¿Per què l’11 de febrer és el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència?

  • L’Assemblea General de les Nacions Unides va decidir designar aquest dia per reconèixer la trajectòria de totes aquelles dones que han contribuït a l’avenç de la ciència i la tecnologia

  • Aquesta efemèride es va celebrar per primera vegada l’11 de febrer del 2016 amb el suport de centenars d’institucions científiques i culturals d’arreu del món

4
Es llegeix en minuts

«Aquí Gavina, aquí Gavina. Veig a l’horitzó una ratlla blava: és la Terra. ¡Que bonica! Tot va esplèndidament». Així relatava la cosmonauta Valentina Tereixkova la seva arribada a l’espai exterior el 16 de juny de 1963. L’endemà, el món es va fer ressò de la seva fita i a Espanya la ‘Hoja del Lunes’, l’únic diari que podia sortir aquell dia, ho titulava així: «Rússia llança una dona a l’espai». 57 anys després, el viatge de Tereixkova a bord de la nau Vostok 6 continua sent un referent per a la història no només de la ciència, sinó de les dones que van llaurar el camí en aquest món. El 22 de desembre del 2015, l’Assemblea General de les Nacions Unides va decidir designar l’11 de febrer com el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència per commemorar i reconèixer la trajectòria de totes aquelles dones que han contribuït a l’avenç de la ciència i la tecnologia i la història de les quals moltes vegades ha quedat en l’oblit.

L’anualitat d’aquest dia internacional, que es va celebrar l’11 de febrer de 2016 per primera vegada, va ser impulsada per les iniciatives de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco), l’ONU-Dones i altres organitzacions competents amb l’objectiu de promoure l’accés equitatiu i ple de dones i nenes a l’educació en els àmbits de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (Educació STEM). 

La bretxa de gènere segueix

La bretxa de gènere segueixMalgrat els grans avenços i èxits de les dones en la història –alguns d’ells clau en l’actualitat–, la seva presència en els àmbits científics continua sent menor que la dels homes. En el dia d’avui, de fet, s’estima que només tres de cada deu investigadors a tot el món són dones. A la bretxa de gènere s’hi uneix la bretxa salarial perquè les investigacions de dones estan més mal pagades que les dels homes, segons dades de la mateixa Unesco. Aquest és el context on neix el Moviment No More Matildas, una campanya de l’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues (AMIT), per denunciar la invisibilitat de les científiques, que s’han vist menystinguts de manera sistemàtica en els seus treballs i troballes tant a nivell econòmic com reputacional.

La campanya ‘No More Matildas’ també pretén recuperar aquestes figures per traslladar-les als llibres escolars i que les estudiants del demà hi trobin la inspiració i l’impuls que necessiten per endinsar-se en el món de la ciència. La falta de referents de dones científiques es continua considerant com un element d’exclusió activa en l’educació, amb una incidència clau en els estudis superiors. Tan sols prop del 30% de les estudiants al món escullen les carreres dels àmbits de l’Educació STEM, segons recull un informe de la Unesco entre el 2014 i el 2016.

Esdeveniments destacats

Amb la celebració del dia internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, la Unitat de Dones i Ciència, del Ministeri de Ciència i Innovació, ha iniciat la pàgina web «Dones en Ciència i Innovació 2020» per visibilitzar les dones que han sigut premiades per la seva tasca durant el 2020 en aquests camps i que poden ser una font d’inspiració per a altres joves i nenes en edat escolar.

Notícies relacionades

Una d’aquestes referències importants per a les noves generacions podria ser Rosa Menéndez, presidenta del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), que es va convertir en la primera dona en la història a presidir un organisme públic d’investigació a Espanya. A principis de l’any passat, l’asturiana comentava a EL PERIÓDICO que la discriminació de la dona en la ciència és més important a les escales superiors, on baixa el percentatge i entre les causes que veu possibles «hi ha la conciliació familiar i l’educació». No obstant, davant la situació de desigualtat existent, la científica llançava un missatge d’esperança a les futures científiques perquè creguin en elles mateixes: «L’important és que la dona cregui en les seves capacitats».

Aquest 11 de febrer, en el marc de les activitats programades per a avui el mateix, el CSIC ofereix diversos esdeveniments, la majoria d’ells en format virtual, com per exemple les xerrades sobre la utilització del llenguatge inclusiu i no sexista de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC) o el col·loqui sobre Emmanuelle Charpentier i Jennifer A. Doudna que organitza la Universitat Autònoma de Madrid (UAM-CSIC). Per la seva banda, l’Observatori Dones, Ciència i Innovació celebrarà un acte on es presentaran els resultats del primer informe sobre la situació de les joves investigadores a Espanya i que explicarà amb la presència de la vicepresidenta primera i ministra de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Carmen Calvo