ÚLTIM TRÀMIT PARLAMENTARI

¿Què és la ‘llei Celaá’? ¿Com afecta a la concertada i l’educació especial?

La nova norma d’educació, ja aprovada en el Congrés, apodera l’escola pública, modifica el Batxillerat i converteix la repetició de curs en una cosa excepcional

¿Què és la ‘llei Celaá’? ¿Com afecta a la concertada i l’educació especial?
Es llegeix en minuts

La LOMLOE comença a ser una realitat. La nova llei d’educació, el projecte de la qual va aprovar el Govern socialista en el seu primer mandat, s’havia d’haver debatut en el Parlament el gener del 2019. La convocatòria d’eleccions i l’aturada legislativa la va ficar en un calaix. Fins ara. El Congrés dels Diputats ja ha ratificat la ’llei Celaá’, que ha sigut remesa al Senat. El PSOE, Unides Podem, ERC, el PNB, Més País i Bildu recolzen la norma, detestada a les files del PP, Ciutadans i Vox.

Una vegada que entri en vigor –s’haurà d’esperar als reglaments que la desenvolupin– serà la vuitena llei educativa de la democràcia i implicarà la pràctica derogació de la LOMCE, coneguda com a ‘llei Wert’ pel cognom del ministre del PP. Va ser aprovada el 2013 només amb els vots parlamentaris del PP. El pas del temps ha demostrat que és un text que no li agrada a ningú. ¿Agrada més la LOMLOE? Depèn a qui es pregunti.

Escola pública i concertada

La llei pretén convertir l’educació pública en l’eix vertebrador del sistema. Actualment, l’escolarització pública és del 67% mentre que la mitjana de la UE arriba al 81%. L’objectiu és aproximar-se al percentatge europeu. En cap moment, la ministra d’Educació, Isabel Celaá, ha dit que la LOMLOE implica la desaparició de les escoles concertades. Però l’escola concertada –centres de titularitat privada subvencionats amb fons públics– està en plena guerra. Consideren que la llei és ambigua i que deixa en mans de les comunitats autònomes la possibilitat de treure places en la concertada per augmentar les de la pública. La llei anima a la cessió de sòl públic per construir només escoles públiques –i deroga la possibilitat prevista per la ‘llei Wert’ que es pogués cedir sòl públic per a centres privats– i treu l’expressió ‘demanda social’, requisit inclòs en la LOMCE per permetre a la concertada treure més places. La norma insta a la concertada a assumir el seu compromís social amb l’educació, inclosa l’escolarització d’alumnes de famílies més desfavorides econòmicament.

Separats per sexe

Les escoles concertades que separen els nens per sexe (a tot Espanya n’hi ha uns 80 i són de l’òrbita de l’Opus Dei) no podran continuar rebent fons públics. El projecte de llei que va sortir del Ministeri d’Educació deia que «preferentment» es concertaran aquelles escoles que no separen per sexe. En el debat parlamentari, de la mà d’una esmena d’ERC, es va pactar prohibir directament el concert a aquest tipus d’educació. Possiblement, el Govern trobi aquí un problema legal perquè el Tribunal Constitucional va decidir al seu dia que l’educació diferenciada és un model educatiu més.

Educació especial

Tots els diputats del PSOE i Unides Podem asseguren que les escoles d’educació especial no es tancaran i que afirmar el contrari és una ‘fake news’. No obstant, els partits polítics de l’oposició i les famílies de nens amb necessitats especials s’han posat en peu de guerra. Segons la seva opinió, la norma és ambigua i, en el fons, pretén buidar aquests centres. La llei, efectivament, aposta per la inclusió. En cap moment es parla de tancar aquests centres sinó de concedir un termini de 10 anys perquè les escoles ordinàries es dotin de prou recursos –ajudats per l’experiència acumulada dels centres d’educació especial– com per atendre nens amb algun tipus de trastorn. Actualment, hi ha famílies que aposten per escolaritzar els seus fills en escoles ordinàries i d’altres pel contrari, dues opcions en les quals hi té molt a veure el grau de dependència i el diagnòstic mèdic de les seves criatures.

Et pot interesar

Batxillerat i revàlides

Ara mateix hi ha tres tipus de batxillerat: Humanitats i Ciències Socials, Arts i Ciències (disciplina aquesta última a la qual s’afegirà Tecnologia). Una vegada que la nova LOMLOE entri en vigor n’hi haurà un quart tipus: el batxillerat general, en el qual els estudiants podran rebre continguts combinats dels tres models ja vigents. Els estudiants de les quatre modalitats podran obtenir el títol malgrat tenir una assignatura suspesa (una de sola). En casos molt excepcionals, el batxillerat es podrà estudiar en tres anys en lloc de dos. La llei elimina les revàlides (quatre dies d’exàmens) imposades en l’època del ministre Wert i les substitueix per unes proves de diagnòstic a 4t de primària i 2n d’ESO. També fa desaparèixer els anomenats itineraris en la secundària, que implicaven els alumnes amb menys capacitats a prendre un camí escolar de menor rang acadèmic. La norma pretén reduir l’alt índex de repetició (28% davant l’11% de l’OCDE), així que a partir d’ara repetir curs serà completament excepcional. L’esperit de la llei és la de «modernitzar» el sistema educatiu, així que insta les autoritats a encaminar els currículums cap a un model més competencial i menys memorístic.

Castellà i català

Els dos partits del Govern van pactar un esmena amb ERC per eliminar la referència expressa que el castellà sigui la llengua vehicular en l’ensenyament. És un dels aspectes que més bronca política ha provocat, tot i que, en realitat, poques coses canviaran en el dia a dia de les escoles. L’objectiu d’ERC és blindar la immersió lingüística catalana, un mètode que evita la segregació social i que els partits de la dreta sempre han intentat torpedinar, fins i tot amb enginyeria legislativa. En realitat, el que implicarà la llei és el que ja passa en la realitat: que els alumnes acabin l’educació obligatòria amb perfecte coneixement tant del castellà com del català. Si algun alumne o alumna té carències en algun dels dos idiomes, els centres educatius impulsaran mesures per compensar aquestes llacunes. L’objectiu és el ple domini bilingüe. És a dir, la immersió continua vigent, però serà flexible i compensada.

 

Religió

Els centres educatius continuaran oferint religió (una opció escollida pel 63% dels alumnes, més aviat les seves famílies). No obstant, no comptarà per a nota ni per a l’accés a les beques. Tampoc tindrà una assignatura mirall. El que sí que tindran tots els alumnes és una assignatura obligatòria de valors cívics i ètics.