Nova normativa

Multes de fins a 40.000 euros per exhibir simbologia nazi

  • La nova llei catalana sobre la igualtat de tracte aprovada pel Parlament es posa en marxa al gener

  • Castiga l’exhibició de missatges i pancartes degradants per a determinats col·lectius protegits per la llei

BARCELONA 06 12 2020  Politica   CONCENTRACIO   Aquest diumenge a les 12h  el partit de VOX convoca una concentracio amb la presencia de Santiago Abascal a la Placa Sant Jaume  a Barcelona  Per altre banda  s ha convocat una concentracio antifeixista com a resposta  FOTO de ANGEL GARCIA

BARCELONA 06 12 2020 Politica CONCENTRACIO Aquest diumenge a les 12h el partit de VOX convoca una concentracio amb la presencia de Santiago Abascal a la Placa Sant Jaume a Barcelona Per altre banda s ha convocat una concentracio antifeixista com a resposta FOTO de ANGEL GARCIA / NGEL GARC A

Es llegeix en minuts

A partir del pròxim gener a Catalunya podran multar-se fins amb 500.000 euros els actes més greus de discriminació que fins ara no es catalogaven com a delicte penal. Així ho estableix la llei d’igualtat de tracte aprovada en el Parlament el 18 de desembre passat. Entre les conductes que es castigaran figura el tracte vexatori i degradant per motius de raça, religió, ideologia o procedència, entre d’altres, i l’exhibició al carrer de missatges, pancartes i símbols «discriminatoris», a més de la convocatòria de manifestacions o actes polítics amb aquest contingut. L’exhibició de símbols nazis es podran perseguir en la mesura que pugui ser l’origen d’una discriminació, segons les fonts consultades. La sanció pot arribar als 40.000 euros.

Els juristes opinen que en aquest últim precepte, que va ser inclòs en el text a través d’una esmena, podria encaixar-se, tot i que amb «calçador», l’exhibició de símbols nazis, com va passar el 6 de desembre passat en un acte de Vox a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. El reglament sancionador haurà de determinar els actes concrets d’aquest tipus considerats discriminatoris o no. «No hi ha cap ideologia que pugui donar origen a una discriminació», remarca la directora general d’Igualtat, Mireia Mata.

La nova llei estableix una regulació integral de les mesures i les garanties bàsiques per fer efectiu el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació, així com el «respecte a la dignitat humana» i la protecció contra actes i conductes intolerants. El fiscal contra els delictes d’odi i discriminació de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, va definir la seva necessitat en una entrevista amb EL PERIÓDICO: «Quan tu et saltes un semàfor en vermell, ningú pensarà que t’aplicaran el Codi Penal, però té una resposta: la multa. En el tema de la discriminació hi ha comportaments que no són ni han de ser delictes, però que no poden quedar impunes». La normativa aprovada pretén omplir aquest buit.

Mata, la directora general d’Igualtat, recalca que un dels propòsits de la llei, a més de la sanció, és la prevenció i la reparació de la víctima. Per exemple, si a una persona no se la deixa entrar a un local per la seva orientació sexual, al causant no només se li imposa la multa, sinó que se’l requereix que no torni a fer-ho i se l’insta que presti el servei que no ha donat a l’afectat. «La llei és un gran pas endavant per garantir els drets de les persones i de la la igualtat», assegura.

La llei catalana detalla la tipologia de discriminació: des de l’antisemitisme, l’homofòbia, el racisme i la xenofòbia fins a l’aporofòbia (menyspreu a les persones pobres) o la transfòbia (aversió als transsexuals). També precisa l’àmbit d’aplicació, fent especial menció a l’obligació de les administracions a «establir polítiques» que garanteixin la igualtat d’oportunitats en el treball en el sector públic i privat, i les mesures per erradicar situacions de discriminació i desigualtat. El mateix estableix per a les negociacions col·lectives, l’educació, la salut o la vivenda.

Òrgan per instruir els expedients

Et pot interesar

Per vetllar pel compliment de la llei, es crearà un organisme de protecció i promoció de la igualtat de tracte i la no-discriminació, dependent de la Generalitat. Aquest ens tindrà la potestat d’«incoació, inspecció, instrucció i sanció» de conductes considerades discriminatòries. El règim és ampli, tot i que remarca que no es pot castigar els fets que hagin tingut una condemna penal. Així classifica les infraccions en tres categories: lleus (de 300 a 10.000 euros de multa), greus (de 10.001 a 40.000) i molt greus (de 40.001 a 500.00). Les sancions poden ser reemplaçades amb activitats d’utilitat pública, tasques de reparació del mal, assistència a les víctimes o participar en cursos de formació.

Entre les infraccions lleus figuren les expressions, l’exhibició de pancartes i emblemes que fomentin actes discriminatoris. No obstant, la llei va més enllà i preveu com a conducta greu «l’exhibició a la via pública» de missatges i símbols de caràcter discriminatori o l’anunci d’espectacles, actes polítics, manifestacions o reunions públiques amb aquest mateix contingut. Si aquesta convocatòria d’actes o concentracions no només té un caràcter discriminatori, sinó que també atempta «contra la igualtat de tracte», vulnera la dignitat de les persones o promou la intolerància, l’odi o la violència, la multa que pot arribar als 500.000 euros, com a conducta greu. A més, pot imposar-se addicionalment la prohibició de rebre subvencions públiques i el veto a contractar amb la Generalitat