Entrevista al doctor Nicolás Olea

«La dieta grassa pot empitjorar els danys de la Covid al fetge i al ronyó»

Fa anys que el doctor Nicolás Olea, catedràtic de Radiologia de la Universitat de Granada, investiga els efectes nocius del plàstic en l’organisme i ha coordinat un informe, de l’Institut Roche, sobre com els factors no genètics, l’anomenat exposoma, influeixen en la salut, inclòs en la infecció per Covid. Avisa que les mascaretes quirúrgiques són de polipropilè, «un dels plàstics que no sabem com treure’ns de sobre».

Es llegeix en minuts

¿Què és l’exposoma i com influeix en la infecció per coronavirus?

L’exposoma és un concepte molt ampli, que engloba tots els factors no genètics, tant l’exposició a compostos químics, com l’exposició ambiental, la dieta, l’entorn urbà, el nivell socioeconòmic, etcètera, en contraposició amb el genoma, que es refereix a la càrrega genètica. Està clar que qualsevol infecció, com és la Covid-19, està condicionada per aquest medi ambient. I hi ha proves d’això, com els treballs publicats recentment pel Govern canadenc i la revista ‘Nature’ sobre el vincle entre les exposicions ambientals i la probabilitat i gravetat de la infecció.

Per exemple, ¿quines evidències existeixen de com afecta la contaminació de l’aire a la infecció per Covid? 

El treball a ‘Nature’ identifica un mecanisme que vincula una de les proteïnes que utilitza el virus per infectar les cèl·lules epitelials, per exemple del pulmó, amb una exposició més gran a partícules petites en l’aire. És a dir, com més contaminació, més probabilitat infecció.

¿I com afecta la dieta o l’estil de vida?

En aquesta mateixa publicació es recull que la dieta rica en greixos incrementa l’expressió d’aquesta proteïna que hi ha a la superfície de les cèl·lules del teixit gras del fetge i el ronyó, i es pensa que individus amb aquesta dieta tenen més probabilitat de danys en aquests òrgans.

¿I les diferències socioeconòmiques?

Dins del concepte exposoma s’inclouen també els factors econòmics, socials i racials. I és que si a principis del març del 2020 es deia que la infecció anava a ser el gran igualador perquè afecta a tothom per igual, ara sabem que no és així. Com deia un ministre canadenc, el govern del qual ha estudiat aquests factors, estem patint una maror de caràcter global, però no tots anem en barcos de la mateixa categoria. Es referia a l’accés al diagnòstic primerenc, a les cures, tot el que fa que la malaltia sigui més greu i el risc de seqüeles i mort més gran, que està condicionat pel nivell socioeconòmic.

I fora del coronavirus, ¿com afecta l’exposoma a la salut?

Els que hem treballat molts anys en l’exposoma químic sabem que l’exposició respiratòria, digestiva o dèrmica a aquests contaminants té efecte dins de l’organisme i en múltiples malalties, des de l’asma fins al càncer de pulmó, passant per malalties hormonals, problemes reproductius o de desenvolupament del nen. Investigacions recents demostren, per exemple, que l’exposició a determinats compostos químics s’associa amb dèficit d’atenció i hiperactivitat en els nens. L’exposició a compostos químics està molt estudiada per la facilitat de quantificar-los a l’orina.

«Les mesures preparades per disminuir els plàstics d’un sol ús se n’han anat en orris per por del virus»

De fet, vostè afirma que el 100% dels nens pixen plàstics.

Sí. I un pare em va preguntar recentment, molt disgustat, en una conferència: ¿I vostè doctor, què pixa? Ara gràcies a una oenagé que ha analitzat l’orina de 52 europeus, entre ells la meva, sé que també pixo plàstic i en alguns tipus de plàstic soc un gran campió.

¿L’exposició als plàstics ha empitjorat amb la pandèmia?

Sí, s’ha incrementat enormement, perquè totes les mesures preparades per disminuir els plàstics, sembla que se n’han anat en orris per por del virus. Per exemple, s’ha demorat la regulació sobre plàstics d’un sol ús i hi ha hagut un augment enorme de l’envasament alimentari. I les mascaretes quirúrgiques són de polipropilè, un dels plàstics que no sabem com treure’ns de sobre.

«Jo, com el cent per cent dels nens, pixo plàstic»

¿Ha estudiat com afecta a la nostra salut l’ús continuat de les mascaretes?

El col·lectiu d’investigadors del món del plàstic no hem tingut oportunitat d’estudiar-lo ni hem volgut ser alarmistes perquè entenem la situació i no volem introduir més incertesa. Però una vegada que passi la fase aguda de la pandèmia, cal començar a buscar alternatives i posar límits de seguretat a aquests plàstics.

«La regulació sempre arriba tard, després de molta exposició a substàncies que alteren l’equilibri hormonal»

Et pot interesar

Vostè és expert en els anomenats disruptors endocrins, determinades substàncies químiques que alteren l’equilibri hormonal. ¿Em pot citar alguns exemples?

Sí. La investigació va començar pels pesticides, als anys 80, molts dels quals es van prohibir per la seva toxicitat. Després van aparèixer disruptors endocrins al món dels plàstics, per exemple, el policarbonat que utilitza el bisfenol A o els ftalats que acompanyen el PVC i que afortunadament s’eliminen amb facilitat. Per això la UE ha prohibit els biberons de policarbonat o la seva presència als aliments infantils. També hi ha tòxics endocrins al món de la cosmètica o el tèxtil. El problema és que la regulació sempre arriba tard, després de molta exposició a aquestes substàncies, quan l’obligació de l’Estat és actuar preventivament. A més, la indústria sempre al·lega que les dosis d’exposició són baixes, però el sistema regulador no considera l’efecte combinat de múltiples compostos. n