estacions d’esquí i tot el que envolta aquests sectors ho han perdut tot», diu ara Jordi Munell, alcalde de Ripoll, una altra de les capitals de comarca catalanes que ha patit de manera singular el confinament. Al Ripollès, el confinament, que també va afectar la Cerdanya, va arribar just quan començava Nadal, un dels moments daurats de l’any per al sector turístic local.

Primera resposta d’emergència

Al llarg d’aquest any els consistoris –els de tots els colors polítics– han hagut de donar la primera resposta d’emergència a noves necessitats, a situacions sobrevingudes pel coronavirus que fins fa uns mesos eren impensables, com les cues de la fam o les dificultats d’accés a internet per culpa de la fractura digital. Això va obligar a improvisar i a haver de modificar la destinació de partides pressupostàries o a recórrer a l’endeutament.

«Inicialment ens vam centrar a minimitzar tots els danys doblant la capacitat de l’hospital comarcal i les aportacions als bancs d’aliments. També vam traslladar la gent gran de la residència de l’hospital al seminari de la ciutat», explica Jordi Fàbrega, alcalde de la Seu d’Urgell. «El nostre ajuntament, per exemple, va posar en marxa un primer pla integral per fer front a aquesta greu situació», afirma Jaume Dulsat, alcalde de Lloret de Mar, un municipi on les demandes d’ajudes socials han augmentat un 80% en els últims mesos. «El pla incloïa la formació de més de 8.500 persones del sector turístic en protocols de seguretat i prevenció de la Covid-19», concreta el regidor.

La solitud de l’alcalde

Haver de fer front a una situació completament nova i desconcertant, però alhora veure com desenes de veïns perdien la vida, possiblement ha sigut el més dur d’aquest any. A Tremp, en el geriàtric del qual aquesta tardor van morir un total de 61 avis, es van viure moments de desolació. «El que va passar a la residència va demostrar la virulència i crueltat amb què actua el virus. El fet va consternar la població de tota la comarca», afirma l’alcaldessa, Maria Pilar Cases.

Molts ho van afrontar, a més, en absoluta solitud. «Els ajuntaments hem hagut de donar resposta a les necessitats, tot i que no hem format part de la presa de decisions ni hem tingut el finançament adequat», diu Meritxell Roigé, alcaldessa de Tortosa.

Si es pot extreure cap lliçó positiva d’aquesta nova situació, és «l’esforç d’adaptació que han fet els comerços i altres petits negocis per facilitar les compres ‘online’ o proporcionar de serveis a domicili», afirma el paer en cap de Lleida, Miquel Pueyo. Això se suma, afegeix el lleidatà, «al coneixement de veïns i veïnes que ha sigut vital per a tothom».

Pitgeu directament per conèixer l’opinió dels alcaldes de:

• Figueres

• Gavà

• L’Hospitalet de Llobregat

• Igualada

• Lleida

• Lloret de Mar

• Mataró

• Olot

• Ripoll

• Santa Cristina d’Aro

• La Seu d’Urgell

• Solsona

• Tortosa

• Tremp

• Valls

• Vilanova del Vallès

Figueres

L’advocada Agnès Lladó, alcaldessa de Figueres des del 2019, encara recorda amb angoixa el cop que va suposar la segona onada del coronavirus, en plena campanya agrícola de la poma, per al municipi i tota la comarca de l’Alt Empordà. «En la primera onada vam tenir molt poca incidència, tot i que hi va haver una gran afectació econòmica en el teixit local durant el confinament. Vam patir una segona onada a l’estiu que ens va afectar moltíssim perquè vam tenir restriccions molt severes, mentre que els municipis de l’entorn feien vida normal. I la tercera onada d’octubre ens ha afectat com a la resta de ciutats. Actualment, estem estables amb tendència a la baixa, si bé tenim l’hospital més ocupat perquè dona servei a tota la comarca i hi ha municipis amb una afectació alta», explica.

