Icona universal

Pippi, de l’anarcofeminisme al punk passant per Greta Thunberg

  • Un treball acadèmic que vincula el personatge més rebel de la literatura infantil amb figures com Emma Goldman rep el premi Aurèlia Pijoan Querol
  • En les aventures creades per l’escriptora sueca el 1945 ressonaven moviments com l’ecologia i el punk molt abans que es fessin populars
Mural sobre Pipi Calzaslargas y la lucha feminista en el colegio Cervantes de Sueca   FOTO  GERMAN CABALLERO

Mural sobre Pipi Calzaslargas y la lucha feminista en el colegio Cervantes de Sueca FOTO GERMAN CABALLERO / GERMAN CABALLERO

Es llegeix en minuts

Axel Lapuerta tenia 6 anys quan la seva mare li va comprar la primera entrega de ‘Pippi Langstrump’ en format VHS, que llavors es venia als quioscos. Quinze anys després d’aquell primer impacte, aquest acabat de graduar en Periodisme i Comunicació Audiovisual firma un treball de final de grau que situa la nena de les trenes pèl-roges en la tradició de l’anarcofeminisme i que li ha valgut el premi Aurèlia Pijoan Querol de la Universitat de Lleida.

Es compleixen 75 anys des que la formidable imaginació i la duríssima experiència com a jove mare de l’escriptora sueca Astrid Lindgren es conjuressin per donar a la llum Pippilotta Viktualia Rullgardina Krusmynta Efraimsdotter Långstrump, més coneguda aquí com a Pippi Calcesllargues. Generació rere generació, les mares han continuat transmetent, sobretot a les seves filles però també als seus fills, la fascinació pel rebel personatge.

Fa 75 anys

Els seus llibres d’aventures van començar a publicar-se a Suècia el 1945, després de ser rebutjats inicialment perquè es va considerar la protagonista «massa avançada». A Espanya van arribar en format de sèrie de televisió el 1974, quan TVE iniciava la seva obertura i Narciso ‘Chicho’ Ibáñez Serrador acabava de ser nomenat director de programació després de l’èxit del concurs Un, dos, tres. Entretinguts potser a mesurar les minifaldilles de les hostesses, els censors no van advertir el potencial transformador de la sèrie sueca, que es va reposar el 1979 i el 1987.

Les primeres mares que van descobrir la sèrie a la graella infantil de TVE havien nascut entre els anys 40 i 50, una època fosca i autoritària, i començaven a treballar fora de la llar i a anar la universitat. Però mentre els mestres de l’escola del tardofranquisme criticaven el mal exemple que donava aquella nena que no reconeixia cap tipus d’autoritat (ja fos de la família, l’escola, la policia o l’Estat) ni norma social, aquelles mares injectaven a consciència el missatge de llibertat, independència, bondat, valentia i felicitat de Pippi en les seves pròpies filles.

D’aquestes dones va rebre el testimoni la mare d’Axel Lapuerta, que al seu torn el va passar al seu fill: «Ella mai callava quan es trobava davant injustícies de gènere i així ens va inculcar el feminisme», explica. Un dels motius que el va portar a escollir aquest tema per al seu treball de final de grau va ser l’evidència que «hi ha molt poca investigació sobre el feminisme feta per homes i hauria d’interessar-nos també».

Feministes il·lustres

L’autor de ‘Feminisme en les sèries infantils de televisió. El cas de Pippi Langstrump’ relaciona la sèrie amb feministes històriques com Mary Wollstonecraft, Louise Michel i Emma Goldman i també amb el col·lectiu anarquista Mujeres Libres, que va tenir el seu auge en la guerra civil. Però la majoria de les primeres lectores de Lindgren no es deien a si mateixes feministes i molt menys anarquistes. Tampoc l’autora va utilitzar mai aquestes etiquetes, tot i que ho fos de fets i de pensament.

Pippi, interpretada per una Inger Nilsson que es fonia amb el personatge, no volia fer la revolució, no traspuava moralitat simplista i disfrutava malgastant els diners i compartint-ho amb els seus amics Tommy i Annika. Però l’anàlisi dels 21 capítols realitzada per Lapuerta descobreix que fins a en 12 ocasions intervé per defensar persones desfavorides (inclòs un cas d’assetjament escolar) i en 18 escenes s’enfronta a un home que supera en força i enginy.

Com deia l’obituari de l’autora publicat per la Federació Anarquista de Suècia el 2002: «Astrid Lindgren aprofitava la seva habilitat per escriure per exposar les seves preocupacions polítiques i, tot i que mai va escriure directament sobre anarquisme, tenia una tendència llibertària».

Un pirata absent

Òrfena de mare i filla d’un pirata absent (el prototip de rebel per antonomàsia), l’única família de la protagonista eren el mico Senyor Nilsson i el cavall pigat, amb els quals compartia una desballestada casa de camp quan no deambulaven pel món. La fusió de Pippi amb la naturalesa i amb els animals, que tracta com a iguals, la vinculen també amb la tradició de l’ecofeminisme, amb l’actual antiespecisme i amb una altra icona amb trenes, aquesta vegada de carn i ossos: Greta Thunberg.

Et pot interesar

Finalment, a aquesta figura de la ficció impossible d’etiquetar encara se la pot carregar amb una altra etiqueta. Ho va exposar en el seu inimitable estil la cantant islandesa Björk el 1996: «Fins que no vaig començar a llegir-li els seus llibres al meu fill no em vaig adonar del fotudament rebel que és Pippi. El seu missatge és: fora els pares, diners il·limitats, res d’escola, menjar i dormir quan et doni la gana...». ¡Que es fotin les feministes! El punk, els Sex Pistols, ¡tot és ‘fake’ comparat amb ella!». Una de les icones del moviment feminista punk Riot Grrrl de la dècada de 1990 era, junt amb Emma Goldman, Pippi Langstrump.

A més dels llibres i la sèrie de televisió, les seves aventures s’han editat en vinil, VHS, DVD, CD i també hi ha prevista una versió cinematogràfica. Coincidint amb el 75è aniversari, s’ha publicat un audiollibre que pot descarregar-se gratuïtament de Spotify.

Temes:

Feminisme