L’absència de Trump a l’APEC deixa via lliure a la Xina per erigir-se en soci fiable

La setmana passada ja va partir de la cimera de l’ASEAN (països del sud-est asiàtic) després dels primers compassos i el primer ministre xinès, Li Qiang, va aprofitar per reivindicar el seu país com l’alternativa fiable a les ventades nord-americanes. Se li fan tan insuportablement tedioses les cimeres a Trump, que l’OTAN les ha condensat en unes hores. Aquest any ja va abandonar precipitadament la reunió del G-7 al Canadà i sovint esquiva les rodes de premsa emparaulades.

L’APEC no és poca cosa: agrupa països de les dues vores del Pacífic que sumen el 40% de la població i més de la meitat del comerç mundial. Des de la Casa Blanca han disculpat les fugides al·ludint a estèrils trobades. "És un home eficient, vol que les coses es facin. Més acció i menys parlar", van dir des de la premsa.

Audiència turmentada

Via lliure per a Xi de nou, igual com al Fòrum de Davos o a les cimeres contra l’escalfament global. Una audiència turmentada pels aranzels va escoltar que la "porta de la Xina sempre estarà oberta". "Com més turbulents són els temps, més units hem d’estar", va dir Xi. En aquestes reunions, similars a olimpíades diplomàtiques, el president ha dedicat les bilaterals a països amb els quals va tenir o té friccions. S’ha vist amb Sanae Takaichi, la nova primera ministra del Japó. La trobada ja és notícia: Pequín no la va felicitar la setmana passada pel seu nomenament, i trencava així la cortesia diplomàtica elemental, i fins a les hores prèvies no es va confirmar la trobada. Takaichi és ultraconservadora, segons la premsa occidental, però aquesta és una etiqueta generosa. Relativitza les atrocitats de l’imperialisme nipó durant el segle passat al veïnat asiàtic, és assídua al temple de Yasukuni, que honra una dotzena de criminals de classe A, i defensa un militarisme sense brides. A Pequín, a més, el revolta la seva afinitat amb Taiwan. "Els problemes de Taiwan són els problemes del Japó", va dir. Però la diplomàcia consisteix a asseure’t amb gent que mai convidaries a la teva festa d’aniversari i allà es van ajuntar Xi i Takaichi.

Vacuïtat a l’ús

Les declaracions posteriors no es van allunyar de la vacuïtat a l’ús. "El Japó i la Xina comparteixen responsabilitats en la pau i la prosperitat de la regió", va assenyalar ella. Per la seva banda, ell va demanar més comunicació per mantenir la bona salut de les relacions. En això és depressivament previsible la Xina: només l’àton argot diplomàtic, sense triomfalismes hiperbòlics.

Notícies relacionades

Vot de càstig

IA lliure i gratis, el model de Pequín

Abans havia convidat el primer ministre canadenc, Mark Carney, a visitar Pequín. També això és notícia: no hi havia contacte al més alt nivell des de l’any 2017. De fet, el Canadà ha sigut tradicionalment un dels països més bel·ligerants amb la falta de drets humans a la Xina. En temps de Justin Trudeau, les friccions es van estendre a tots els camps. Estaven ja arruïnades les relacions quan la Xina va empresonar dos canadencs per espionatge i Otawa va acusar Pequín d’intervenir en les seves eleccions. El nou primer ministre va entendre que no es pot viure sense la Xina, i encara menys contra la Xina, i va iniciar l’acostament. Trump el va accelerar al trencar les negociacions comercials amb el Canadà, ofès perquè havien airejat unes velles imatges de Ronald Reagan advertint que els aranzels empobreixen a tots. Així que Carney, per convicció o necessitat, ha virat el rumb cap a l’Àsia i especialment cap a la Xina. En els pròxims 10 anys, va revelar dies enrere, vol que el seu país dobli les exportacions alienes als Estats Units. El Canadà, com la Xina, sap que en aquests temps convulsos urgeix diversificar mercats, especialment si el teu principal soci comercial són els Estats Units.

Carney va sorprendre per la seva clarividència pessimista en el seu debut. "El vell món amb creixements econòmics constants, amb comerç lliure i inversions basades en normes, aquest món en el qual ha descansat la prosperitat de moltes nacions, Canadà inclosa, aquest món ja ha desaparegut", va sentenciar.