Pel que fa a les restriccions de mobilitat, Lladó es mostra d’acord amb la necessitat d’implantar-les, tot i que insisteix que la situació de ciutats petites i mitjanes és molt diferents de la de les grans urbs. Les restriccions, admet, no obstant, han permès arribar a la millora d’aquests dies i en tot cas a baixar els nivells de contagi.

Per a Figueres, econòmicament l’impacte ha sigut incalculable. «Som conscients de la complexa situació actual, però és evident que en una ciutat com la nostra, que ofereix serveis a tota la comarca i és visitada diàriament per molta gent de pobles veïns i del sud de França, les restriccions de mobilitat tenen un alt impacte en l’economia local», afirma l’alcaldessa.

Gavà

Ha sigut un any complicat per a tothom i Gavà no ha sigut una excepció, admet Raquel Sánchez, alcaldessa de la localitat des del 2014 i vicepresidenta primera del Consell Comarcal del Baix Llobregat. «Des del primer moment vam afrontar les conseqüències derivades de la pandèmia amb immediatesa, rigor i fórmules innovadores per garantir la prestació dels serveis municipals, fer de la nostra una ciutat segura i, evidentment, atendre les necessitats dels col·lectius més vulnerables, tant des del punt de vista sanitari com a econòmic», diu l’alcaldessa. 

Sánchez s’hi mostra a favor, a més d’assegurar que continuaran col·laborant amb les autoritats sanitàries, amb les quals mantenen un contacte permanent per garantir el compliment de les mesures establertes en cada moment. Per a aquesta tasca, l’ajuntament es va veure obligat a destinar uns recursos extraordinaris per valor de 3.125.000 euros.

Així mateix, pel que fa al futur ens explica com han compaginat la resposta a la irrupció i evolució de la pandèmia amb projectes destinats a construir el futur de Gavà. «Aquest doble vessant es reflecteix en el Pla d’Innovació i Reactivació ‘Més que Mai Gavà’, un full de ruta amb previsió de tres anys que es nodreix del pla d’actuació municipal 2020-2023, que amb la pandèmia es va quedar a les portes d’aprovar-se, i d’estratègies que fa temps que treballem sota el paraigua de la sostenibilitat econòmica, social, urbana i mediambiental. Aquest pla es tradueix en una vintena de projectes que coincideixen el seu valor econòmic, social i innovador que ens han de permetre afrontar la represa i avançar com a ciutat», defensa.

,

L’Hospitalet de Llobregat

L’any 2021 no va començar de la millor manera per a Núria Marin, l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, amb la imputació a mitjans de gener pel cas del Consell Esportiu del municipi. Malgrat la situació, no ha deixat de gestionar la crisi sanitària i després d’un any amb la Covid-19 el que més lamenta són les pèrdues. «El balanç més trist són les més de 700 persones, algunes amigues i conegudes, que ens han deixat aquests mesos», diu. 

Els principals esforços de l’ajuntament han anat destinats a protegir els col·lectius vulnerables, garantir els serveis essencials de la ciutadania i fer complir les mesures decretades pels governs. Així, les mesures per contenir la pandèmia han sigut múltiples. «Hem portat a terme 80 mesures específiques d’actuació prioritària en la lluita contra la Covid-19, amb una despesa de més de tres milions d’euros», explica. Les que més destaquen són les més de 7.000 sancions per incompliment de l’estat d’alarma que ha posat la policia local o les 170.000 mascaretes que s’han repartit entre la població. 

Sobre les restriccions de mobilitat, entén que establir-les als municipis que formen part de l’àrea metropolitana de Barcelona «es contradiu amb el dia a dia de les persones que viuen en aquest territori». No obstant, creu que la mesura beneficia el comerç de proximitat. Per sortir d’aquesta situació, Marín espera que arribin noves oportunitats i que ho facin a través del pacte de ciutat. «És un conjunt de 221 projectes concrets desplegats fins al 2023 per reactivar socialment i econòmicament el municipi», finalitza Núria Marín. 

