Un tren convectiu i una tempesta estacionària: així s’ha format i ha agafat força el temporal del sud de Catalunya

Diumenge, el sud de Catalunya va ser l’escenari d’una autèntica tempesta perfecta. L’avenç de la dana Alice, marcat pel desplaçament d’una massa d’aire molt fred en alçada, va xocar amb una zona on les aigües del Mediterrani encara estan càlides i encara desprenen grans quantitats d’humitat a l’atmosfera. Aquest xoc entre masses d’aire tan diferents va generar una forta inestabilitat atmosfèrica i, ja per si mateix, va augmentar el risc de pluges intenses, tempestes i llamps a la zona. Feia dies que els meteoròlegs advertien sobre com la combinació d’aquests factors podia encendre l’atmosfera i provocar xàfecs intensos. Però tot això, a més, va coincidir amb dos factors que van augmentar encara més la intensitat de les pluges.

Diversos nuclis de tempesta

Les imatges satel·litàries mostren que diumenge a la tarda, davant les costes de Tarragona, es va formar un «tren convectiu» de tempestes. Aquest fenomen es caracteritza per la formació de diversos nuclis de tempesta sobre el mar que es van gestar i van agafar força sobre les aigües i, a poc a poc, van avançar en fila per descarregar sobre el terreny. Els registres confirmen, empesos pels vents de l’est i el sud-est, que hi va haver almenys tres grans cèl·lules tempestuoses carregades de pluja i de gran quantitat de llamps que es van situar sobre el Montsià i el Baix Ebre i van descarregar amb força en qüestió de molt poques hores.

En situacions normals, aquest tipus de nuclis de tempesta es mouen empeses pel vent i, d'aquesta manera, reparteixen la pluja al seu pas. Però en aquest cas, segons reporten els meteoròlegs, a la zona de Terres de l’Ebre es va viure una tempesta estacionària. Aquest fenomen, potenciat pel ‘bloqueig’ que formen les muntanyes de la zona i l’orografia de la regió, va provocar que els diferents nuclis de tempesta es quedessin bloquejats sobre un mateix punt i descarreguessin amb força en una mateixa regió. Les imatges per radar, de fet, confirmen que la confluència de diversos fronts va acabar explotant en una tempesta descomunal.

Riscos climàtics

Notícies relacionades

¿Quin dia és el canvi d’hora a Espanya? L’horari d’hivern 2025 és a tocar

El programa Eixart. Art i Salut porta l’art i la creació als centres d’atenció primària

Feia dies que les agències meteorològiques advertien del potencial destructiu d’aquestes pluges. Sobretot sabent que la dana havia d’actuar com a espurna davant una atmosfera reescalfada per la humitat del Mediterrani. Si a això s’hi suma la formació d’un tren convectiu i d’una tempesta estacionària, que concentren tota aquesta energia en una zona concreta, s’explica com en qüestió d’hores hi va haver acumulacions de gairebé 300 litres per metre quadrat en alguns punts, inundacions sobtades, danys materials i un paisatge completament negat pel fang.

Aquest tipus d’episodis no són nous al Mediterrani, però, a causa de l’avenç del canvi climàtic, s’han tornat cada vegada més freqüents i intensos. Si abans aquest tipus d’inundacions acostumaven a passar una vegada cada cinquanta anys o cada segle, ara ja es repeteixen almenys una vegada cada dècada si no més. Els estudis més exhaustius realitzats fins ara sobre aquesta qüestió afirmen que, si segueix així, l’escalfament global augmentarà encara més les probabilitats que en un futur hi hagi més pluges torrencials i de caràcter més intens en gran part de la costa mediterrània. Per això, segons reclamen els experts, urgeix més que mai invertir en mesures de prevenció davant aquest tipus d’extrems climàtics.