BALANÇ DE LA SEGONA ONADA

Espanya arriba a un milió de contagis de Covid-19

Aquest dimecres s'han comptabilitzat 16.973 casos nous, un nou rècord diari de casos

La majoria d'infeccions diagnosticades des del mes de maig fins ara s'han produït en l'àmbit social

Es llegeix en minuts

Valentina Raffio

Espanya ja ha arribat a un milió de contagis de Covid-19. L’últim informe del Ministeri de Sanitat confirma que aquest dimecres s’han comptabilitzat 16.973 casos nous, fet que suposa un nou rècord de casos i eleva el balanç global de la pandèmia a 1.005.295 infeccions detectades des que hi ha registres. El primer cas d’infecció per coronavirus SARS-CoV-2 a Espanya es va registrar el 31 de gener del 2020. Des d’aleshores 165.049 persones han sigut hospitalitzades i 34.366 més han mort a causa d’aquest virus.

A principis de febrer es parlava d’un grapat de casos a tot el país. A mitjans de març, els contagis ja s’havien desbocat fins al punt que va ser necessari aplicar una sèrie de mesures dràstiques per contenir l’expansió del virus. L’aplicació de l’estat d’alarma i el confinament total de la població durant mesos va frenar, en part, l’augment de casos, hospitalitzacions i morts. Al maig, la corba de contagis semblava indicar el final de la primera onada. En aquell temps s’entreveia un estiu tranquil, amb totes les esperances posades en les teories que afirmaven que la calor podia atenuar la propagació del virus. Però no va ser així.

Quan van tornar les trobades socials, les quedades amb amics i els tiberis amb la família, van tornar a brollar els casos. A partir d’allà es va començar a parlar de brots, rebrots i de l’amenaça d’una segona onada. Ara que ja hem arribat al mes d’octubre, els números tornen a parlar d’una situació crítica. No només a Espanya, sinó a tot Europa. Els experts recorden que el perill que s’amaga després d’aquests números no és el que es reflecteix en la situació actual. Preocupa més l’augment desbocat de contagis, el fantasma d’una nova saturació del sistema sanitari i les conseqüències sanitàries, econòmiques i humanes que poden derivar-se d’aquesta nova onada.

Més de 8.000 brots des del final de la desescalada

El Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries parla de 8.488 brots detectats des que va finalitzar la desescalada, amb uns 80.924 casos relacionats. La majoria dels focus dels quals es té constància són de petita magnitud, amb menys de 10 casos derivats. Els de més envergadura, «s’estan produint entre treballadors en situacions de vulnerabilitat i en centres sociosanitaris», destaca l’últim informe sobre els brots a Espanya. Per això mateix, entre els experts ja comença a sonar la paraula ‘sindèmia’. En un article recent publicat a la revista ‘The Lancet’, el doctor Richard Horton demanava estudiar la crisi sanitària a través d’aquest prisma. Perquè per entendre (i abordar) la naturalesa del virus no s’han de tenir en compte només la biologia del patogen, sinó també els entorns socials en els quals fa més mal.

A Espanya, la majoria dels brots s’han produït en l’àmbit social (31,4%). Les reunions de familiars i amics han generat més d’11.470 casos. Els locals d’oci, 2.374 més. I l’hostaleria, més de 1.872. I això només tenint en compte els casos que s’han pogut rastrejar directament fins aquestes fonts. El segon àmbit on més contagis s’han produït són els brots familiars, relacionats amb el 18,8% dels brots detectats. El segueixen els brots mixtos, que van des dels entorns socials fins als familiars o laborals i viceversa. I els brots en entorns laborals, que suposen un 13,3% del total. Només aquests han generat més de 14.603 casos diagnosticats.

Els brots que més preocupen són aquells que afecten directament poblacions vulnerables. És el cas, per exemple, dels focus detectats en residències de gent gran, que sumen 8.607 casos des del mes de juny fins ara. O els que s’han detectat entre col·lectius en risc d’exclusió social, com als centres d’acolliment i pisos tutelats, amb més de 1.297 casos diagnosticats fins ara; o els que afecten temporers, amb 5.929 casos en total; o treballadors d’escorxadors i empreses càrnies, amb 2.035 casos més.

Els més afectats de la segona onada

Més enllà dels brots, la gran preocupació és que els contagis s’estenguin fins al punt d’arribar (de nou) a un escenari de transmissió comunitària. És a dir, que ja sigui impossible traçar l’origen d’un contagi. I aquest és justament el context en el qual, segons coincideixen els experts i les autoritats sanitàries, ja es troben diversos territoris d’Espanya. La comunitat de Madrid destaca, fins ara, com la més afectada, amb més de 202.361 contagis i 1.443 defuncions registrades des del mes de maig fins ara.

Et pot interesar

La majoria dels casos detectats en aquesta segona onada es concentren a la franja d’edat entre els 15 i els 49 anys. És a dir, entre la població jove. S’estima que més de 148.695 joves d’entre 15 i 29 anys s’han infectat durant la segona onada de la pandèmia a Espanya, i es converteix així en la franja més nombrosa d’afectats pel virus. Els efectes més durs d’aquesta crisi sanitària, en canvi, es continuen concentrant en els més grans de 60 anys. Les hospitalitzacions, els ingressos a l’uci i les defuncions registrades han fet encara més mal en el col·lectiu de grans, que també va ser el més castigat per la primera onada. Des del mes de maig fins ara, 9.775 persones més grans de 80 anys van ser hospitalitzades i 3.447 van morir a causa del virus.

L’últim informe de la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica i l’Institut de Salut Carles III planteja el balanç següent: des del dia 10 de maig fins ara, el 50% del total de casos de Covid-19 detectats a Espanya ha presentat símptomes característics de la malaltia. Un 5,3% ha requerit hospitalització. Un 0,4% ha sigut ingressat en una unitat de cures intensives.  I un 0,8% ha mort.