La Comissió d’Indemnitzacions dels Maristes demana la no prescripció de la pederàstia

  • El grup de treball acaba amb el pagament de 400.000 euros a 25 exalumnes, víctimes d’abusos sexuals
  • És la primera vegada a Espanya que una congregació religiosa compensa econòmicament per aquests delictes
La Comissió d’Indemnitzacions dels Maristes demana la no prescripció de la pederàstia

JOAN CORTADELLAS

Es llegeix en minuts

La comissió d’acollida de víctimes d’abusos sexuals de casos prescrits, impulsada per la congregació dels maristes, que ha donat la primera indemnització acordada a Espanya a víctimes d’aquests delictes, ha reclamat aquest dijous que aquests casos no prescriguin per no perpetuar «la llei del silenci».

La comissió ha presentat els resultats del seu treball, iniciat el mes de gener, i en el marc del qual han atès un total de 25 exalumnes que van ser víctimes d’abusos, que van comparèixer de forma voluntària per exposar els seus casos.

La congregació dels maristes de Catalunya va ser la primera d’Espanya que va crear una comissió independent, junt amb la Fundació Mans Petites, creada per Manuel Barbero, pare d’una de les víctimes, per valorar indemnitzacions a les víctimes d’abusos sexuals comesos a les seves escoles prescrits judicialment.

Els maristes van anunciar el 3 de desembre un pagament de 400.000 euros a 25 exalumnes que van denunciar haver patit abusos fa anys i han demanat perdó per escrit a cada un d’ells.

No obstant, la doctora en Psicologia Montserrat Bravo, que forma part de la comissió, ha assenyalat que «no existeix indemnització que pagui devastar la vida i la felicitat d’un nen» i ha indicat que la prescripció d’aquests delictes és una «evidència objectiva» del «retard d’una societat». «Qualsevol Estat i qualsevol sistema judicial que no avança en el control i eliminació de la violència sexual contra la infància i l’adolescència està perpetuant la llei del silenci», ha afirmat Bravo.

La psicòloga ha indicat que, a més de la violència sexual, les víctimes també van patir una «violència institucional insuportable», a la qual cosa s’havia d’afegir que els agressors formaven part de l’Església o de centres religiosos, «que suposava una contradicció impossible d’assimilar per als nens» i els convertia en «botxins perfectes».

Un treball de tota la societat

Per la seva banda, la doctora Dolors Petitbò, especialista en Psicologia Clínica, ha assenyalat que la prevenció i la detecció són fonamentals per evitar més casos d’abusos a menors en el futur. «Els danys que provoquen els abusos depenen de tota la societat, perquè si es detecten immediatament, les conseqüències són molt més lleus. A més, es poden parar i no hi ha més víctimes i l’abusador rep el càstig que li correspon», ha indicat Petitbò.

La doctora també ha lloat la «clara disposició a escoltar i reconèixer els danys causats» de la congregació dels maristes. «Hi havia molts professors, molts germans maristes que actuaven correctament. Però en els abusos, només que un ho faci malament, embruta tota la institució», ha apuntat. Per això, ha dit que la mateixa institució dels maristes és «víctima» d’«aquesta manera d’actuar». Petitbò ha fet una crida a tenir «tolerància zero» amb qualsevol tipus d’abús sexual i ha demanat desenvolupar «polítiques de bon tracte» i garantir «espais segurs per als joves i els nens».

Et pot interesar

Un total de 18 professors o monitors d’escoles maristes han sigut denunciats en els últims anys per abusos comesos des dels anys 60, tot i que només un d’ells, el professor d’Educació Física Joaquín Benítez, ha arribat a judici i ha sigut condemnat, mentre que la resta de denúncies han sigut arxivades perquè havien prescrit.

Així mateix, el president de la comissió, l’advocat i exdirector general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de la Generalitat, Xavier Puigdollers, ha indicat que no buscaven «repetir un judici» amb les víctimes sinó «escoltar» la seva versió i donar-los «una resposta» en funció dels fets exposats. Puigdollers ha indicat que la prevenció d’aquest tipus de violència no es troba en les lleis sinó «en l’actuació dels adults en relació amb tots els nens».