Una molècula que es ruixa amb un esprai sobre la planta permet als tomàquets resistir millor la sequera

«El resultat és espectacular», afirma rotund Albert, en conversa amb aquest diari. La molècula ha sigut aplicada, mitjançant un esprai, sobre les fulles de tomaqueres, vinyes i blat, i les plantes tractades han mostrat una resistència òptima a la sequera severa, «sense comprometre la realització de la fotosíntesi, cosa que els permet mantenir la seva productivitat», remarca. Els resultats s’han publicat aquesta setmana en una de les revistes punteres de la ciència de plantes, ‘Molecular Plant’, i han sigut patentats pel CSIC en col·laboració amb l’empresa gallega GalChimia i la Universitat Politècnica de València (UPV).

«La troballa suposa una fita en la lluita contra els efectes del canvi climàtic en l’agricultura», defensa el CSIC. El que proposen els investigadors que han creat la molècula iCB és que les plantes només es ruixin amb aquesta substància quan sigui necessari. «Evidentment, quan no es doni una situació de sequera, no serà necessari el tractament, de manera que si un agricultor no disposa de reg en un moment donat, podrà aplicar la molècula puntualment en funció de l’estrès hídric dels seus cultius», observa el científic.

La fitohormona que ha inspirat el desenvolupament de la iCB és l’àcid abscísic (ABA),que ajuda les plantes a suportar condicions de fred, salinitat i calor extrema. «La nostra molècula, a més de regular la transpiració, també activa l’expressió de nombrosos gens d’adaptació a l’estrès hídric, per exemple, els que sintetitzen molècules protectores com la prolina i la rafinosa», afegeix el coautor de l’estudi Pedro Luis Rodríguez, investigador a l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP), adscrit també al CSIC i a la UPV. «Estudis preliminars en blat i vinya suggereixen que aquesta molècula podria ser també activa en altres plantes de collita», apunta Rodríguez.

Notícies relacionades

Confirmat un nou cas de pesta porcina a Catalunya, que eleva a 27 el nombre de senglars infectats

BBVA, reconeguda com a Millor Banca Privada d’Espanya per la revista ‘Global Finance’

A més, el compost desenvolupat pel CSIC activa altres receptors d’ABA, com la que es dona a l’arrel de la planta, de manera que estimula el creixement cap a la humitat i la protecció de l’arrel en sequera. «El principal avantatge d’aquesta nova molècula és que no requereix manipulació genètica de les plantes tractades, cosa que la fa compatible amb cultius convencionals i evita les barreres regulatòries i socials que hi ha respecte als organismes genèticament modificats», remarca finalment Albert.

L’investigador reconeix, no obstant, que la seva feina no ha inclòs «estudis toxicològics», que hauran de portar a terme, arribat el cas, les empreses o entitats que decideixin fer el salt i comercialitzar la molècula patentada. «Cal veure com acaba la seva fixació al camp i veure com afecta abelles, ocells o peixos, entre d’altres», assenyala, abans que constatar que «si el producte no resulta nociu per a les plantes amb què s’ha treballat, és possible que tampoc ho sigui per a aquestes espècies animals».