Espanya, tard i sense rastrejadors per frenar els rebrots de Covid-19

Els experts, que la setmana passada van emetre un comunicat alertant de l’«alta probabilitat» d’un nou col·lapse sanitari i reclamant mesures més contundents, perceben l’acord entre autonomies com un pas endavant. Però no com una solució convincent. Preocupa sobretot la falta de recursos, que entorpeix les tasques d’atenció primària i dels hospitals. I l’absència de la «legió de rastrejadors» que es va prometre per avançar-se als contagis. Sobretot ara, a les portes d’un setembre en què s’esperava reprendre l’activitat laboral i escolar interrompuda per la pandèmia.

Mesures tardanes

Les societats mèdiques denuncien que les restriccions dissenyades per aturar els contagis arriben amb ‘l’incendi’ de casos ja començat. I no com a mesures preventives, tal com es va demanar fa mesos. «Fa setmanes que atenem un degoteig creixent de pacients amb Covid-19 i no ha sigut fins ara que s’han pres mesures per aturar els contagis. És un pas que s’hauria d’haver fet fa temps», explica Germán Peces-Barba, vicepresident de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR). I així ho corroboren tots els altres portaveus de les societats mèdiques contactades per aquest diari. L’augment de casos ja es trasllada als hospitals. A Madrid, per exemple, ja hi ha centres que dediquen una planta només a pacients de Covid-19. L’Hospital 12 de Octubre ha suspès gran part de les cirurgies no urgents que tenia programades.

Les mesures arriben tard. El veto als fumadors, que a partir d’ara tindran prohibit exhalar fum a menys de dos metres de distància dels altres, es va plantejar el maig de la mà d’un grup d’experts de la SEPAR. És a dir, al principi de la desescalada. L’advertència es va traslladar a la normativa d’algunes comunitats com una recomanació. I no ha sigut fins ara, a l’agost, que s’ha tirat endavant una restricció. «Mentre no tinguem un tractament eficaç o una vacuna, aquestes mesures són l’única cosa que ens salvarà d’un altre col·lapse sanitari», esgrimeix Peces-Barba.

Sense rastrejadors

L’augment de casos ja deixa empremta a diferents estrats. Començant pels laboratoris encarregats d’analitzar les proves diagnòstiques. Julio García, portaveu de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC) explica que als centres s’enfronten a «una demanda de proves PCR infinita amb uns recursos limitats». «Si al març fèiem uns 300 tests al dia, ara estem en més de 1.500», il·lustra. La capacitat de trobar casos positius ha augmentat. Així com la detecció de perfils lleus o asimptomàtics, que ara com ara suposen fins i tot un 60% dels nous diagnòstics. Falla la planificació d’una resposta davant aquests casos. «¿De què serveix que tirem endavant tantes proves PCR si després no hi ha una actuació darrere? A hores d’ara no podem parlar de contractar rastrejadors. Ja haurien d’estar actuant», esgrimeix García.

En aquests moments, la petició de fer més proves diagnòstiques xoca amb la falta d’especialistes. García parla de contractes precaris, de mes a mes, i d’una competició ferotge per trobar personal qualificat. El problema ve de fa temps. Però les seves repercussions preocupen sobretot ara, a les portes d’una època de grips i altres virus respiratoris que podrien col·lapsar el treball d’aquests centres. «Estem al límit de la nostra resistència física i mental. Trobem a faltar un pla. Un reforç. Una cosa que ens garanteixi que no acabarem cremats», destaca García.

Tensió a l’atenció primària

Mentrestant, als centres d’atenció primària l’augment de diagnòstics de Covid-19 es percep amb preocupació. Salvador Tranche, president de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (Semfyc) explica que en aquests moments els sanitaris de capçalera treballen en una època d’estiu amb fins al 40% de la plantilla de vacances. Compaginant la cura dels pacients habituals, que durant mesos van deixar de banda el seu seguiment, amb el rastreig de nous casos Covid-19. I enfrontant-se a un augment dels positius que no s’esperava per aquestes dates.

«Ara mateix no podem parlar d’un col·lapse de l’atenció primària. Però a hores d’ara, quan esperàvem que no hi hagués casos, l’augment dels diagnòstics resulta preocupant», explica Tranche. «El problema està en la falta de recursos i de coordinació. Amb prou feines hi ha hagut incorporacions de personal sanitari als centres. Tampoc de rastrejadors. Els metges comencen a estar sobrepassats per l’augment dels casos, sobretot a les comunitats més afectades. Ja estem veient els primers senyals d’alarma i demanem reforços abans que perdem el control de l’epidèmia», afegeix el doctor.

