ENTREVISTA AMB LA TITULAR D'EDUCACIÓ I FORMACIÓ PROFESSIONAL

Isabel Celaá: «Parlem molt dels bars, però no podem avançar amb les escoles tancades»

Un mes després de l'inici del curs, la ministra assegura que el 99% de les aules funcionen amb normalitat

«Mai he vulnerat les normes», explica sobre el seu polèmic viatge a Bilbao per a una consulta mèdica

celaa jlroca epc / periodico

8
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

Quan era jove, Isabel Celaá (Bilbao, 1949) volia ser professora d’anglès. Es va llicenciar en Filologia Anglesa i Dret. Va arribar a ser catedràtica, però la política (inclosa l’educativa) la va temptar més. Mare de dues filles, va patir els anys de plom a Euskadi i encara recorda com canviava l’itinerari amb cotxe cada dia per anar al seu despatx per precaució davant el terrorisme etarra. Ara, des de Madrid, dirigeix el Ministeri d’Educació i Formació Professional. El Govern al qual pertany va decidir tancar els centres educatius al març, quan la ciència sabia poc del perillós virus que amenaça el planeta i es va considerar que els nens i les nenes eren supercontagiadors. Fa un mes van tornar a obrir les seves portes físiques per donar la benvinguda al curs 2020-2021. Molts van assegurar un desastre sanitari. No sembla ser així. Almenys, de moment.

Abans que res, ministra. Divendres va rebre moltes crítiques pel seu viatge a Bilbao. ¿Per què va marxar?

Vaig tornar a casa per una consulta amb el meu metge habitual, que està a Bilbao, després d’haver patit un problema de salut. Mai he vulnerat les normes. Tampoc ho vaig fer a l’abril, durant l’anterior confinament, quan vaig viure un moment personal molt dolorós. Llavors, com tantes persones que van passar per un tràngol similar, vaig respectar la prohibició de viatjar.  Ara he tornat a actuar seguint les normes establertes en el reial decret de l’estat d’alarma.

Tornem al curs escolar. En alguns països, com els EUA, s’ha imposat l’escola virtual. Espanya, no obstant, ha apostat per la presencialitat. Els primers informes científics conclouen que l’obertura del curs no ha tingut un impacte significatiu en l’evolució de la pandèmia. ¿Està més tranquil·la, ministra? ¿Dorm millor?

Dormo una mica més tranquil·la, però tampoc gaire perquè la pandèmia ens té preocupats, hi ha molt treball per davant. Ha passat un mes i tenim ja una mirada més centrada en la realitat, que està sent la normalitat.

¿Quines són les dades?

Tots els dies els analitzem i podem dir que el 99% de les aules estan funcionant. Això posa en evidència que, lluny de ser part del problema, els centres educatius són part de la solució. Les escoles no són contagiadores perquè els casos de Covid-19 venen de fora. El professorat ha sigut fonamental. També les direccions dels centres i els equips d’administració. Tots ells han permès generar un ambient higiènic sanitari. Són la força més gran del sistema educatiu. També vull fer menció als alumnes més petits, uns superherois. Només cal veure’ls com es renten les mans, mantenen la distància i porten la mascareta. Són superagents de la lluita contra la pandèmia. Un aplaudiment per a l’escola. Ara bé, no podem abaixar la guàrdia. Hem de seguir tots els controls que ens imposa Sanitat. Amb rigor i disciplina.

Al maig va assegurar que és «infinitament més complicat obrir una escola en plena pandèmia que un comerç». És cert, però molts ciutadans tenen la sensació que a Espanya importen més els bars que les escoles.

En aquest país es parla molt de bars, és veritat. Però el país no pot avançar de cap manera amb les escoles tancades. Avui tenim més evidència científica que la que teníem al maig. S’ha demostrat que els nens i les nenes no són supercontagiadors. Per tant, el nostre objectiu és mantenir la presencialitat. Cada dia que passem amb l’escola oberta és una victòria.

Hi ha pares i mares absentistes 

Crec que hem avançat molt en aquesta confiança familiar. A les famílies els dic diàriament que les escoles són entorns segurs. Els seus fills estan millor a l’aula que a qualsevol altre lloc. Els centres educatius han de ser els primers en obrir i els últims en tancar. Lluitem i treballem cada dia per mantenir l’escola oberta. La presencialitat és insubstituïble. Anirà augmentant a mesura que anem aplanant la corba.

La ministra Celaá, durant l’entrevista amb EL PERIÓDCO / JOSÉ LUIS ROCA

Al juny, Espanya va descartar un aprovat general per als alumnes, com sí que va fer Itàlia. Aquí es va optar per una avaluació global i es va permetre passar de curs amb assignatures suspeses. ¿Què passarà ara?

Estic en contra de l’aprovat general. És injust tant per als alumnes que han adquirit més coneixements com per als que en tenen menys. No valora el mèrit dels estudiants més notables i tampoc identifica les deficiències educatives o emocionals dels altres. Espanya és un país amb un sistema educatiu que abusa de les repeticions. Obligar un alumne a repetir curs és una decisió d’alta transcendència que de cap manera s’hauria de prendre a la lleugera. En conseqüència, el reial decret llei que hem aprovat proposa una avaluació que millora la qualitat de l’ensenyament. Lluny de deixar-la en la qualificació d’un docent el que fa és dipositar-la en la junta d’avaluació perquè de manera col·legiada, aquest conjunt de professors que coneixen l’alumne, adoptin la decisió després d’haver-lo avaluat acadèmicament amb una mirada global. Passem de l’individual al col·legiat. Serà la junta d’avaluació la que determinarà si un alumne està preparat per promocionar, fins i tot amb reforços afegits, osi ha de repetir, que seran casos excepcionals.