Igualada

Tot i que el confinament del març va ser difícil de gestionar per tothom, les primeres en patir el confinament perimetral van ser les 70.000 persones que hi havia a Igualada i la Conca d’Òdena. «El març de l’any passat vam viure una situació duríssima, sobrevinguda i amb una mortalitat disparada. Vam haver de gestionar l’angoixa i organitzar la tristesa», afirma Marc Castells, alcalde de la capital de l’Anoia.

L’ajuntament és conscient de les queixes que reben per part dels seus ciutadans sobre les mesures per doblegar la corba de la pandèmia i que els porta a molts d’ells a situacions econòmiques límit. En aquest sentit, l’alcalde es mostra crític per la gestió del Govern. «La sensació que hem tingut moltes vegades és que la Generalitat no ens escolta, o que no ens escolta prou», diu. I ofereix solucions. «S’haurien de preveure mesures més quirúrgiques i més adaptades a les característiques i a la situació sanitària concreta de cada territori i de cada comarca», exposa. 

Malgrat la situació, Castells confia en els avenços en la ciència per tornar a la normalitat al més aviat possible. «La vacunació de la població permet dibuixar escenaris menys complicats que la situació actual», explica. Amb tot, es mostra prudent, ja que encara hi ha massa incerteses sobre la crisi social i econòmica en què està immersa el país. «L’epidèmia s’ha de poder controlar i l’economia s’ha de poder reactivar. Per tant, la salut de les persones sempre és la prioritat, però no podem descuidar la salut del teixit econòmic», afirma.

Lleida

L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, poc s’esperava que tot just començar el seu mandat a la capital del Segrià (després de diverses dècades de governs socialistes), hauria de torejar amb una pandèmia. I no ha sigut fàcil, perquè mentre a l’estiu tot Catalunya es movia al seu aire, amb la desescalada de la primera onada ja acabada, Lleida i altres municipis de la comarca es van confinar a casa. «El tancament de Lleida ens va afectar econòmicament i emocionalment. Quan tothom s’esperava passar un estiu semblant als altres, vam veure que no podria ser així. I en un moment en què costa intuir el final del túnel és un xoc dur», diu ara Pueyo. 

Malgrat el cost humà i emocional que ha comportat la Covid-19, l’alcalde busca la part positiva i en destaca «la capacitat d’adaptació, de superació i de resiliència de persones, col·lectius i ciutats». A més, també veu com aquesta nova realitat social ha permès accelerar alguns canvis. «Em refereixo a la digitalització de la feina i les gestions, a la pacificació de les vies públiques i a la revalorització de l’entorn», afegeix. 

L’alcalde lamenta que l’actual confinament municipal hagi sigut un hàndicap per als negocis, però alhora ha servit per revaloritzar el comerç local i de proximitat. «L’adaptació dels comerços facilitant compres ‘online’ o amb servei a domicili sumat al coneixement de veïns i veïnes ha sigut vital per a tothom», afirma. I per al futur vol que hi deixin d’haver tantes vides en joc i que es tregui un aprenentatge d’aquesta situació. «Poques coses són per sempre i la certesa que tenim –i ho hem demostrat– és una capacitat d’adaptació constatada», diu Pueyo. 

Lloret de Mar

El sector dels serveis suposa el 85% del PIB a Lloret de Mar. La principal afectació del virus ha sigut la impossibilitat de viatjar, de manera que la falta d’activitat turística ha resultat ser fatídica per a aquest municipi de la Costa Brava, pol d’atracció de milers de turistes estrangers cada any. Per tirar endavant, l’ajuntament va posar en marxa el primer pla integral per fer front a la greu situació. «El pla incloïa la formació de més de 8.500 persones del sector turístic en protocols de seguretat i prevenció de la Covid-19, i seguint els protocols, hem apostat per mantenir l’activitat al municipi amb propostes culturals i esportives per als turistes que ens visitessin», explica l’alcalde, Jaume Dulsat. 

