Catalunya registra tres vegades més espolis arqueològics que el 2024

En els sis primers mesos de l’any, aquest cos –dedicat a la protecció del patrimoni cultural en la naturalesa i a la prevenció de desperfectes en contextos arqueològics– ha dut a terme 40 actuacions contra l’ús il·lícit de detectors de metalls en espais naturals, cosa que representa un "increment significatiu d’aquesta pràctica il·legal que posa en risc el patrimoni cultural", afirmen els Agents Rurals. Aquest augment és significatiu, ja que en tot el 2024 es van practicar 30 inspeccions d’aquesta mena. En conseqüència, si dividim les actuacions de l’any passat en dos semestres, les intervencions gairebé s’haurien triplicat.

Detectors de metalls

Per desenvolupar la seva activitat, els arqueofurtius van a jaciments arqueològics inventariats o a espais naturals sense protecció, independentment que la titularitat sigui privada o pública i tant a la muntanya com a prop del litoral. En aquests espais hi solen passar els detectors malgrat estar prohibit. De fet, l’ús d’aquesta eina "habitual entre els arqueofurtius" només es permet als professionals d’arqueologia amb autorització.

Els Agents Rurals, però, apunten que en els últims anys augmenta la presència d’arqueofurtius als jaciments inventariats, ja que no acostumen a estar vigilats. El cas és que el 51,3% dels episodis s’han detectat aquest any en centres arqueològics o en un radi pròxim de 150 metres, mentre que el 48,6% restant van ser en llocs no inventariats. Les xifres apunten a un canvi. L’any passat el 61% de les inspeccions dels Agents Rurals contra aquests saquejadors es van dur a terme en llocs no inventariats, mentre que el 39% restant es van fer en un jaciment arqueològic. Tradicionalment, les persones que es dedicaven a passar detectors de metalls per zones naturals tenien més coneixements dels terrenys als quals anaven.

Feien un estudi per determinar si en aquests punts s’havien produït esdeveniments històrics, com batalles, o hi havia hagut assentaments o cementiris, i prioritzaven els que no havien sigut objecte d’excavació arqueològica per anar-hi amb el detector.

D’un temps ençà, els Agents Rurals, que acostumen a patrullar per aquestes zones, han detectat un augment de la presència d’"oportunistes" que, sense preparació prèvia, es presenten a jaciments inventariats i excavats per buscar restes que després puguin vendre per internet.

Per territoris, les comarques de Girona concentren el 30% de les actuacions contra els caçadors de tresors patrimonials, seguides de Tarragona (24,3%), Lleida (21,6%) i Barcelona (20%), mentre que l’Alt Pirineu representa el 2,7% restant. El contrast amb el 2024 és força notable: Lleida liderava la classificació amb un 32% dels casos, seguida de Barcelona (25%) i la Catalunya Central (18%); Girona, en canvi, es quedava amb un 14%.

Quan els Agents Rurals cacen un arqueofurtiu li requisen el detector de metalls i li obren un expedient que pot derivar en sancions administratives o fins i tot en un procediment penal per delicte contra el patrimoni públic. La gravetat de la infracció es valora mitjançant factors com ara els desperfectes ocasionats, el valor dels objectes recuperats, si són béns públics o privats i l’afany de lucre de l’infractor. De fet, hi ha furtius que són mers col·leccionistes privats i altres que es dediquen a traficar amb aquesta mena d’objectes arqueològics.

La llei de patrimoni cultural de Catalunya estableix que qualsevol descobriment arqueològic o paleontològic detectat (ja sigui en una obra, una tasca agroforestal o qualsevol altre tipus d’activitat) s’ha de notificar a l’Administració en un termini màxim de 48 hores, sense que pugui tocar-se ni extreure’s, tant si és en el medi terrestre com en el subaquàtic. Totes les restes arqueològiques o d’interès històric tenen la consideració de domini públic.

2.600 objectes requisats

Notícies relacionades

Fins a tres anys de presó per saquejar jaciments

Una covid més contagiosa repunta amb les interaccions de l’estiu

Ara fa unes setmanes, els Agents Rurals van interceptar un grup criminal que es dedicava a la venda il·legal de restes arqueològiques. Van sorprendre dos sospitosos in fraganti quan feien una prospecció en un terreny amb detectors de metalls al municipi de Castelló de Farfanya (Noguera). En aquell moment els van intervenir 1.252 objectes metàl·lics d’interès històric i patrimonial, com per exemple 943 monedes de diverses èpoques. Els agents els van requisar dos detectors i altres eines per excavar.

La investigació va seguir amb una entrada i un escorcoll dels domicilis dels sospitosos a Balaguer (Noguera). Als habitatges hi van intervenir 1.300 objectes més, majoritàriament monedes, i també uns altres tres detectors de metalls i eines per netejar i per manipular aquestes peces arqueològiques. Segons els Agents Rurals, part del material requisat estava destinat a la venda a través d’un portal d’internet.