Traumes entre generacions

"Les cases sempre són allà, permanents i immòbils, observant com la gent que les habita va canviant, i per això ens recorden que fugaces que són les nostres vides i que, per tant, és molt important reparar el mal que ens causem els uns als altres abans que no sigui massa tard", afirma Joachim Trier sobre l’espai físic en què transcorre una bona part del seu sisè llargmetratge Valor sentimental, gràcies al qual ja va obtenir el Premi Especial del Jurat al Festival de Canes i que promet proporcionar-li moltes recompenses més, com ara diverses candidatures a l’Oscar; les travesses, de fet, la consideren la favorita per emportar-se l’estatueta en la categoria de millor pel·lícula internacional. Es tracta d’un habitatge bonic i aparentment sòlid, tot i que travessat per una enorme esquerda que reflecteix les fissures psicològiques i emocionals de la família que fa dècades que hi viu.

Oficialment la casa pertany a Gustav Borg (Stellan Skarsgård), un cineasta al seu dia aclamat que va abandonar les seves dues filles, Nora i Agnes (Renate Reinsve i Inga Ibsdotter Lilleaas) després de divorciar-se de la mare de totes dues, i que després de la mort d’aquesta torna a les seves vides amb la intenció d’ambientar la seva nova pel·lícula a la residència familiar. A partir d’aquesta premissa, Valor sentimental es dedica a explorar traumes transmesos entre generacions.

Heretar el patiment

"El meu avi va quedar trencat per a tota la vida durant la segona guerra mundial, perquè va ser capturat i torturat pels nazis, i la seva història va marcar per sempre els seus descendents, entre ells jo mateix", recorda Trier. El noruec ha tingut dos fills des que va començar a treballar en la nova pel·lícula. "Quan penso en ells, m’amoïna no saber si seré capaç d’evitar que aquest patiment heretat també els afecti".

Gustav espera reviure glòries passades amb el que serà el seu primer projecte en 15 anys, un drama autobiogràfic inspirat en el suïcidi de la seva mare quan era un nen. Inicialment ofereix el paper protagonista a Nora, actriu teatral de prestigi assolada per un virulent pànic escènic, però després del violent rebuig de la seva filla decideix proposar la feina a Rachel Kemp (Elle Fanning), una jove estrella de Hollywood. "Pot ser que sigui un terrorista emocional, un controlador obsessiu o un autèntic carallot, però tot i així jo ho entenc perfectament", assegura Skarsgård sobre el seu personatge.

"Ser pare és extremadament complex; ho sé per experiència pròpia, i ser un pare perfecte és del tot impossible". Fa tres anys, l’actor suec va patir un vessament cerebral que va estar a punt de posar fi a la seva carrera. "El primer que vaig pensar és que tot havia acabat per a mi, així que quan Joachim em va parlar de Valor sentimental em vaig sentir beneït". Skarsgård es mostra sorprès per la calorosa acollida que la pel·lícula ha obtingut. "No sé explicar exactament què és, però té una cosa que li permet connectar amb tota mena de públics, procedents de cultures i grups demogràfics ben diferents".

Notícies relacionades

Luz Casal: "En els concerts massius em disgusta que l’artista no sigui honrat"

Aquesta és la millor conserge d’hotel de luxe d’Espanya

Valor sentimental és la tercera col·laboració entre Trier i Reinsve, que va debutar en el cine amb una breu aparició en el segon llargmetratge del director, Oslo, 31 de agosto (2011), i va obtenir el premi a la millor interpretació femenina a Canes gràcies a La pitjor persona del món (2021), la pel·lícula que ha contribuït més a la projecció internacional de totes dues. "Vaig sentir una certa pressió a l’hora de tornar a treballar-hi, perquè va escriure per a mi un personatge carregat d’un gran pes emocional, i no sabia si podria estar a l’altura", admet l’actriu. "Afortunadament, m’hi entenc molt bé, perquè és un director que et dona molt espai per a l’experimentació". En termes similars s’expressa Fanning, per a qui treballar amb Trier era una prioritat des que va veure La pitjor persona del món. "Des del principi vaig sentir que Joachim podia veure què hi ha a dins meu, i estimular emocions que ni jo mateixa creia ser capaç de transmetre".

Tot i que per moments recorre a la ironia per criticar alguns aspectes de la indústria cinematogràfica, en última instància Valor sentimental es mostra convençuda de la capacitat de les pel·lícules per reparar ferides i reconciliar. "A través de la pel·lícula m’he esforçat més que mai per buscar l’emotivitat en l’expressió més pura i sincera", reconeix Trier. "Potser és per la paternitat, o perquè m’estic fent vell, però el cas és que sento que, en un present tan agressiu i ple d’odi com el que ens ha tocat viure, hem de començar a valorar l’estima i la tendresa, i ser prou empàtics per escoltar els altres".