Les restriccions, tant a nivell local com nacional, també han contribuït a la caiguda dels ingressos. «Fora de temporada Lloret és un dels únics municipis que manté l’activitat turística» afirma l’alcalde. No obstant, durant el període de confinament del 2020 ja van entreveure que la situació no milloraria. «Vam perdre 500.000 viatgers i dos milions de pernoctacions si es compara amb les dades del 2019», diu.

La majoria dels municipis han patit les conseqüències de dependre únicament i exclusivament del turisme, però malgrat la falta de turistes, Dulsat es mostra optimista amb l’arribada de les vacunes. «La nostra esperança és que, a partir de juny, i per a la temporada d’aquest estiu, Lloret recuperi relativament la normalitat i pugui aconseguir un 75% de l’activitat de l’estiu del 2019», conclou. 

Mataró

A Mataró, com a tot arreu, ha sigut un any molt dur i l’empremta que deixa a tots nivells durarà molt temps. «Dins del poc marge de maniobra que hem tingut com a ajuntament, hem apostat per la prudència i per protegir la salut dels ciutadans. En alguns casos hem pres mesures més restrictives que altres municipis i hem sigut criticats per això, però tinc clar que amb la salut de la gent no ens la podem jugar», afirma l’alcalde, David Bote.

«En tot moment he tingut clar i he defensat que preservar la salut és prioritari. Ara bé, les restriccions de mobilitat han afectat dramàticament sectors com la cultura o l’esport i per això considero que és necessària una bona coordinació que doni sentit a les mesures que es prenen», diu l’alcalde en relació amb les mesures de contenció adoptades per la Generalitat. A més, considera que seria necessari un paquet d’ajudes econòmiques als sectors que més estan patint la crisi, entre els quals també hi ha el comerç i la restauració.

Bote fa, no obstant, un balanç positiu després de l’any de pandèmia. «Si hagués de treure una cosa positiva d’aquests mesos seria la unitat que hem teixit amb tots els partits i els agents socials i econòmics. Tots hem posat la ciutat al davant, i aquest front comú ens ha permès tirar endavant el pla de reconstrucció. Des que al maig vam posar en marxa la Taula de Reconstrucció Social i Econòmica hem tirat endavant un conjunt de mesures d’urgència per pal·liar els efectes de la crisi», afirma. Un paquet de mesures amb un cost d’1,1 milions d’euros, que ha ajudat Mataró a afrontar aquesta crisi. 

Olot

Per a Olot, el 2020 ha sigut un any difícil per les pèrdues. «En primer lloc hem perdut per sempre moltes persones, veïnes i veïns que no han pogut superar la Covid. Però també hem perdut una determinada forma de vida que havíem construït amb els anys i en què era molt important la vida comunitària: espais de relació, activitats culturals i esportives, trobades amb les amistats, festes... La llibertat d’utilitzar temps lliure com desitgem. I a tot això, a més, s’ha d’afegir que moltes persones han perdut la feina o han vist afectats els seus ingressos de forma important», afirma l’alcalde, Josep Berga. 

Les restriccions de mobilitat dels últims mesos han sigut un dels punts candents, i tot i que l’alcalde s’hi mostra a favor opina que potser s’haurien d’haver gestionat de manera diferent. «Tenint en compte que les comarques són molt diverses, crec que s’haurien d’analitzar millor les restriccions. Les mesures haurien de ser diferents en funció del lloc on s’apliquen per minimitzar-ne els efectes negatius», diu. 

Des de l’ajuntament han estat més que mai al costat dels sectors que s’han vist més perjudicats per la pandèmia. En aquest sentit, s’han creat fons Covid per a la recuperació social i econòmica de la ciutat, creant així diferents convocatòries d’ajudes per recolzar-los. Així mateix, s’han destinat més de 2 milions d’euros a accions de recuperació social i econòmica. La gran majoria per a ajudes als més vulnerables i a projectes de reactivació econòmica, entre altres mesures per fer front a l’impacte del coronavirus a la ciutat. 

