Loteria de Nadal: un Gordo sense abraçades

Més de 200 anys donen per a molt. Nascuda el 1811 amb l’objectiu de recaptar impostos dissimuladament per a la Guerra de la Independència, la Loteria de Nadal ha vist passar diversos règims polítics, crisis econòmiques i canvis de moneda. També una guerra civil, que va partir el concurs i el Gordo en dos bàndols. Amb el maleït 2020, el sorteig més popular d’Espanya ha sobreviscut a una pandèmia. Mai el dia nacional de la salut –el consol per als que no resulten afavorits ni amb un euro– ha sigut més apropiat. L’habitual pluja de milions ha creuat tot Espanya, de nord a sud. Gràcies a un gens matiner Gordo, les localitats més afortunades han sigut Reus (Baix Camp) i Punta Umbría (Huelva). A tot Catalunya, el sorteig ha deixat 290,2 milions d’euros, que suposa un 14,7% menys dels 340,3 milions d’euros jugats.

Per primera vegada, el Teatro Real de Madrid es despertava sense públic. Nova normalitat, cortesia de les normes anti-Covid. S’han trobat a faltar la legió d’habituals friquis disfressats en una platea de més de 400 butaques. La tradició pesa massa, així que una dona –veterana del 22 de desembre– sí que ha apostat per acostar-se a la porta del recinte encasquetada en un disfressa de bombo de bingo. La Manoli ha assegurat als periodistes en directe que li havien tocat 6.000 euros d’un cinquè premi. 

Mascareta i mampares

Tot el personal de Loteries de l’Estat anava abillat amb la imprescindible mascareta. Només quatre persones –separades per mampares de vidre– podien seure a la taula, desinfectada entre taula i taula. Els únics que no portaven el tapaboques eren els nens cantaires, la veu dels quals és imprescindible. De tots ells, han sigut l’Unai i l’Alexander els que s’han emportat la glòria. Uns minuts després de les 12.00 hores han entonat el Gordo. El número de la sort ha estat el 72897 (400.000 euros per dècim). Com ja és habitual, la tempesta milionària no ha pogut estar més repartida, tot i que Reus –que el 2019 també va repartir part del màxim premi– se n’ha emportat la millor part, amb 60 sèries venudes a l’administració de la plaça de la Pastoreta. Immensa felicitat entre tots –absolutament tots– els treballadors de la indústria d’automoció Teixidó. José Lucena, president del comitè d’empresa, estava pletòric. De motius, en tenia. Cada any, ell és l’encarregat d’escollir número i reservar els dècims per a tots els seus companys. «No m’ho crec. Em tremolen les cames. És la primera vegada que em toca alguna cosa. Som tots molt feliços», explicava una empleada, que no s’ha pogut resistir a fer sentides abraçades (sense ajuntar les cares) als seus companys de feina i fortuna.

Abans que sortís el Gordo, els bombos ja havien mimat bastant Catalunya, amb diversos cinquens premis. I amb el tercer, el 52472, que ha deixat 9,5 milions d’euros a Ripoll. 

Canviar la vida de la gent

A més de Reus, el 72897 ha anat a parar a Punta Umbría (Huelva) i Granada. L’habitual pluja ha repartit gotes al Puerto de Santa María (Cadis), Granada i Còrdova. O Grove, (Pontevedra), Bilbao, Santa Cruz de Tenerife, Las Palmas de Gran Canaria, San Pedro del Pinatar (Múrcia) han sigut les altres zones afortunades. «Ens llevem cada matí per canviar la vida de les persones, i ho hem aconseguit», ha explicat, nerviós i emocionat, el Miguel Ángel, el loter murcià que ha repartit pessics del Gordo i d’alguns cinquens. Com tots els seus col·legues, ha celebrat l’èxit amb els seus companys de feina; no amb els nous milionaris, que, lògicament, han optat per quedar-se a casa.

Com no podia ser d’altra manera, Doña Manolita

Com es podia esperar, el carrusel de milions també ha anat a parar la històrica Doña Manolita de Madrid, l’administració que més ven de tot Espanya i, per tant, la més afortunada. Tocada per la màgia, diuen. Però són matemàtiques pures. Els loters estaven especialment emocionats i han dedicat el seu èxit a l’empleada que es va jubilar fa dos anys i que va morir per Covid-19. Per ella han llançat globus i confeti. I petons a l’aire.

Tentacles de la pandèmia

Notícies relacionades

Un dels "jardins de marihuana" d’Europa

De narcopisos a narcocases de luxe

La pandèmia ha estès els seus tentacles per tot el sorteig. La prudència sanitària ha convidat a minimitzar tot el que implica la tradició del 22 de desembre: petons descomunals, llargues abraçades, forts crits, ampolles de cava compartides entre desconeguts i aglomeracions de periodistes i curiosos a les portes de les administracions afortunades. Els orgullosos loters s’han posat samarretes amb els números de la fortuna i la frase ‘Venut aquí’. Alguna abraçada hi ha hagut, sí. I alguna ampolla de cava s’ha obert, però poca cosa més. «Ha sigut un any molt difícil» ha sigut l’expressió més repetida.

2020, efectivament, ha sigut l’any d’una nova malaltia, el col·lapse sanitari, els morts, la incertesa, el confinament, els ertos, els negocis tancats, la distància social... També ha sigut l’any de la ciència. A les portes d’una vacuna que fa veure la llum al final del túnel, la Loteria de Nadal ha contribuït a dibuixar somriures. Sobretot als desconeguts afortunats, que ara tenen els comptes corrents més voluminosos.