El Govern estudia crear un programa d’identificació genètica per trobar nadons robats

El Govern estudia crear un programa d’identificació genètica per trobar nadons robats. L’informe presentat per la Comissió per a la Desaparició Forçada de Menors proposa la creació d’una base de dades que inclogui l’ADN d’individus i famílies que creguin que podrien haver sigut víctimes d’aquestes pràctiques. L’elaboració d’aquest programa d’identificació genètica permetria tant als adults que van ser sostrets durant la seva infància com a les seves famílies trobar-se mútuament.

Aquest encreuament d’informació genètica serà molt útil per identificar i reunir els afectats per aquestes pràctiques que es van popularitzar a finals de la Guerra Civil. Per aquesta raó, el Govern vol donar una àmplia difusió al banc de dades, mitjançant campanyes informatives, perquè inclogui el màxim de mostres de l’ADN possibles.

El registre genètic es complementaria amb informació relativa a les circumstàncies de la desaparició; arxius de maternitat, centres mèdics i esglésies implicades o registres civils que podrien ajudar a resoldre els casos d’una manera més ràpida.

El document elaborat per la Comissió, coordinada pel Departament de Justícia conjuntament amb els de Salut i Interior, també proposa l’obertura d’una oficina especialitzada per atendre i orientar les víctimes, així com un portal de transparència, aportació de dades i formació a professionals que s’encarreguin d’assessorar possibles retrobaments.

La majoria de casos denunciats s’arxiven

Entre els anys 2010 i 2014, van ascendir a 400 les denúncies presentades per particulars per sospites de robatori de nadons, tot i que la majoria de casos han prescrit o s’han arxivat per les dificultats per identificar els responsable dels fets, segons dades de la Comissió per la Desaparició Forçada.

Notícies relacionades

Els col·lectius de bebès robats exigeixen que la causa es reactivi

Bebès robats a Catalunya

El robatori de nadons és una pràctica que es va popularitzar a finals de la Guerra Civil com a mètode de represàlia a dones republicanes, a qui se’ls arrabassava els seus fills en el moment del part per a, posteriorment, entregar-los a famílies afins al règim franquista.

La sostracció de menors va acabar per convertir-se en un negoci d’adopcions a costa de mares solteres i sense recursos, entre les quals es trobaven menors i prostitutes. Aquest sistema de negoci va persistir fins als anys 80 i 90, en una xarxa de tràfic en què es van veure implicats diferents cercles de pediatres, religiosos i professionals de la maternitat.