Ripoll

La pandèmia ha sigut una muntanya russa per a Ripoll. Amb el confinament i la primera onada la incidència no va ser gaire elevada, però amb la segona i la tercera onada la situació va empitjorar. «Amb el confinament inesperat, la situació va ser molt anguniosa perquè va sorprendre molts establiments que estaven intentant sobreviure. Vam arribar a uns índexs molt elevats de contagis i també hi va haver una greu pèrdua de persones», diu Jordi Munell, que porta les regnes de la ciutat des del 2011.

El punt àlgid va arribar, no obstant, amb el confinament perimetral de la Cerdanya i el Ripollès, que va acabar amb les esperances d’aquesta regió pirinenca de recuperar l’economia. «Les pèrdues ja són insalvables. En l’àmbit turístic, molts dels locals d’hostaleria, de restauració, les estacions d’esquí i tot el que ho envolta és quan tenen un volum més alt de negoci», afirma Munell. Així, més d’un centenar de persones s’han vist obligades a estar en erto i els negocis complementaris al sector de l’esquí també s’han vist afectats. «Els establiments que no poden treballar han perdut quota de negoci i això també afecta de manera indirecta les tasques de manteniment d’aquests», comenta. 

Sobre el futur, l’alcalde de Ripoll es mostra reservat perquè el ritme de vacunació és lent. Tot i així, vol que tot això acabi aviat i es pugui viure amb certa normalitat. «Espero que certs serveis i d’altres puguin recuperar certa mobilitat de turisme i trencar amb aquesta incertesa predominant», diu Munell.

Santa Cristina d’Aro

La pandèmia ha sigut especialment cruel a les poblacions que viuen del turisme i a la Costa Brava gran part dels municipis han deixat de rebre turistes nacionals i internacionals. Amb la impossibilitat de viatjar, Santa Cristina d’Aro ha vist com el coronavirus es carregava la seva font d’ingressos principal. «Vivim, en gran part, del turisme i aquest s’ha vist plenament afectat per la pandèmia», diu Maria Lourdes Fuentes, l’alcaldessa. 

A falta de turistes, la quota de mercat més important dels negocis procedia del comerç local, que també es va veure obstaculitzat pel confinament municipal. «Hi havia molta gent dels municipis del costat que acostumava a venir a menjar als restaurants del municipi, i amb les restriccions, els restauradors han notat significativament aquesta carència», afirma Fonts, que veu com els negocis del seu poble perillen si no pot venir gent de fora a consumir. 

La bona notícia és que la Covid no ha fet efecte en el municipi, ja que dels 5.223 habitants que té, només hi ha hagut 275 positius pel virus. Així, l’alcaldessa espera que les vacunes permetin la immunització i que la situació millori: «Ens agradaria que, de cara a l’estiu, puguem començar a fer una vida més normal, tot i que sabem que la situació serà complicada almenys fins al 2022», conclou. 

La Seu d’Urgell

Jordi Fàbrega, pediatre de professió, va ser un dels primers governants a Catalunya en rebre la primera dosi de la vacuna, a causa que encara exerceix de metge un parell d’hores a la setmana a la Fundació Sant Hospital de la Seu. Al ser la seva especialitat, l’alcalde de la Seu d’Urgell ha pogut seguir al detall la situació de la pandèmia al seu territori. «Inicialment ens vam centrar a minimitzar tots els danys doblant la capacitat de l’hospital i les aportacions als bancs d’aliments. També vam traslladar la gent gran de la residència de l’hospital al seminari de la ciutat», afirma sobre la primera onada. 

A l’estiu, les baixes xifres van permetre recuperar l’economia i el comerç de quilòmetre zero, però en la segona i tercera onada les restriccions van ser més complicades de gestionar. «Ha sigut més complicat fins i tot en aquesta segona i tercera onada per intentar mantenir l’equilibri entre economia i salut sense col·lapsar el sistema sanitari», diu. I tot i que sempre ha complert els criteris epidemiològics i sanitaris, lamenta que en les restriccions de mobilitat no s’hagi valorat el criteri demogràfic. «No és el mateix fer això, per exemple, a Barcelona, que hi ha 16.000 habitants per quilòmetre quadrat, que fer-ho a l’Alt Pirineu i Aran, on hi ha 12 habitants per quilòmetre per quadrat», afirma. 

