Igualtat prepara tres lleis per al col·lectiu LGTBI

L’esborrany de llei que ha elaborat el Ministeri d’Igualtat, capitanejat per Irene Montero, recull una reivindicació històrica de les persones trans: l’anomenada despatologització o autodeterminació de gènere, és a dir, poder canviar de nom i sexe al DNI a partir dels 16 anys sense aval mèdic i dos anys d’hormonació. Dotze lleis autonòmiques permeten el canvi de nom en document públic sense informes mèdics, una situació emparada pel Tribunal Suprem i el Constitucional, segons defensen des d’Igualtat.

El PSOE rebutja que «els sentiments, expressions o manifestacions de voluntat d’una persona tinguin automàticament efectes jurídics plens» i aposta perquè el canvi de sexe registral es produeixi quan hi hagi una «situació estable de transsexualitat». Els socialistes recullen així el sentiment d’una part del moviment feminista, que tem que si el gènere substitueix el sexe es desdibuixi la desigualtat estructural basada en el fet biològic.

La ‘llei trans’ també contempla que puguin accedir a tècniques de reproducció assistida, que els menors d’edat, si ho volen (ja que no és un requisit per canviar de nom) puguin rebre un tractament hormonal per afavorir el seu desenvolupament conforme al sexe desitjat i polítiques actives per aconseguir la inserció laboral del col·lectiu. 

La llei d’igualtat de tracte i no discriminació, que els socialistes han batejat com a ‘llei Zerolo’ perquè Pedro Zerolo va ser un dels seus impulsors, és una norma antidiscriminatòria en general, que trasllada directives que estaven pendents, segons ha argumentat Carmen Calvo en defensa de la norma, des de l’any 2000. És una proposta que s’ha tramitat diverses vegades al Congrés, però que no ha vist la llum. En aquesta ocasió, el PSOE l’ha presentat com a proposició de llei en solitari, cosa que ha molestat Podem, que buscava un text consensuat, per la qual cosa es va abstenir dimarts a la votació sobre la seva admissió a tràmit, que tot i així va tirar endavant.

La llei contempla que ningú pugui ser discriminat per raó de naixement, origen racial o ètnic, sexe, religió, edat, discapacitat, orientació o identitat sexual, situació socioeconòmica o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. És a dir, no és una llei destinada únicament al col·lectiu LGTBI sinó també per evitar situacions de racisme o aporofòbia. La norma crea l’Autoritat per a la igualtat de tracte, que podrà investigar d’ofici la discriminació i incorpora multes de 300 a 500.000 euros. A més, inclou mesures per evitar la discriminació laboral, en l’accés a la vivenda o en l’àmbit educatiu. 

Aquesta llei està destinada a evitar les discriminacions exclusivament per raó d’orientació sexual, identitat de gènere, expressió de gènere o característiques sexuals. L’esborrany redactat per Igualtat prohibeix la pràctica de teràpies de conversió, fins i tot amb el consentiment de les persones o els seus representants legals.

Així mateix, es reconeix el dret del col·lectiu LGTBI a la reproducció assistida, implanta la figura d’un comissionat, anomenat per les Corts, que pot investigar situacions de discriminació i crea un centre de memòria històrica, que allotjarà els fons documentals relacionats amb el moviment i promourà l’edició de publicacions.

La llei reconeix a més la violència dins les parelles del mateix sexe, amb mesures de recolzament a les víctimes, igual que per als afectats per LGTBI-fòbia. I per a les persones intersexuals, les que neixen amb òrgans masculins i femenins, s’estableix la possibilitat que la menció del sexe figuri en blanc durant un any a la inscripció del naixement, per donar temps als progenitors a tenir un coneixement més gran del sexe a què pertanyerà el nadó. A més, es prohibeix la modificació genital en persones intersexuals acabades de néixer, si no és per indicació mèdica.