estudi al regne unit

¿Seria millor buscar la immunitat de grup per enfrontar-nos al coronavirus?

Una recerca recentment publicada qualifica la immunitat col·lectiva com una estratègia poc útil per frenar el coronavirus

Si es propaga massa ràpid col·lapsarà els hospitals, i si ho fa lentament pararà l'epidèmia, però sense immunitat de grup

metro

metro / FERRAN NADEU (FERRAN NADEU)

3
Es llegeix en minuts

Un estudi realitzat per científics de la Universitat de Geòrgia conclou que buscar la immunitat de grup per enfrontar-se a la Covid-19 és una estratègia de salut poc pràctica. La recerca, que acaba d’aparèixer a ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’, tal com explica Buscando Respuestas, està encapçalada per Brett i Pejman Rohani al Centre d’Ecologia de Malalties Infeccioses d’aquesta universitat del sud dels EUA.

En aquest cas s’han investigat els enfocaments de supressió i mitigació per controlar la propagació del SARS-CoV-2, el virus que causa el coronavirus, i els seus resultats poden ser una ajuda per a les persones que a les diferents zones del món s’enfronten a la responsabilitat d’haver de dissenyar polítiques de salut pública per frenar la pandèmia.

Dos corrents oposats

Els investigadors s’han enfrontat als dos corrents oposats que es gestionen com a fórmules preferents per combatre la propagació de la malaltia i evitar la saturació de l’atenció mèdica, evitant, alhora, unes conseqüències socials molt importants.

D’una banda hi ha la idea, posada en pràctica als principals països del món, de frenar la transmissió mitjançant dràstiques mesures de distanciament social, sense necessitat d’arribar forçosament al confinament, com també ha ocorregut en alguns països.

Almenys el 70% de la població infectada

L’altra estratègia, de la qual molts parlen i es manifesten partidaris, vistes les conseqüències econòmiques, és la d’aconseguir frenar el virus permetent que es contagiï una part prou gran de la població (un 70%, es calcula), amb l’objectiu d’aconseguir la immunitat de grup o col·lectiva, com l’anomenen en l’estudi.

L’autor principal d’aquesta recerca, Toby Brett, entén que «el concepte d’immunitat de grup és molt temptador, perquè si fóssim capaços d’aconseguir-ho significaria el final de l’amenaça d’aquest coronavirus i la seva malaltia, la Covid-19».

«Caminar per una corda fluixa»

Però, precisament per això, perquè aquest enfocament té com a objectiu eliminar la malaltia, «seria necessari un ajust constant de les mesures de bloqueig per garantir que en cada moment hi hagi prou persones infectades, però no massa, ja que si perdéssim aquest control ens enfrontaríem irremeiablement a una saturació immediata del sistema sanitari. I això és el més semblant a caminar per una corda fluixa amb prou feines visible».

Per això, la recerca analitza i busca determinar si els països podrien aconseguir la immunitat de grup sense sobrecarregar el sistema sanitari (cosa que dispararia les morts) i com podrien fer-ho, així com definir els esforços de control que serien necessaris per aconseguir-ho.

Fins a 410.000 morts sense mesures de control 

Van desenvolupar un model de transmissió de malalties estratificat per edats per simular el creixement dels contagis del SARS-CoV-2 al Regne Unit, amb la propagació controlada per l’autoaïllament d’individus simptomàtics i diversos nivells de distanciament social.

Les seves simulacions van trobar que, en absència de mesures de control, el Regne Unit experimentaria fins a 410.000 morts relacionades, i que ni més ni menys que 350.000 afectarien persones de 60 anys o més. Van descobrir que a l’utilitzar l’estratègia de supressió, es van predir moltes menys morts: 62.000 entre persones de 60 anys o més i 43.000 entre persones menors de 60 anys.

Compromís d’autoaïllament

Afegeixen en l’estudi que si el compromís d’autoaïllament és alt (definit com una reducció d’almenys un 70% en la transmissió), la supressió es pot aconseguir en dos mesos, independentment de les mesures de distanciament social, i potencialment abans haurien de tancar-se les escoles, els llocs de treball i els de reunió social.

Afegeixen, a més, que per aconseguir la immunitat de grup seria necessari un augment considerable de la capacitat hospitalària, com a única fórmula per evitar el col·lapse i les seves funestes conseqüències. Perquè per aconseguir la immunitat de grup amb els recursos hospitalaris actualment disponibles, el Regne Unit necessitaria ajustar els nivells de distanciament social en temps real per garantir que el nombre de persones malaltes sigui igual, però mai superior, a la capacitat de l’hospital.

Es desconeix si la immunitat és perfecta i duradora

Això ens porta a dues conclusions, i cap és favorable que un país busqui la immunitat de grup com a estratègia per enfrontar-se al coronavirus. Perquè si el virus es propaga massa ràpid ens trobarem amb els hospitals saturats, el triatge..., però si es propaga massa lentament, l’epidèmia es pararà, però no haurem aconseguit la immunitat de grup.

Notícies relacionades

En qualsevol cas, Brett i Rohani van assenyalar, a més, que encara es desconeix molt sobre la naturalesa, durada i eficàcia de la immunitat a la Covid-19, i van explicar que el seu model treballa amb la premissa (suposada) que té una immunitat perfecta i duradora. «Perquè si la immunitat no és perfecta i hi ha una possibilitat significativa de reinfecció, és molt poc probable aconseguir la immunitat de grup a través d’una exposició generalitzada».

Més informació i altres notícies a Buscando Respuestas

Temes:

Coronavirus