Fàbrega té moltes esperances en les vacunes per aconseguir la immunitat de grup. «El que espero és intentar arribar a l’estiu amb bona part de la població vacunada i poder passar una tardor i hivern millors que aquest any», sentència. 

Solsona

Una de les crisis més greus que ha patit Solsona l’últim any es va localitzar en una residència de gent gran del municipi. Durant les dues primeres onades, el centre es va qualificar com a blanc, sense que hi entrés el virus, però pocs dies abans que comencés la campanya de vacunació als usuaris, a finals de desembre, es va declarar un brot d’efectes devastadors que va causar 28 morts en poc més de tres setmanes. Coincidint amb l’augment considerable dels contagis i les festes de Nadal, la ciutat va viure un dels pitjors episodis d’aquests mesos de pandèmia, recorda David Rodríguez, alcalde de Solsona des del 2010.

Sobre les restriccions més dures, les de mobilitat, l’alcalde es mostra en desacord. «No té gaire sentit –afirma– que totes les zones tinguin el mateix tipus de restriccions. A comarques de població dispersa com el Solsonès, on la majoria de municipis de la comarca no disposen de comerç, els veïns han d’acabar anant a comprar als nuclis grans, com Solsona o Sant Llorenç de Morunys. En el nostre cas el que seria lògic és un confinament comarcal. A més, això en comarques extenses ajudaria a descongestionar els llocs més poblats», diu.

Tortosa

Segurament com a la resta del país, Tortosa ha viscut l’últim any amb neguit. Meritxell Roigé, alcaldessa des del 2018, lamenta el poc recolzament per part del Govern i com això ha afectat més municipis petits. «Primer, amb la incertesa que provocava una malaltia que ens era del tot desconeguda. Després, amb la inquietud de veure que les mesures que s’anaven prenent semblava que no responien a una estratègia planificada i que denotaven un elevat grau d’improvisació», afirma. Així mateix, assegura que aquesta improvisació sembla marcar les mesures que s’implementen des de la Generalitat fins i tot a hores d’ara. 

Per això, l’Ajuntament de Tortosa, com d’altres, es va veure obligat a situar-se a primera fila per donar resposta a les necessitats tot i que, segons l’alcaldessa, no han format part de la presa de decisions i tampoc han tingut el finançament adequat.

Les restriccions de mobilitat són un altre dels grans desafiaments que no defensen des de l’ajuntament. «No s’entén que el govern de la Generalitat apliqui les mateixes mesures de mobilitat a tot el territori de Catalunya, sense atendre les especificitats que tenim al país: en el cas de l’Ebre, al conjunt del territori tenim 180.000 habitants. Això és una població inferior a la que tenen molts barris i municipis de l’àrea metropolitana, que sí que es poden moure per tota la ciutat i poder disposar de tots els serveis sense dificultats», diu Roigé. Finalment, en l’àmbit social s’han vist en la necessitat d’atendre més persones en serveis i menjadors socials com a conseqüència de la transformació de la crisi sanitària en crisi econòmica. L’afectació sobre l’activitat laboral és un altre dels punts que preocupa i que caldrà treballar per redreçar.

Tremp

L’impacte de la Covid-19 a Tremp semblava ser testimonial, amb pocs contagis i vivint la primera onada gairebé des de la distància. Poc s’esperava l’alcaldessa de la ciutat, Maria Pilar Cases, que el virus que es propagaria al geriàtric de Tremp seria tan letal. «Durant la segona onada hi va haver un focus de contagi a la residència Fundació Fiella, que va demostrar la virulència i crueltat amb què actua el virus. El fet va consternar la població de tota la comarca», afirma l’alcaldessa. 

