CAP DE SETMANA atípic

El Pirineu i el Montseny es preparen davant una allau de visitants de Barcelona a la fuga

Alcaldes de la Garrotxa i el Vallès Oriental estudien mesures per frenar l'impacte dels 'urbanistes' sobre el medi natural

Les restriccions de la Generalitat per la Covid no preveuen limitar la mobilitat i això fa preveure una sortida massiva de l'àrea metropolitana

El Pirineu i el Montseny es preparen davant una allau de visitants de Barcelona a la fuga

FERRAN NADEU

4
Es llegeix en minuts
Anna Rocasalva

El cap de setmana atípic que s’acosta té els alcaldes de municipis de l’interior de Catalunya amb la mosca al nas. És temporada de collir bolets, fa bo i el temps convida a fer un tomb pel bosc, una acampada o a pujar una muntanya buscant grans paisatges. I si hi afegim el fet que a les ciutats l’activitat d’oci serà amb tota probabilitat reduïda –per la normativa de la Generalitat que tancarà els bars i restaurants i restringirà l’activitat comercial–, tot apunta a un cap de setmana d’aglomeracions en espais naturals i a les poblacions preferides per a les escapades dels metropolitans. 

«Hem aplicat mesures extra a la Fageda d’en Jordà i a la zona volcànica, però és molt difícil controlar la situació quan hi ha tal desbordament», avisa el president de l’hostaleria de la Garrotxa, Gerard Xifra. «Tampoc es pot limitar l’aforament quan no hi ha una única porta d’accés al parc natural», es lamenta. 

«No podem limitar l’aforament quan no hi ha una única porta d’accés a un parc natural»

Gerard Xifra

President de l’Hostaleria de la Garrotxa

«A més no s’ha restringit la mobilitat, però sí que s’han tancat els bars i restaurants; uns serveis absolutament necessaris tenint en compte que la majoria dels hotels no en tenen i que envien l’hoste a altres establiments veïns de confiança. Sense ells no sé com afrontarem la sobreocupació a la muntanya», resumeix.

Un dels entorns naturals que més ha patit massificacions les últimes setmanes ha sigut el Parc Natural del Montseny, per la seva proximitat a la conurbació de Barcelona. El pont del Pilar ha deixat esperpèntiques imatges d’aparcaments plens de gom a gom, amb vehicles mal aparcats que, fins i tot, forçaven a envair el carril contrari o generaven grans col·lapses.

Cues de muntanyencs a la Pica d’Estats, el setembre passat. / TWITTER PNALTPIRINEU

Sense eines legals

A més, les aglomeracions han portat problemes d’incivisme com la brutícia i la inseguretat. Els alcaldes de l’àrea del Montseny volen consensuar mesures conjuntes per controlar l’accés i regular els usos d’aquests espais. Aquesta regulació és competència municipal però els consistoris no tenen altres eines legals que els emparin per posar fre o castigar possibles infraccions, ni mitjans tècnics i humans per portar el control.

La regulació de l’accés al medi natural és competència local, però els ajuntaments no tenen eines per fer el control

També per aquesta raó, la Diputació de Barcelona ha posat en marxa una campanya de comunicació per contenir l’allau de visitants. «És una situació difícil perquè no volem frenar l’activitat econòmica del territori, però hem de fomentar el bon comportament a la muntanya», puntualitzen fonts d’aquest ens gestor.

La naturalesa, el millor reclam

«El turisme no és un luxe, és una necessitat, i estar en contacte amb la naturalesa s’ha convertit en una cosa crucial», sentencia el cap de promoció i màrqueting del Patronat de Turisme de Lleida, Juli Alegre. En declaracions a EL PERIÓDICO, Alegre explica que, malgrat el «duríssim» confinament del Segrià, les comarques lleidatanes han tingut «una bona quinzena de juliol i un agost ple de turistes de Barcelona i la seva àrea metropolitana», que «van pal·liar» la falta de visitants estrangers. 

«El setembre també ha sigut un bon mes gràcies als últims tres ponts. Ara caldrà veure quin és l’abast de les restriccions però, mentre no es prohibeixi la mobilitat, la gent continuarà venint a disfrutar de la naturalesa», afirma. I és que la clau de l’èxit de les terres de Ponent, admet, ha sigut una «oferta de patrimoni natural molt competent».

«Mentre no es prohibeixi la mobilitat, la gent continuarà venint a disfrutar de la naturalesa»

Juli Alegre

Cap de promoció i màrqueting del Patronat de Turisme de Lleida

Coincideix amb això la propietària de l’Aigüestortes Càmping Resort i del Nou Càmping, Marta Cortina, uns establiments on el turista pot aparcar la seva autocaravana i no dependre de cap bar ni restaurant. «Els caps de setmana estan funcionant bastant bé gràcies als bungalous i a tenir tan a prop el parc nacional amb activitats tot l’any», explica.

Incertesa per les restriccions

Notícies relacionades

No obstant, no tots els hotelers de Lleida es mostren tan optimistes. Jaume Ramon Solé és el president de la Federació de Turisme Rural i Agroturisme de les Terres de Lleida, però també és el propietari de la Torre del Codina, una antiga casa rural del segle XVII habilitada com a allotjament turístic. «El nostre establiment està pensat per a grups de 15 persones. Teníem tota la tardor plena però, a causa de la limitació de l’aforament a un màxim de sis persones, s’estan cancel·lant totes les reserves», es lamenta. I no és l’únic.

«Teníem la tardor plena però, a causa de la limitació de l’aforament a sis persones, s’estan cancel·lant reserves»

Jaume Ramon Solé

President de la Federació de Turisme Rural i Agroturisme de les Terres de Lleida

Aquest dimecres el president de la Federació de l’Hostaleria de Lleida, Josep Castellarnau, ha tingut la difícil tasca de comunicar als seus membres les noves restriccions de la Generalitat. «Això de l’aforament no afecta tant els hotels, però el tancament dels bars i restaurants sí. Si no hi ha aquests serveis dubto que els hostes s’acullin a la pensió completa». «Ja m’han comunicat les primeres cancel·lacions, tot i que hi continua havent reserves. Però la previsió és nul·la», assegura.