«No oblidem que a finals de febrer només teníem un grapat de casos a Espanya. I un mes després ja n’hi havia 67.000 de declarats. A aquests cal afegir els milers de ‘pacients invisibles’ que vam atendre des de l’atenció primària, que al juny ja sumaven més d’un milió i mig de casos sospitosos», emfatitza el portaveu de la Semfyc. La preocupació, doncs, no està tant en la situació actual. Sinó en la possibilitat que en les pròximes setmanes es desbordi. El Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties ja va alertar que Espanya se situa ara mateix entre els països europeus amb més augment de casos. En aquests moments, de fet, destaca com el país amb la incidència més gran acumulada de contagis d’Europa: la taxa és de 132,2 casos per cada 100.000 habitants en els últims 14 dies, per davant Luxemburg (98,6), Malta (98,3), Romania (88,5) i Bèlgica (60,8).

Toc d’atenció

Als centres hospitalaris «s’està atenent un degoteig creixent de casos i temem que aviat la situació s’acabi torçant», argumenta Peces-Barba, pneumòleg i vicepresident de la SEPAR. Entre el març i l’abril, les urgències es van enfrontar a la primera onada de casos amb escassetat d’equipaments, guants, mascaretes i respiradors. Amb metges esgotats i exposats al contagi. «Ara mateix no sabem si les administracions han reparat els errors que vam patir en la primera onada de casos. Els sanitaris hi serem, a primera línia. I no fallarem. ¿Però qui ens garanteix que els hospitals estan preparats per atendre una nova onada de pacients Covid-19? ¿Hi haurà prou equipament? ¿I personal? Seria d’agrair que ens donessin un missatge de tranquil·litat», comenta el metge.

Les societats mèdiques insisteixen a traslladar aquesta preocupació a la societat. «No per alarmar, sinó per advertir del que pot passar», expliquen a l’uníson diversos experts en converses amb aquest diari. «Veiem que hi ha segments de la població amb una baixa percepció del risc. La manifestació de l’altre dia a Madrid n’és un exemple», explica Ricardo Gómez Huelgas, president de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI). «En aquest moment de la pandèmia, després de tot el que hem viscut i mentre ens enfrontem a un nou augment de casos, mantenir postures negacionistes és un acte d’irresponsabilitat col·lectiva», valora el president de la SEMI.

Rafael Manuel Ortí Lucas, president de la Societat Espanyola de Medicina Preventiva, Salut Pública i Higiene (SEMPSPH), demana que les restriccions per aturar el virus s’expliquin amb més didàctica. «I no només amb multes. O culpabilitzant», valora el salubrista. «Necessitem que la gent entengui quines són les pràctiques de risc perquè així les pugui evitar. En aquests moments és clau fomentar l’educació i la responsabilitat social», afegeix.

Canvis estructurals

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

Més enllà de les preocupacions més immediates, els experts també reclamen canvis estructurals en el sistema sanitari. Des de la SEMI, per exemple, Gómez Huelgas reclama millorar els mecanismes de governança comuna. «Trobem a faltar l’existència d’una agència a nivell estatal que coordini les qüestions relacionades amb la salut pública. Necessitem un sistema cohesionat i equitatiu, que basi les seves decisions en l’evidència científica i no en consideracions d’índole política», valora l’expert. L’acord a què es va arribar divendres passat en el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, de fet, suposa una cosa inèdita. Mai abans en la història de la democràcia s’havien acordat mesures estatals en matèria de salut pública. «Necessitem coordinar les polítiques sanitàries, que fins ara han sigut una mica lentes i erràtiques», afegeix.

L’arribada de la pandèmia, un fenomen anunciat tot i que imprevisible, va demostrar que els sistemes de salut pública no estaven preparats per fer front a una crisi sanitària d’aquesta magnitud. «Ara ha quedat clar que cal invertir en prevenció. I no només per la Covid-19, sinó pel que pugui passar més endavant. Per donar resposta a les malalties cròniques i a les altres ‘epidèmies silencioses’ que vivim», reflexiona Ortí Lucas. «La societat només recorda els salubristes quan el problema ja és present. Hem de canviar el xip», afegeix. És a dir, actuar abans que sigui massa tard.