El TSJC obliga la Generalitat a impartir una assignatura més en castellà a les escoles catalanes

Una nova sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ordena a la Generalitat a garantir que tots els alumnes rebin un mínim d’un 25% de classes en castellà com a llengua vehicular, després de constatar que el seu ús és «residual» i que només compleixen la llei un 2% de les escoles. Aquesta nova resolució dels magistrats de la sala contenciosa administrativa de l’alt tribunal estima parcialment el recurs que el 2015 va presentar l’Advocacia de l’Estat, en nom del Govern de Mariano Rajoy, per la «inactivitat» de la Generalitat en la seva obligació de garantir l’ensenyament del castellà com a llengua vehicular i pel procés de preinscripció en les escoles catalanes, que, assegurava, limita l’ús de l’espanyol al primer curs d’infantil mitjançant «atenció individualitzada».

La sentència obliga la Generalitat a «adoptar les mesures necessàries» per garantir que tots els alumnes rebin de manera efectiva i immediata» l’ensenyament mitjançant la «utilització vehicular normal de les dues llengües oficials en els percentatges que es determinin, que no podran ser inferiors al 25%. L’objectiu és que aquest precepte inclogui el «conjunt d’alumnes», a fi d’«evitar un ús simbòlic o residual».

La sala, que es remet a anteriors sentències dictades pel mateix TSJC en casos determinats i el Suprem que obliguen a impartir un 25% de classes en castellà, retreu a la Generalitat que no hagi «exercit la seva competència» per assegurar l’ús de vehicular de les dues llengües oficials a les escoles ni hagi «exercit una activitat de control» per garantir-ho. El tribunal arriba a aquesta conclusió arran de la informació que el Departament d’Ensenyament li va aportar en el marc d’aquest procés judicial que, segons la sentència, constata que la mitjana d’hores en castellà és del 18% en l’educació primària, del 19% en secundària i del 26% a batxillerat.

Únicament cinc dels 184 centres de la mostra que la Generalitat va entregar al TSJC imparteixen «íntegrament» en castellà el 25% de les àrees o matèries –almenys una troncal–, cosa que suposa que compleixen aquest estàndard «un 2% de centres d’educació primària i un 12% dels de batxillerat».

Reprimenda a la Generalitat

D’això es dedueix que «l’ús vehicular de la llengua castellana en el sistema d’ensenyament de Catalunya és residual, o almenys és així en una part significativa de centres i grups docents», afegeix el TSJC, que adverteix que això suposa «una infracció del marc jurídic vigent». Els jutges incideixen que «la Generalitat no ha exercit la seva competència dictant la normativa, les instruccions o els actes d’aplicació que siguin necessaris als efectes de determinar l’ús vehicular de les llengües en l’ensenyament, ni ha exercit una activitat de control susceptible d’evitar aquesta situació».

La sentència recalca que l’ús vehicular mínim del castellà ha de ser del 25% d’hores lectives, d’acord amb la jurisprudència, i s’ha d’utilitzar «íntegrament» en almenys «una àrea matèria o assignatura no lingüística curricular de caràcter troncal o anàleg». L’idioma utilitzat en la resta d’hores lectives, concreta, haurà de ser determinat per la mateixa administració o pels centres docents «en consideració a circumstàncies com l’estat de la normalització de les respectives llengües oficials segons el lloc o la incorporació vehicular de terceres llengües».

Al contrari, la sala descarta que siguin il·legals les resolucions sobre el procés de preinscripció a les escoles, que el Ministeri d’Educació havia impugnat perquè no incorporaven la possibilitat que les famílies optessin pel castellà com a llengua vehicular en el primer ensenyament. Els magistrats desestimen aquesta petició ja que, amb el compliment del percentatge mínim del 25%, aquesta ja garantiria l’accés i ús de les dues llengües des d’infantil. I aclareix que «el principi de no discriminació dels alumnes per raó de llengua establert en l’Estatut imposa un sistema d’única línia bilingüe, sistema que exclou per la seva pròpia naturalesa la llibertat d’opció per part dels usuaris».

Recurs del Govern

Notícies relacionades

¿Què és la ‘llei Celaá’? ¿Com afecta a la concertada i l’educació especial?

La llei d'educació blindarà la immersió lingüística a Catalunya

El Departament d’Educació ja ha anunciat que recorrerà davant el Tribunal Suprem la resolució del TSJC i ha afirmat que quan entri en vigor la llei orgànica de modificació de la llei orgànica d’educació (LOMCE o ’llei Celaá’), la nova legislació «deixarà sense efecte» la sentència del tribunal català.

El conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha afirmat que la política educativa no «la fan els jutges» i ha lamentat que hi hagi qui vol «tornar al passat». La Conselleria ha criticat que la resolució del TSJC hagi arribat abans als mitjans de comunicació que al departament.