Gairebé la meitat de les residències no estan preparades davant la segona onada de Covid

Igual com ha passat amb els centres de salut en moltes comunitats autònomes, tampoc totes les residències de gent gran estan prou preparades per afrontar la segona onada de Covid. Segons l’opinió expressada per les infermeres que treballen en aquests centres sociosanitaris, gairebé la meitat (el 46,3%) manquen del personal, material o espais necessaris per prevenir o atendre adequadament els residents i els empleats que resultin contagiats.

I és que un de cada deu centres (un 12,5%) continua sense disposar d’un pla de resposta davant la Covid, gairebé el 74% no compta amb una unitat d’hospitalització, el 30,5% no té coordinació amb centres d’atenció primària o hospitals i només un de cada tres tenen història clínica compartida (el 30,9%). Aquestes dades es reflecteixen en l’informe ‘Anàlisi de la situació de les residències sociosanitàries a Espanya’ elaborada per la Taula de la Professió Infermera, integrada pel Consell General d’Infermeria i el sindicat majoritari, Satse, amb la col·laboració de la Societat d’Infermeria  Geriàtrica i Gerontològica (SEEGG).

Per a la seva execució, s’han realitzat enquestes als delegats de Satse que treballen en 272 residències, tant públiques com privades i de totes les mides. I la conclusió és que els centres sociosanitaris estan «millor preparats que el març i l’abril però encara hi ha espais de millora, en l’elaboració de plans de contingència, provisió de material, unitats d’aïllament o formació de professionals i usuaris», segons ha assenyalat Fernando Martínez-Cuervo, president de la SEEGG, en la presentació de l’estudi. «Encara no estan preparades al 100%», ha reiterat José Luis Cobos, vicesecretari del Consell General, mentre que Pilar Lecuona, infermera especialista en la matèria, ha assenyalat que hi ha «realitats molt diferents» entre uns centres i d’altres però la «falta de personal fa que sigui insuportable una segona onada».

Dèficit de personal sanitari

I és que l’informe reflecteix greus dèficit de professionals sanitaris. Així, de forma global cada infermera té assignat, de mitjana, un total de 48 residents al matí i 71 a la tarda. Tot i això, en l’àmbit privat aquestes dades es multipliquen fins a superar els 100 usuaris assignats als torns de tarda els caps de setmana. I és que, malgrat la pandèmia, no s’han incrementat les plantilles i la sobrecàrrega «brutal» de treball –qualificatiu fet servir a l’informe– es tradueix que que en el 93% dels centres han de delegar algunes de les seves tasques, fonamentalment en auxiliars i gerocultores.

L’estudi també aclareix l’extensió del virus a les residències. S’han fet –fins al juliol– tests al 91,5% dels usuaris, si bé al 2,6% dels avis ingressats que han tingut símptomes no se’ls ha realitzat cap tipus de prova. El 18% dels residents ha donat positiu i el 33,8% són asimptomàtics. El nombre de proves és similar als centres públics i privats, si bé la positivitat és més alta als públics, potser perquè tenen més volum d’usuaris, però es requeria un estudi específic per conèixer la raó, segons Cobos.

Entorn de 20.000 de morts

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

La investigació assenyala a més que, fins al mes de juliol, havien mort a causa del coronavirus una mitja de 5,5% usuaris per centre, cosa que suposa 20.000 persones grans. La xifra ho aclareix, ja que el Govern mai ha difós el nombre residents morts, amb l’argument que els casos notificats per les autonomies són dispars.

Finalment, l’estudi també constata que hi ha hagut una escassetat de material de protecció «generalitzada», un 14% més a les residències públiques que a les privades.