Malgrat el tràgic episodi, en què van morir 61 avis, la pandèmia al municipi es troba en una incidència baixa de contagis. «Sembla que mantenim la corba de contagis baixa, però això no vol dir que puguem abaixar la guàrdia», diu Cases. No obstant, celebra el canvi de confinament municipal a comarcal, ja que feia temps que el reclamaven. «Creiem que en llocs amb una densitat de població reduïda, com és el cas del Pallars Jussà, les mesures s’han d’ajustar i adaptar a les característiques de municipis i comarques», comenta. 

La desescalada de mesures també ha ajudat a reconduir l’economia dels comerços del municipi. «L’ampliació dels horaris de la restauració i el canvi a confinament comarcal dona ales als sectors comercials, que ho estan passant malament, i a la població en general», afirma l’alcaldessa. I afegeix que el comerç local no és un comerç massificat. «L’obertura del comerç no essencial durant els caps de setmana no suposa aglomeracions als carrers», finalitza Cases.

Valls

Per a l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, l’alt grau de responsabilitat i solidaritat dels veïns de la ciutat, que han seguit les indicacions i complert les restriccions, és un dels elements més destacables d’aquest any de pandèmia. «Ha sigut dur, però crec que hem de posar en relleu la resposta que hem donat com a ciutat en uns moments difícils com els actuals», afirma la primera edil de la capital de l’Alt Camp.

Sobre les restriccions, considera que els confinaments perimetrals de mobilitat van ser estratègies prudents i que han portat a la millora actual. «Sens dubte és una situació molesta per a tothom i potser fa uns mesos hauria pogut optar per restriccions més localitzades en barris o ciutats, però s’ha d’entendre que a hores d’ara l’expansió de la pandèmia és generalitzada», diu. A més crida a la responsabilitat per continuar acatant les restriccions i prioritzar la salut. 

Destaca la gestió de l’ajuntament, en especial quant a l’impuls d’accions de reactivació econòmica. «Hem de mobilitzar tots els recursos per reforçar els serveis directes a les persones i famílies, en especial les més afectades i més vulnerables, reactivar sectors com el comerç i la restauració, i potenciar les polítiques de creació d’ocupació, de formació i lluita contra l’atur. Hem de tenir present que, en els pròxims anys, aquesta ha de ser la nostra prioritat si volem sortir primer i més forts de les conseqüències socials i econòmiques de l’actual crisi sanitària», afirma l’alcaldessa. 

Vilanova del Vallès

La Covid a Vilanova del Vallès no ha sigut diferent de la resta dels municipis, malgrat no ser una localitat amb un alt grau de contagis. En canvi la qualitat de vida, a diferència de municipis més grans, ha sigut diferent. «No és el mateix estar confinat en pisos de menys de 70 metres quadrats que en vivendes unifamiliars, amb jardí, piscina o a espais a l’aire lliure comunitaris» afirma l’alcaldessa, Yolanda Lorenzo. La densitat d’habitants per metre quadrat ha propiciat que es visqués de manera diferent, malgrat el confinament. 

Notícies relacionades

Alcaldes en primera línia de la Covid

«La Covid ha sigut un torpede en la línia de flotació dels ajuntaments»

Sobre les restriccions més dures, Lorenzo considera que han sigut totalment necessàries, «mentre hi hagi tant desconeixement sobre el contagi, les mesures més dràstiques i doloroses com el confinament municipal són necessàries». És evident que aquestes restriccions de mobilitat, tot i que siguin les mateixes, tenen diferents connotacions, quan un ciutadà confinat en un gran municipi pot disfrutar de molts més serveis que un ciutadà confinat en un municipi de poc més de 5.000 habitants.

En matèria de sanitat, la situació ha sigut complicada. «Desgraciadament hem perdut massa familiars i coneguts, sense haver-los pogut cuidar i acompanyar com haguéssim volgut, i, segur, com es mereixien. Això ha sigut dur per a tothom» conclou l’alcaldessa.