Sabine Henning, experta de l’ONU en transició demogràfica: "L’envelliment de la població no és cap crisi"

La davallada de la fertilitat i l’augment de l’esperança de vida canvien la piràmide poblacional a pràcticament tot el món. Per Sabine Henning, cap de la Secció de Transició Demogràfica Sostenible, Comissió Econòmica i Social de les Nacions Unides per a Àsia-Pacífic, això no representa cap crisi, si bé alerta que els països han d’estar preparats per afrontar els seus reptes. Ha estat a Barcelona participant juntament amb altres experts en un taller sobre longevitat organitzat per la Fundació La Caixa i l’entitat AARP al Palau Macaya.

¿Diria que l’envelliment de la població és un fenomen comú a tot el planeta?

Tots els països experimenten aquest procés, però no al mateix ritme. En alguns està més avançat, d’altres es troben en una fase intermèdia i d’altres tot just comencen, com a l’Àfrica. El més important és parlar de la velocitat amb què passa. En alguns països asiàtics aquesta transició fa 20 anys que es produeix, quan en altres regions en va trigar prop de 100. Això els deixa molt poc de temps per adaptar-se en termes de polítiques públiques i desenvolupament institucional, tot i que poden aprendre de les bones pràctiques d’altres llocs.

¿La regió d’Àsia-Pacífic, de la qual vostè n’és una experta, actua en certa manera com un laboratori global?

Europa ja està molt avançada. Per tant, se’n poden extreure moltes lliçons. Però a Àsia-Pacífic destaca la velocitat del procés i la coincidència de l’envelliment amb una digitalització molt ràpida, l’augment de les desigualtats, una urbanització intensa i el canvi climàtic. Parlem de cinc grans megatendències que afecten el desenvolupament sostenible, i allà es donen alhora. Per això cal mirar molt atentament la regió, també per a les coses bones.

En aquest sentit, l’augment de la longevitat no deixa de ser una bona notícia.

Absolutament. L’envelliment de la població no és cap crisi; que visquem més anys és un fet que cal celebrar. Té moltes dimensions, moltes cares i moltes expressions, i per això és important combatre les narratives que col·loquen les persones grans com un problema. Els països s’han de preparar de manera adequada i abordar els reptes que implica, però cal pensar en aquest procés d’una manera més positiva i equilibrada.

¿És important abordar aquest procés de canvi demogràfic de manera comuna?

Aquí a Barcelona hem parlat de crear un índex global de polítiques públiques que ajudi els països a preparar-se més bé per a l’envelliment de la població. Pot servir de referència comuna, si bé els països són molt diferents entre si. Per això crec que té molt de valor disposar d’un marc global, però ha de ser capaç d’adaptar-se a les realitats de cada zona.

Notícies relacionades

Una manifestació de 35.000 docents desborda el centre de València

Adif avança en més de 200 obres per reforçar la xarxa de Rodalies

¿Quines diferències culturals detecta entre Europa i Àsia quant al tracte a les persones grans?

A Àsia, el respecte i la comunitat exerceixen un paper molt important. Al Vietnam, per exemple, hi ha uns 8.000 clubs intergeneracionals d’autoajuda. És molt important crear oportunitats perquè joves i grans comparteixin espais, aprenguin els uns dels altres i col·laborin. No hauríem de plantejar aquesta transició com una lluita generacional. Podem fer que funcioni per a tothom.