«A partir d’ara, repetir curs serà excepcional. La decisió la prendrà la junta d’avaluació»

L’índex de repetició a Espanya és del 28% davant l’11% de l’OCDE. L’abandonament escolar és del 17% davant el 10% europeu. ¿Com lluitarà la nova llei, la LOMLOE, contra aquests dos problemes?

La primera ja l’hem posat en marxa. És el que explicava en la pregunta anterior: l’avaluació col·legiada farà que la repetició sigui, per definició, una mitjana excepcional. Ara mateix s’abusa de la repetició, que és dolent per a l’alumne i per al sistema. L’OCDE va posar en marxa un estudi en el qual es va prendre dos alumnes en igualtat de condicions. A un el van fer repetir i l’altre va promocionar. El resultat va ser que el segon va arribar molt més lluny.

¿I l’abandonament escolar prematur?

La nova llei té una filosofia diferent. Hem posat la mirada en l’obertura d’itineraris i els programes d’alt valor afegit. L’etapa d’infantil serà un tram educatiu. Primària es distribuirà per cicles i cada dos anys els alumnes hauran de demostrar els seus coneixements. Però no repetitius i memorístics sinó els seus coneixements profunds. La secundària portarà el títol per diferents camins, inclosa l’FP bàsica. I, després, l’educació postobligatòria, on volem que es quedi el 90% dels estudiants.

Vostè va dir de la LOMCE (coneguda com a ‘llei Wert’) que era «lesiva, nociva, equivocada i segregadora». ¿Què li semblaria que el ministre que la succeeixi digués el mateix de la seva norma?

El ministre o ministra que em segueixi no podrà dir això de la meva llei. Podrà argumentar que no li agrada i podrà continuar millorant-la. Quan jo argumentava tot això de l’anterior norma, ho il·lustrava amb exemples. Va ser un meteorit que va caure en el sistema educatiu. Va augmentar les repeticions, va reduir les titulacions i va deixar l’FP sumida en un itinerari de segona. Va envair competències de les comunitats i va burocratitzar el sistema. La LOMLOE obre camins i tracta cada talent de manera personalitzada per permetre a l’alumne superar les dificultats. L’estudiant ha de fer un esforç i el sistema també per portar-lo a l’èxit.

«L’anterior llei d’educació, la LOMCE, va ser un meteorit que va caure en el sistema educatiu»

És la vuitena llei educativa des dels anys 70. ¿Tan difícil és aconseguir un acord d’Estat?

La legislació ha de servir a la societat i donar respostes al món en el qual vivim. Hem d’incorporar canvis molt profunds en termes d’innovació, personalització i digitalització, que és clau. Cal pensar de manera diferent. Podem treballar utilitzant espais addicionals al centre educatiu, i no només em refereixo a les cases. Estem molt il·lusionats i tenim força. Aquest Govern ha posat l’educació com a base de totes les altres polítiques, és un eix trasversal per a tot.

Parlant del Govern, molts pares i mares segueixen esperant que s’aprovi algun tipus de permís per a les quarantenes preventives que hagin de guardar els seus fills, tot i que no estiguin contagiats. ¿Aconseguirà que els ministres de Seguretat Social i Treball moguin fitxa?

La conciliació no és tasca d’Educació, però tots els meus col·legues treballen i tenen el diàleg social obert, que és l’àmbit on es tracten aquestes qüestions perquè també afecten les empreses. En tot cas, vull recordar que existeixen alguns programes [el pla MeCuida] que donen solucions a aquest tema. El que volem és que la pandèmia evolucioni cap al seu final.

«M’han marcat molts mestres. Sobretot, una professora d’art que sempre ens deia que mai abdiquéssim del que volíem aconseguir»

Ha ofert un galant aplaudiment als professors. Digui’m quin mestre l’ha marcat més en la seva vida.

Molts, molts. Sobretot una professora d’art que deia sempre que ens hem de pensar molt bé el que volem i que mai hi hem d’abdicar ni deixar-ho de banda i que, per tant, cal treure el cap per la finestra i mirar el futur que volem i treballar per aconseguir-lo.

Notícies relacionades

Una actitud que suposo que li va servir molt durant els anys de plom a Euskadi.

Sí, vaig viure anys molt durs. Anys de sofriment per companys assassinats. Com Fernando Buesa (assassinat per ETA l’any 2000), de qui ara es farà una exposició a Vitòria. Companys molt estimats, com José Ramón Recalde [que va sobreviure a un tiroteig l’any 2000]. Van ser moments molt durs per a l’educació també, però vam aconseguir incorporar víctimes educadores a les aules i va ser un important pas endavant que va servir molt als alumnes per empatitzar amb el sofriment aliè. Un cop superat tot això, les altres coses, malgrat el sofriment que imposa la pandèmia, no es viuen amb més tranquil·litat, però sí que s’està més fet per viure-les.