BALANÇ DELS EXPERTS

Suspens general en la lluita contra la segona onada a Espanya

Els experts atribueixen l'auge de contagis a un ampli ventall de raons, tant polítiques com socials

Mesures tardanes, mala comunicació i falta de compromís ciutadà en el punt de mira

Suspens general en la lluita contra la segona onada a Espanya

Ferran Nadeu

Es llegeix en minuts

Valentina Raffio

Contagis a l’alça, indicadors desbocats i aplicació de noves mesures per frenar l’expansió del virus. Aquests enunciats que es repeteixen avui recorden els que ressonaven fa uns mesos. Així que arribats a aquest punt la pregunta és clara. ¿Què ha pogut fallar perquè tornem a parlar del mateix? Diferents experts interpel·lats per aquest diari apunten a un ventall de raons que van molt més enllà del virus. Parlem d’un suspens general. I de moltes reflexions que cal fer perquè la història es torni a repetir.

Daniel López Codina, investigador del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), contextualitza el debat sota el següent panorama. Entre el març i el maig, Espanya va aplicar un dels confinaments més durs d’Europa. Va aconseguir rebaixar la incidència. I quan les aigües semblaven haver-se calmat, va aixecar les barreres. Va sortir del confinament creient que la pandèmia s’havia acabat. «El sistema de vigilància no estava del tot preparat», recalca Codina. «I tots, com a societat, ens vam relaxar. Vam abaixar la guàrdia», afegeix.

Així que a l’estiu van tornar les trobades socials i, amb això, els contactes que el virus necessita per estendre’s. Va ser llavors quan la corba va tornar a créixer de manera silenciosa. Ara, amb l’arribada del fred, els contagis no només creixen sinó que van camí de desbocar-se. «No només a EspanyaEstà passant el mateix a tot Europa», recalca l’expert.  I és aquí quan, una vegada més, es torna a parlar de noves mesures per frenar el virus. Amb la mateixa lògica que al març (de reduir els contactes), però a través de noves estratègies restrictives.

Mesures tardanes i sanitat desmantellada

A finals d’agost, quan els indicadors ja parlaven d’una incidència elevada de casos, Espanya es va disposar a aplicar el primer paquet de mesures unificades per frenar els contagis. Ja llavors, les societats científiques van denunciar que les restriccions arribaven tard. I que, a més, el sistema sanitari no estava preparat per a cap altre eventual augment de casos. Ni per mantenir la sanitat en marxa. Ni per al rastreig de casos Covid-19.

Vist en retrospectiva, López-Codina ratifica que «les mesures no van ser suficients». «Fa anys que el sistema sanitari espanyol pateix retallades i és impossible reconstruir-lo d’un dia per l’altre. Aquest factor ha marcat de manera decisiva el rumb d’aquesta crisi a Espanya», recalca l’expert, des de fa mesos dedicat a l’anàlisi de la situació epidemiològica.

Sense explicacions clares

«L’error més flagrant ha sigut la comunicació. Les mesures no s’han explicat bé», argumenta l’epidemiòleg Javier del Águila. «No s’ha sabut explicar la feina dels experts sobre la qual se sustenten les restriccions. O el perquè de la seva aplicació en un determinat moment», afegeix.

Aquest mateix retret també el van posar sobre la taula diversos experts quan, interpel·lats per aquest diari, es van pronunciar sobre la responsabilitat dels joves en els rebrots. El seu diagnòstic va ser clar; si la normativa transcendeix a través de missatges confusos, el desacatament arriba per defecte.

Ciutadans amb la guàrdia abaixada

L’altra cara de la moneda és la resposta ciutadana davant aquestes mesures. Perquè sí, en aquests mesos hi ha hagut molta gent que ha seguit les normes al peu de la lletra. Però també han sigut molts els que no ho han fet. «La culpa és, en part, dels que s’han saltat les restriccions per organitzar festes. Però també dels que han fet àpats familiars amb molta gent. O de les empreses que no han pres les mesures adequades per protegir els seus treballadors», assenyala López-Codina.

«Ara no es tracta de culpabilitzar la gent, sinó d’explicar que tots formem part del mateix equip», argumenta el biofísic, reclamant un compromís ciutadà més gran en la lluita contra la pandèmia.

Confusió i baralla política de fons

L’aplicació de mesures, a més, s’ha vist envoltada d’una intensa pugna política entre el Govern, les autonomies i les seves respectives autoritats sanitàries. La crispació generada al voltant de les restriccions sanitàries podria haver fomentat, indirectament, la desconfiança cap a aquestes. «El risc és que la ciutadania associï seguir o no les normes com una opció política. Com passa als Estats Units amb les mascaretes», esgrimeix Del Águila.

«Tot i així, el debat és necessari per abordar els efectes socials i econòmics que es deriven d’aquestes restriccions. Però la discussió no s’hauria de centrar-se en les mesures, sinó en com protegir els col·lectius més afectats», comenta l’epidemiòleg. «És un debat complex i ple de matisos que s’ha d’abordar», afegeix.

Abans que res, claredat

Et pot interesar

«L’objectiu de totes les mesures aplicades fins ara és el mateix; reduir els contactes entre les persones per frenar així l’expansió del virus», recorda Del Águila. L’eventual aplicació d’un toc de queda, de fet, respon a la mateixa lògica. Perquè restringir els moviments, ja sigui a través d’una normativa o per la mera conscienciació social, ajudarà a tornar a frenar la corba.

En aquesta mateixa línia, López-Codina també critica que els ‘tertulians’ i els ‘debats televisius’ associïn l’aplicació de mesures a una ideologia. «Creure que això és un debat polític és un error. Aquí no hi ha ni dreta ni esquerra. Cal deixar clar que això és un problema de salut pública que afecta tothom», sentencia.