Luis Ángel Garrido té en el seu perfil de WhatsApp la frase ‘No més confinament’

El jutge que presideix la sala que ha permès la reobertura dels bars a Euskadi, Luis Ángel Garrido, llueix al seu perfil de WhatsApp la frase ‘No more lockdown’ (‘Prou confinament’), el títol d’una cançó de Van Morrison, de qui s’ha confessat «molt seguidor» i ha dit que podria tenir al seu perfil aquesta cançó o qualsevol altra del cantant, segons ha avançat la cadena SER.

Garrido ha afirmat que un epidemiòleg «és un metge de capçalera que ha fet un curset», i ha opinat que les mesures contra la Covid-19 adoptades a Espanya i a tots els països «no difereixen gaire de les que hi havia a l’edat mitjana».

Durant una tertúlia celebrada a Ràdio Popular de Bilbao dilluns passat, un dia abans que es fes pública la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia del País Basc que autoritza l’obertura de bars i restaurants als municipis bascos ubicats a la zona vermella, per la seva alta incidència de Covid-19, el jutge va assenyalar que l’epidemiologia «no està tan avançada com sembla».

«Suposem que pugen un 2.000 per cent les malalties de transmissió sexual i arribo jo, el gran epidemiòleg de la zona, i dic: “Molt fàcil, estiguin dos anys sense relacions sexuals i baixarà la corba”; que ara li diguin que perquè el virus es redueixi ha de quedar-se a casa, no parlar amb ningú, no anar a cap espectacle teatral, això se sabia a l’edat mitjana», va manifestar.

Garrido és el president de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia del País Basc, formada per tres jutges, i el ponent de la interlocutòria emesa dimarts passat per la qual el tribunal acceptava cautelarment la petició de les associacions d’hostaleria de permetre reobrir els bars i restaurants dels municipis que es troben a la zona vermella.

En una entrevista difosa aquest dimecres per ETB, el jutge va reconèixer que les seves manifestacions es van produir «en el fragor de la tertúlia», i que potser alguna de les seves frases «no era correcta».

Va destacar que, tot i que la ciència epidemiològica «com a dada estadística és molt important, perquè ajuda a veure com evoluciona la pandèmia, les mesures preses aquí i a tots els països no difereixen gaire de les que hi havia a l’edat mitjana».

Va dir que ell no era negacionista, malgrat que aquesta cançó de Van Morrison hagi sigut utilitzada per grups d’aquesta tendència, i va afirmar que és «indiscutible que el virus existeix i que la Covid ha matat molta gent», tot i que va insistir que no hi ha proves que justifiquin la clausura de l’hostaleria.

La sala que presideix Garrido ja va prendre l’any passat dues decisions més en contra de mesures adoptades pel Govern basc per lluitar contra la pandèmia: a l’agost es va pronunciar inicialment contra l’avanç a dos quarts de dues del tancament de l’hostaleria nocturna –una mesura que quinze dies després el tribunal va acabar acceptant a l’augmentar els focus de contagis–, i a l’octubre va rebutjar la restricció de les reunions socials a sis persones per entendre que es limitaven drets fonamentals.

Malestar en el CGPJ per l’«activisme» del jutge

Vocals del CGPJ han titllat de «molt desafortunades» les declaracions de Garrido sobre els epidemiòlegs i les mesures anti-Covid que fan gala d’un «activisme» que mereix l’obertura d’un expedient disciplinari. 

Ho va dir un dia abans que el Tribunal Superior de Justícia del País Basc acordés la reobertura dels bars en zona vermella a Euskadi en una interlocutòria de la qual ell va ser ponent i que el Govern basc ja estudia recórrer mentre analitza, també, si recusa el jutge per falta d’imparcialitat arran d’aquells comentaris. 

Les seves declaracions no només han causat malestar a l’Executiu autonòmic sinó també entre alguns vocals del Consell General del Poder Judicial que reconeixen que són «inoportunes», «molt desafortunades» i «completament fora de lloc». 

Altres, fins i tot, afirmen que «com a jutge ha diluït tota imatge personal d’imparcialitat en comportaments que són de respecte a la legalitat», com, per exemple, quan fa gala d’«un posicionament bel·ligerant en contra del confinament», cosa que suposa un «exercici d’activisme que no és bo per als jutges», que han de tenir «especialment cura» del que diuen. 

«És una imprudència», assegura un altre vocal, que precisa, en canvi, que hi ha algunes veus dins de l’òrgan de Govern dels jutges que el recolzen, tot i que aquestes són minoritàries. 

Per això, les fonts consultades advoquen per l’obertura d’unes diligències informatives perquè el jutge doni les seves explicacions respecte als fets o, fins i tot, d’un expedient disciplinari. 

No obstant, altres fonts puntualitzen que el Consell no sol actuar d’ofici i que, tot i que no hi ha normativa que ho impedeixi, el normal sol ser que si una de les parts del procediment s’ha sentit perjudicada sigui aquesta qui elevi una queixa al CGPJ i ja llavors el Consell decideixi si obre o no una investigació. 

Els jutges han d’ajustar-se a la «neutralitat política»

Al marge de la via disciplinària, el jutge ha ignorat les recomanacions que figuren en un dictamen recent de la Comissió d’Ètica Judicial que assenyalen que les intervencions dels jutges i magistrats en entrevistes, col·loquis, participacions públiques i xarxes socials han d’ajustar-se a la «neutralitat política». 

La Comissió entén en el seu dictamen que aquestes intervencions han de ser neutrals d’acord als principis d’imparcialitat, independència i integritat dels membres de la carrera judicial, per la qual cosa han de guiar-se per «la prudència i la moderació» en les seves declaracions «sense expressions irrespectuoses, vexatòries o nocives». 

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Ara bé, des de la Comissió d’Ètica Judicial expliquen que els seus dictàmens contenen únicament recomanacions que són de «compliment voluntari» però deixant clar que «no tenen cap caràcter sancionador ni disciplinari». 

La seva finalitat exigeix resoldre els dubtes personals plantejats pels jutges, per tant el que facin o diguin els magistrats és aliè a la Comissió, si bé sempre recomanen «contenció».