Els militars vigilen l’entrada a Espanya de les variants brasilera i sud-africana de la Covid

Els militars fan aquest seguiment per encàrrec del servei de sanitat exterior del Ministeri de Sanitat, i a Catalunya és simultani al rastreig comú de casos Covid i contactes estrets que el Servei Català de la Salut realitza –exclusivament amb personal civil, ja que no ha reclamat ajuda militar per a rastrejos– al territori administrat per la Generalitat.

El rastreig de viatgers a Barcelona és la principal missió de la Unitat de Vigilància Epidemiològica (UVE) de l’Exèrcit a Catalunya, i es porta a terme des de la caserna del Bruc, seu del Regiment d’Infanteria Barcelona 63.

Els soldats fan control telefònic de viatgers en quarantena obligatòria també en els altres punts d’Espanya susceptibles de rebre vols internacionals o atracades de vaixells, alhora i sense perjudici dels rastrejos de Covid que realitzen les sanitats autonòmiques entre les seves poblacions.

Des del 22 de febrer passat han de guardar quarantena a la seva arribada a Espanya totes les persones procedents de Sud-àfrica, les Comores i el Brasil. La limitació a aquests viatgers apunta a l’objectiu de la vigilància encarregada als militars: es tracta de contenir l’afluència de les variants sud-africana i brasilera de la Covid.

Ampliar la vigilància

Ampliar la vigilànciaFonts de Defensa assenyalen la possibilitat que en els pròxims dies s’ampliïn els seus rastrejos a viatgers procedents d’altres països americans i africans als quals s’han estès les variants sud-africana i brasilera de la Covid. Botswana i Veneçuela són dos dels més atacats.

Del Consell de Ministres ha sortit aquest dimarts una pròrroga de les limitacions d’entrada a Espanya de vols brasilers i sud-africans. Des del Brasil i Sud-àfrica només podran volar a Espanya ciutadans espanyols o andorrans, «així com residents en els dos països o passatgers en trànsit internacional a un país no Schengen amb escala inferior a 24 hores sense abandonar la zona de trànsit de l’aeroport espanyol», assenyala una nota emesa per Sanitat.

La pròrroga de les restriccions al Brasil i Sud-àfrica entrarà en vigor el pròxim 16 de març i es prolongarà fins al dia 30. La quarantena obligatòria dura deu dies des de la jornada següent a l’arribada a terra espanyol, tot i que poden ser set si al cap d’aquell període el viatger dona negatiu a un test PCR.

La vigilància de l’entrada de les variants brasilera i sud-africana a Espanya és un dels treballs de les UVEs militars en el marc de la Missió Baluard, que des del setembre passat succeeix l’operació Balmis. Però és una activitat secundària; la principal en Baluard és el recolzament a les sanitats autonòmiques en els rastrejos de contactes estrets de casos Covid.

Aquesta segona gran operació de les Forces Armades en la pandèmia ha iniciat una fase de replegament en els rastrejos, amb la previsió, apunten fonts militars, que diverses comunitats autònomes deixin de sol·licitar rastrejadors de l’Exèrcit per la millora de les seves dades Covid.

De 2.200 militars que hi va arribar a haver col·laborant en tasques de rastreig a tot Espanya, queden ara prop de 1.800 fent trucades, segons fonts de Defensa. Els rastrejadors són el gruix dels 5.000 membres dels exèrcits convocats per a la Missió Baluard. D’aquests 5.000, prop de 2.400 estan activats avui en diferents treballs.

Recolzament a la vacunació

Les ajudes de soldats per al seguiment de contactes de casos de Covid es van reduint segons disminueixen les peticions de recolzament de les comunitats autònomes. Les Forces Armades tenen un altre horitzó de treball entre les seves previsions, relacionat amb la campanya de vacunació. Fonts governamentals apunten que els exèrcits i l’Armada tenen dissenyat el desplegament de més de cent equips de recolzament a la vacunació amb capacitat de moure’s pel territori si són cridats per les comunitats autònomes en una fase en què la immunització s’acceleri i es faci més massiva a Espanya.

El setembre passat, en l’inici de l’oferiment per part del Govern de militars en recolzament de les comunitats autònomes, el País Valencià va ser de les primeres a sol·licitar soldats, 150 en la primera trucada. A tot el procés, ha sigut Andalusia, segons fonts militars, la comunitat que més ha requerit aquesta ajuda, amb pics de 800 soldats.

La Missió Baluard baixa a poc a poc d’intensitat, com un símptoma del descens gradual de la pressió de la pandèmia sobre el sistema sanitari. Però no a tot arreu per igual. En algunes comunitats, com Castella-la Manxa, els militars ajuden no només en rastrejos, també en citacions per a vacunació. I en la seva faceta logística, Baluard manté recolzaments castrenses en hospitals com el Clínic de Saragossa o el recinte hospitalari improvisat de la Fira de Badajoz.

Després de l’estiu passat, acabada la primera fase de resposta a la pandèmia, la Missió Baluard va néixer com un dispositiu de recolzament per a «enclavaments estratègics». Dos d’aquests, Catalunya i Euskadi, no han sol·licitat ajuda.

L’Exèrcit no rep petició directa de cap govern autonòmic. El sistema de comunicació passa sempre pel Ministeri de Sanitat. La sanitat autonòmica sol·licita recolzament militar al ministeri, i el Centre de Coordinació d’Alertes Sanitàries (CECAES) es dirigeix als exèrcits a través de l’òrgan designat per Defensa per a la coordinació de la Missió Baluard, que és el Comandament d’Operacions de l’Estat Major de la Defensa.

Dirigeix la Missió Baluard el tinent general Francisco Braco, i el comandament principal està situat a les instal·lacions de l’Estat Major de la Defensa a la caserna de disponibilitat OTAN de Retamares, a la localitat madrilenya de Pozuelo.

Bateria de preguntes

Bateria de preguntesEl ritual de les trucades dels rastrejadors militars –en res diferent del dels civils– consisteix en la realització de dues bateries de preguntes a l’afectat per un contagi. En la primera, confirmació que el rastrejat s’ha fet PCR, confirmació que sap el resultat i l’entén, estat de salut en aquell moment, comprovació de l’edat i de factors de risc, certificació de si està sol o acompanyat, certificació de si pot o no aconseguir aliment i medicació. En la segona, preguntes sobre amb qui ha estat en les 48 hores anteriors a l’aparició de símptomes o des que es van fer el test.

Una vegada adquirides aquestes dades clau, s’inicia la segona fase del rastreig, que és la trucada a les persones que han estat en contacte i l’avís que s’han de posar en quarantena.

Notícies relacionades

Un dels "jardins de marihuana" d’Europa

Reinventar el periodisme

Si algun dels avisats es mostra reticent, no contesta o dona mostres clares d’amagar informació, els militars tenen ordre d’avisar les Forces de Seguretat perquè guàrdies civils o policies s’assegurin que el malalt compleix amb la quarantena. Cada rastrejador construeix una xarxa de relacions del malalt detectat per al seu seguiment posterior.

Aquest dimecres, i a petició del Partit Popular, la ministra de Defensa, Margarita Robles, té cita davant la Comissió de Defensa del Congrés per exposar el desenvolupament de la Missió Baluard.