DRET A LA VIVENDA

«El millor veí que podíem tenir»

  • Els veïns de l’Ángel, home de 65 anys que ocupa un pis a l’Hospitalet, firmen una carta per demanar al banc propietari de la vivenda que li faci un lloguer social
  • Remarquen la seva amabilitat, la disposició per col·laborar amb la resta de la comunitat en tot el que pot («si ho té a les seves mans, t’ajuda») i la «voluntat de pagar»
zentauroepp55964228 cugat hospitalet201124121245

zentauroepp55964228 cugat hospitalet201124121245 / RICARD CUGAT

3
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’Ángel no havia sigut mai molt de gats, però ara cuida els quatre –«tres gates i un gat», puntualitza– de la seva antiga veïna com si fossin seus. Li fan companyia, una mica d’agrair en els forçosament solitaris temps que corren. Va entrar en aquest pis quan el van desnonar del seu anterior domicili, al mateix replà, després que la senyora, malalta de càncer, no tornés mai del seu últim ingrés hospitalari. Ell tenia les claus perquè l’antiga habitant l’havia deixat encarregat de cuidar els seus gats, precisament, quan ella s’absentava. El petit pis, a l’Hospitalet, és propietat d’una entitat bancària des que la difunta l’entregués en dació en pagament al no poder assumir el pagament de la hipoteca. «Li van fer un lloguer social perquè pogués seguir allà», explica l’Ángel. Això, un lloguer social, és el que demana per a ell. I no ho fa sol. Compta amb el recolzament dels seus veïns, que li han escrit –i firmat entre tots– una carta en què expressen la seva bona relació amb ell i demanen que el deixin quedar-se allà. «Amb el que es veu, és el millor veí que podíem tenir», resumeix la Nidia, la seva veïna de baix, mentre aguanta en braços el seu nadó de dos mesos. El decret de prohibició dels desnonaments sense solució habitacional aprovat aquest dimarts després de mesos de pressió per part dels moviments socials li dona un baló d’oxigen.

Durant el primer i més estricte confinament, cada vegada que baixava a comprar l’Ángel trucava al seu timbre –aleshores estava embarassadíssima– i li preguntava si necessitava alguna cosa del carrer. «Si tenia les escombraries a la porta, que les havia tret per baixar-les després, ell me les agafava i les baixava», segueix la jove mentre va balancejant-se per calmar el nadó. «No fa cap soroll. No volem que el facin fora. Si el desnonen quedarà el pis buit i a saber qui s’hi fica», diu la jove, una de les signants de la carta, escrita per la Rosa, una altra de les veïnes, que coneix l’Ángel de tota la vida. L’Ángel, de 65 anys i qui cobra només la renda mínima, va entrar a viure en aquest pis del carrer de Martorell als 12 anys. «De nen pujava aquest tram d’escales fent un salt», recorda mentre es para a l’estret replà per agafar aire durant la pujada. La mascareta no hi ajuda. Els anys tampoc.  

«Haurien de fer-li un lloguer social. Ell té voluntat de pagar», afegeix la Rosario, mare de la Rocío i també veïna de la finca des que es va casar, fa més de 50 anys. «L’Ángel és bon veí i complidor», remarca el Domingo, el seu marit. Xerren a la lluent porteria de l’edifici.

D’esquerra a dreta, la Rosario, el Domingo, la Rosa i l’Ángel xerren al portal / RICARD CUGAT

Notícies relacionades

De fet, quan l’Ángel es va instal·lar de nen al pis ho va fer quan la seva mare, que va enviduar quan estava embarassada d’ell, es va casar amb un altre home, propietari del pis on ara viu la Nidia. Però al morir l’home, propietari, li va deixar el pis a les seves filles de sang, que el van vendre. Llavors l’Ángel, que havia treballat de fuster, electricista i lampista, però des de fa 10 anys no treballa, es va buscar la vida. «És el tercer pis on estic d’okupa. Del primer, em van donar diners perquè me n’anés, el segon era l’àtic primera, que vaig deixar quan em volien desnonar i em vaig ficar en el segon, al veure que la senyora havia mort», exposa l’home mentre acaricia els gats a l’humil menjador del pis pel qual està lluitant. A l’àtic primer, propietat llavors d’un altre banc, hi va entrar el 2018, i a la seva actual llar, de la qual pràcticament no surt, el 2019. «Surto el mínim perquè tinc por d’agafar la Covid. A mi m’ingressen 15 dies a l’hospital i al tornar ja no tinc pis», assenyala.

De moment no té data de desnonament. Va rebre la visita d’una comitiva judicial, però com que l’ordre estava a nom de l’anterior veïna, no al seu, no van poder executar-lo. El decret aprovat aquest dimarts li dona un respir, però l’Ángel, que va acudir als jutjats a identificar-se com l’actual ocupant de la vivenda, no només vol evitar el desnonament, sinó que, amb l’ajuda de la PAH, vol aconseguir un lloguer social per regularitzar la seva situació, igual que milers de famílies en situacions molt semblants.