Informe de desigualtat

Oxfam alerta que el coronavirus portarà a Espanya nivells de pobresa inèdits

Les comunitats autònomes que registren un increment percentual més gran de la pobresa són les Balears, La Rioja i Navarra

3
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Oxfam Intermón ha alertat que l’impacte de la Covid-19 a Espanya podria deixar un milió de persones més per sota del llindar de pobresa790.000 en pobresa greu–, fins a arribar als 10,9 milions de persones –1.146.238 a Catalunya–, i que «l’efecte d’aquest cop ens portarà a nivells de pobresa inèdits».

Ho adverteix al seu informe anual de desigualtat que publica amb motiu de la celebració del Fòrum de Davos, en què remarca que amb la crisi «sense precedents» generada per la pandèmia el total de persones en situació de pobresa greu (que viuen amb menys de l’equivalent a 16 euros al dia), podria arribar als 5,1 milions.

Una xifra que suposa un augment en el percentatge de persones que viuen sota aquest llindar: s’ha passat del 9,2% registrat abans del coronavirus fins al 10,86%, mentre que la taxa de pobresa relativa (estimada en 24 euros al dia) passaria del 20,7% al 22,9%.

Les comunitats autònomes que registren un increment percentual més gran de la pobresa són les Balears, La Rioja i Navarra; en termes absoluts és a Andalusia on més persones passaran a estar en situació de pobresa, amb 271.467 persones, seguida de Madrid (123.210) i Catalunya (119.717).

Més d’un milió a Catalunya

A la comunitat catalana el nombre de persones per sota del llindar de pobresa són 1.146.238 –1.026.521 existents en l’època anterior a la Covid–, cosa que suposa un increment d’1,57 punts percentuals, fins a representar el 15% de la població total a Catalunya.

«Les dades demostren com la pandèmia s’ha acarnissat amb les persones més vulnerables», afirma el director d’Oxfam, Franc Cortada, que considera que sense una resposta adequada, hi ha un greu risc que la sortida de la crisi «aprofundeixi i eternitzi les desigualtats a Espanya», de manera que s’empobreixin els més pobres mentre que els més rics «es recuperen a pas ferm».

Segons l’oenagé, les persones més pobres a Espanya han perdut, proporcionalment, fins a set vegades més renda que les més riques.

L’anàlisi econòmica i social d’Oxfam avalua les polítiques públiques posades en marxa el 2020 per protegir la població, com els expedients de regulació temporal d’ocupació (erto) o l’ingrés mínim vital (IMV), que necessita «millores urgents en la seva posada en pràctica» perquè els resultats inicials no han sigut els esperats. 

La bondat dels ertos

Per Oxfam, els ertos «han salvat centenars de milers de persones de la pobresa i la desesperació», ja que pot ser que hagin evitat que més de 710.000 persones hagin caigut en la pobresa, cosa que ha suposat un important canvi respecte a l’anterior crisi.

Una mesura «essencial» per limitar l’increment de la pobresa: la seva reducció s’estima en 1,17 punts a l’índex Gini, que mesura el grau de desigualtat.

Respecte a l’IMV, que ha arribat a 160.000 de les 850.000 llars previstes, l’informe estima que si s’hagués implementat totalment hauria deslliurat de la pobresa 277.000 persones i hauria reduït la greu en 230.000 persones.

Els col·lectius més afectats per la desigualtat provocada per la pandèmia són les persones migrants, els joves i les dones.

L’índex de pobresa entre la població migrant arriba al 57%, davant el 22,9% de mitjana del total de la població, segons Oxfam, que lamenta la situació «especialment vulnerable» dels 300.000 treballadors en situació administrativa irregular, els llocs de treball dels quals es concentren en sectors molt afectats pels tancaments d’activitat i queden «totalment desprotegits» per les mesures del Govern.

El problema dels joves

Entre els joves, la desigualtat en els ingressos salarials va augmentar 1,6 vegades per sobre de la mitjana i la taxa d’atur va arribar al 55% entre els menors de 20 anys, mentre que les dones representen el 57% de totes les persones subempleades i el 73% de les quals treballen a temps parcial.

Per evitar aquest «arrelament» de la desigualtat a Espanya, Oxfam proposa polítiques d’ocupació alternatives per substituir els ertos, ampliar la cobertura de l’IMV, una reforma fiscal que recapti de forma més progressiva i mesures que regulin la temporalitat, parcialitat, subcontractació o falsos autònoms i que protegeixin els col·lectius més vulnerables, com treballadores domèstiques i migrants. 

Notícies relacionades

En l’àmbit mundial, l’informe revela que la pandèmia «té el potencial» d’augmentar la desigualtat econòmica a pràcticament tots els països alhora, «una situació sense precedents» des que van començar a registrar-se aquestes dades fa més d’un segle.

I conclou que les mil fortunes més grans del món ja s’han recuperat, mentre que a les persones més pobres els costarà una dècada fer-ho.